Fins ara, Alexa, l'assistent virtual d'Amazon, parla amb veus gravades per actors. A l'estudi llegeixen diversos textos, amb entonacions variades que després els tècnics passen per la depuradora: aïllen els fonemes i creen una veu sintètica, que és la que fa servir per contestar-nos quan li demanem alguna cosa.

Ara els savis de l'empresa estan desenvolupant una funció que permetrà sintetitzar la veu de qualsevol persona, viva o morta. Per fer-ho només cal un petit enregistrament de la seva veu. Amb deu segons n'hi ha prou. A El Mundo , a la notícia li han posat un titular cridaner: “Alexa et podrà parlar aviat amb la veu d'un familiar mort”. La novetat s'ha presentat a Las Vegas, en una trobada sobre els darrers avenços en intel·ligència artificial. L'expert diu que signa la crònica: “Alexa podria llegir un conte als nens amb la veu d'una àvia morta”.

“Alexa et podrà parlar aviat amb la veu d'un familiar mort” - D'aquest progrés meravellós en quedem exclosos els que no disposem de cap enregistrament de veu dels avis perquè l'Alexa ens parli com si fossin ells. Però sí que serà factible a partir de les veus dels avis i les àvies actuals, que des que s'han jubilat i han descobert les noves tecnologies no paren de donar la torra amb missatges de veu. Però és necessari? Sentir per casa la veu de la difunta àvia propiciarà un ambient a l'estil dels altres, que no sé si serà bo per a la salut mental. A més, a la vida arriba un moment en què les criatures s'atipen que les àvies (o els avis, o els pares) els llegeixin contes. Monzó explica a la vanguardia que a The New Yorker hi ha un acudit gràfic de Michael Maslin en què es veu una nena petita al llit, amb els ulls de bat a bat. Al seu costat, la seva mare li llegeix el conte de bona nit. La nena li diu: “T'importaria llegir per a tu mateixa? Estic intentant adormir-me”.