La virulència dels incendis forestals monopolitza la informació i l'actualitat. Les connexions, les dades, les cròniques i les anàlisis sobre la tragèdia obliguen les televisions i les ràdios a concentrar recursos, multiplicar-se, emfatitzar la rellevància dels centres de control i repetir-se en una mena de cacofonia que té el component d'alarma. També té una dimensió pedagògica i de reconeixement a la feina de bombers, militars i voluntaris. Els testimonis de ciutadans que han perdut casa seva fan por i contrasten amb les entrevistes de farciment, que només alimenten l'adrenalina de l'espera. Les autoritats s'han d'explicar fins i tot quan no saben quina és la darrera hora. “De seguida parlarem amb el conseller Joan Ignasi Elena”, diu Marina Romero a Catalunya Ràdio. Diu “de seguida” perquè en aquell moment el conseller respon a les preguntes d'Anna Vallhonesta a RAC1, atrapat en una retenció declarativa.

A l'àmbit de les opinions expertes, s'insisteix en el problema de la despoblació de moltes zones d'Espanya, castigades per un creixement descontrolat i negligent de la massa forestal. Però quan parlen de Catalunya, el problema no és la despoblació sinó, al contrari, el caos en la construcció d'urbanitzacions en zones de naturalesa salvatge. Amb tants focs descontrolats, les afirmacions categòriques i els brindis al sol poden resultar demagògicament inflamables. Connecten amb la reflexió que, a RAC1, fa la periodista Anna Punsí: “Si ens posessin en bucle tot el que escrivim i diem a cada gran incendi forestal, potser passaríem una mica de vergonya”. A la Ser entrevisten la víctima d'un incendi provocat a Galícia, que s'expressa amb una definitiva amargor:“Denuncio l'abandonament”.

Inevitablement, es parla de canvi climàtic. Per elevació, es busquen objectius a mitjà i llarg termini, no se sap si com a teràpia contra la mala consciència o per contrarestar l'eficàcia criminal dels piròmans. A La Vanguardia, l'arqueòleg Eudald Carbonell proposa un diagnòstic que sona versemblant: “la inacció contra el canvi climàtic demostra que som una espècie imbècil”.

En altres àmbits i zones del món, la imbecil·litat que diagnostica Carbonell també es manifesta. Al Brasil, el candidat Lula da Silva es va presentar a un míting del seu partit portant una armilla antibales. “Volen convertir els actes electorals en una guerra”, va declarar. És el clàssic símptoma d'un canvi que ens pot semblar avui una extravagància o una estratègia interessada però que no trigarem a incorporar com una part natural dels protocols electorals. Tant de bo algun científic ens pogués explicar si l'escalfament del planeta no provoca, també, alteracions notables en l'exacerbació mental i la intel·ligència de molts bípedes mamífers vagament humans. - Sergi Pàmies - lavanguardia.