Un segle abans del Tourist go home i de les allaus de creueristes, un grup d'intel·lectuals italians liderats per Filippo Tommaso Marinetti, precursor del futurisme i creador de l'aparell intel·lectual del feixisme, van inundar Venècia d'uns pasquins que denunciaven el turisme de masses que ja envaïa la ciutat. Editats en italià i francès, els activistes van llançar des de la Torre dell'Orologio de la plaça Sant Marc el juny de 1910 una primera tanda de 200.000 fulls volanters, als quals més endavant se sumarien 800.000 més, aquesta vegada també amb edició en anglès.
“Repudiem la Venècia dels estrangers, mercat d'antiquaris falsificats, imant d'esnobisme i imbecil·litat universals, llit destrossat per caravanes d'amants, bany enjoiat de cortesanes cosmopolites, darrera claveguera del passat. Volem guarir i guarir aquesta ciutat podrida. Volem reviure i ennoblir el poble venecià, que ha caigut de la seva antiga grandesa, transformat per una repugnant covardia i descoratjat per l'hàbit dels seus petits oficis tèrbols”, assenyalava el pasquí.
“Ens volem preparar per al naixement d'una Venècia industrial i militar. Afanyem-nos a omplir els petits canals hediondes amb la runa dels vells edificis derruïts i leprosos. Cremem les gòndoles, balancíns per a idiotes, i enlairem al cel la imponent geometria dels ponts metàl·lics i les fàbriques cobertes de fum, per abolir les corbes combades de l'arquitectura antiga”, concloïa.
L'agressiva campanya va culminar l'1 d'agost amb el conegut com a “Discurs futurista als venecians”, que el mateix Marinetti va pronunciar ni més ni menys que al Teatre La Fenice i que oferim en la versió fixada pel mateix autor. Una intervenció que va començar amb les esbroncades dels venecians que havien acudit a l'esdeveniment, encoratjats per la polèmica que havien despertat les accions dels joves intel·lectuals, profusament recollides per la premsa, i que va acabar amb aldarulls, com no podia ser d'una altra manera.
A aquesta altura, Marinetti i els seus ja s'havien fet un nom. Especialment després de la publicació un any abans de la primera pàgina del diari parisenc Le Figaro del “Manifiesto Futurista”, que en la mateixa línia glorificava la guerra –“única higiene del món”, assenyalava–, el militarisme, el patriotisme i el menyspreu cap a la dona i cridava a destruir els museus, les biblioteques i combatre el moralisme i el feminisme.
En definitiva, la gesta d'un home i d'un món nou que han proclamat des de llavors tantes altres revolucions. Sense turistes, és clar.
El discurs: “Venecians!
”Quan cridem: ‘Matem la llum de la lluna!’, pensem en tu, la vella Venècia amarada de romanç! Però ara la nostra veu s'amplifica i hi afegim notes altes. Alliberem el món de la tirania de l'amor! Estem farts d'aventures eròtiques, luxúria, sentimentalisme i nostàlgia!
”Llavors, per què insistir a Venècia, oferint-nos dones vetllades a cada racó crepuscular dels teus canals? Prou! Deixa de xiuxiuejar obscenes invitacions a tots els transeünts de la terra o de Venècia, vella verda, que sota la teva pesada mantellina de mosaics t'entestes encara a preparar esgotadores nits romàntiques, sorprenents serenates i espantoses emboscades!
”Jo també vaig estimar, oh Venècia, la sumptuosa mitja llum del teu Gran Canal, impregnada de rara luxúria, i la febril pal·lidesa de les teves belleses, que llisquen des dels balcons per escales entrecreuades de llampecs, fils de pluja i raigs de lluna entre dringar d'espases creuades…
”Però n'hi ha prou! Totes aquestes coses absurdes, abominables i irritants ens donen nàusees! I ara volem que les làmpades elèctriques amb mil punts de llum tallin i esquincin brutalment les teves tenebres misterioses, encisadores i persuasives!.
”El teu Gran Canal, eixamplat i excavat esdevindrà inevitablement un gran port mercant. Trens i tramvies llançats pels grans carrers construïts sobre els canals finalment drenats us portaran munts de mercaderies, entre una astuta, rica i enfeinada multitud d'industrials i comerciants!
