"Per què no portar a l'Acadèmia una de les preocupacions fonamentals, sinó la principal, que ha inspirat des de fa cinc lustres la meva carrera d'escriptor? No és el meu concepte del progrés una cosa que està en palmària contradicció amb el que s'està estenent per progrés en el món dels nostres dies?, per què no aprofitar aquest accés a un auditori tan alt per unir la meva veu a la protesta contra la brutal agressió a la Natura que les societats anomenades civilitzades vénen perpetrant mitjançant una tecnologia desabrida"? 
El 1975, en el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), l'escriptor val·lisoletà Miguel Delibes va ser molt criticat pel seu discurs ecologista, visionari i revolucionari en aquell temps. Al llarg de 50 pàgines, el també Premi Cervantes i Premi Príncep d'Astúries va carregar amb duresa contra el progrés que esquilma els recursos naturals sense control, que arrasa amb les muntanyes, els pobles i els deshabita, que contamina sense límit,... creient-se l'ésser humà que té carta blanca per prendre de la terra tot allò que hi ha amb l'únic afany del lucre i l'explotació. 
El discurs, que he enllaçat al principi d'aquest paràgraf, mereix ser llegit per la claredat de Delibes en la seva valenta denúncia davant una RAE encara franquista; davant d'una Espanya que encara bracejava per sortir a la superfície de la tolla de fems i sang que va ser la dictadura. El mestre també va ser periodista i va fer una lliçó de l'ofici també amb aquestes paraules. 
Aquest dilluns, el conseller de Medi Ambient, Habitatge i Ordenació del Territori de la Junta de Castella i Lleó, Juan Carlos Suárez Quiñones -el mateix que deia "Mantenir l'operatiu d'incendis tot l'any és absurd i un balafiament"-, ens va donar d'esmorzar a la Cadena Ser un titular que ens va deixar amb nàusees: els ecologistes també tenen la culpa dels incendis perquè no mantenen els boscos nets ("L'ecologisme extrem no n'és la causa, però sí un dels elements que cal treballar"). El discurs de Suárez Quiñones no és nou, podeu veure'l en els fòrums d'ultradreta que contaminen la xarxa: des que els ecologistes impedeixen netejar la mala herba i s'atrinxeren al seu voltant fins que prohibeixen menjar carn als pobres, hi ha surrealisme negacionista per arreu. 
Desconec si serien capaços de llegir Delibes els qui creuen semblants esperpents teòrics, però potser donin més autoritat a un caçador com ell -activitat que m'espanta, encara que podia entendre-la a l'època de l'home caçador i recol·lector del Paleolític- que a una animalista. Efectivament, el discurs negacionista ha passat de rebutjar l'emergència climàtica que ens assola a assenyalar com a culpables els que porten advertint contra la insaciabilitat humana sobre la naturalesa. La retallada salvatge de serveis públics al món rural, als pobles, a les muntanyes,... no té res a veure, per exemple, amb l'onada d'incendis que estem vivint a Espanya, segons Suárez Quiñones i els seus corifeus de Vox, asseguts al seu costat al Govern i organitzant concerts absurds com a mesura anti-incendis i perquè tots paguem la seva incompetència i mala fe. 
Els responsables del foc, la desolació, la despoblació, l'asfíxia i la mort estan asseguts, sobretot, en còmodes butaques de cuir de la Junta (les mateixes durant 35 anys), però també de molts ajuntaments i dels governs estatals: són ells els qui fan les lleis i no els ecologistes; ja ens agradaria a moltes. Els responsables del foc estan també en empreses i fons d'inversió que es lucren arrasant amb la terra, instal·lant macrogranges infames (més de 600 a Castella i Lleó) que ho contaminen tot i torturen i maten animals per tones per mal alimentar la gent. "El camp ha continuat sent camp, però ha deixat de ser Natura". Llegeixin a Miguel Delibes. - ANA PARDO DE VERA - publico.es