”Les bicicletes en què trobem les primeres línies de la gran estètica futurista sempre es pot fer servir per aixafar algun fastigós i grotesc professor nòrdic amb barret tirolès.
”Però tu vols inclinar-te davant de tots els estranys, i ets un servilisme repulsiu!
Venecians! Venecians! Per què voler continuar sent les fidels esclaves del passat, les immundes guardianes del bordell més gran de la història, les infermeres de l'hospital més trist del món, on llangueixen ànimes mortalment corrompudes a la llum del sentimentalisme?.
Venecians! Per què voler continuar sent els immunds guardians del bordell més gran de la història?
”Vaja! ¡Imatges no em falten, si vull definir la vostra vana i necia inèrcia com la d'un fill d'un gran home o l'espòs d'una famosa cantant! Els vostres gondolers, no els podria comparar amb sepulturers entestats a cavar cadencialment tombes en un cementiri inundat? Però res no et pot ofendre, ja que la teva humilitat és il·limitada!
”És sabut, a més, que teniu la sàvia preocupació d'enriquir la Societat dels Grans Hotels, i que precisament per això persistiu en podrirs sense moure's!
”No obstant, alguna vegada vau ser guerrers invencibles i artistes brillants, agosarats navegants, enginyosos industrials i incansables comerciants... I us heu convertit en cambrers d'hotel, guies, venedors ambulants, antiquaris, estafadors, fabricants de quadres antics, plagiaris i copistes . Heu oblidat, doncs, que sou abans de res italians, i que aquesta paraula, en la història, significa: constructors del futur?
”Vaja! No us defenseu acusant els efectes degradants del xaloc! ¡Era aquest vent tòrrid i bèl·lic el que inflava les espelmes dels herois de Lepant! Aquest mateix vent africà accelerarà de sobte, en una tarda infernal, el treball sord de les aigües corrosives que soscaven la vostra venerable ciutat.
Vau ser guerrers invencibles i artistes brillants i us heu convertit en cambrers, guies, venedors ambulants...
”Vaja! Com ballarem aquell dia! Vaja! Com aplaudirem les llacunes, per incitar-les a la destrucció! I quina immensa dansa rodona ballarem al voltant de la il·lustre ruïna! Tots estarem bojament alegres, nosaltres, els darrers estudiants rebels en aquest món massa savi!
”Així, oh venecians, cantem, ballem i riem davant l'agonia de l'illa de Philae, que moria com un ratolí decrèpit darrere de la presa d'Asuan, immens parany amb escotilles elèctriques, en què el geni futurista d'Anglaterra empresona les fugaces aigües sagrades del Nil!
”Encongiu-vos d'espatlles i crideu-me que sóc un bàrbar incapaç d'assaborir els poemes divins que suren a les vostres illes encantades! Calleu! No heu d'estar gaire orgullós! ”Lliures Torcello, Burano, l'Illa dels Morts, de tota la literatura malalta i de tot el immens somni romàntic que els poetes enverinats per la febre de Venècia els han vetllat, podreu riure amb mi en considerar aquestes illes com a munts de fems que ¡ els mamuts cagaven aquí i allà mentre vadejaven les llacunes prehistòriques!
Aquestes illes són munts de fems que els mamuts cagaven aquí i allà mentre vorejaven les llacunes. ”Però vosaltres les contempleu estúpidament, feliços de podrits a la seva aigua bruta, d'enriquir sense parar la Societat de Grans Hotels, que prepara amb cura les nits elegants de tots els grans de la terra!
”Per descomptat, no és un assumpte fútil excitar-los a l'amor. Encara que el vostre convidat sigui un Emperador, haurà de navegar durant molt de temps en la immundícia d'aquest immens aquari ple de fragments historiats, els gondolers hauran de cavar amb els seus rems uns quants quilòmetres d'excrements liquats, en una olor diví a latrina que passa pel costat de vaixells plens de belles escombraries, enmig d'equívocs cons flotants, per poder arribar a una meta de veritable Emperador, feliç amb si mateix i amb el seu ceptre imperial!
”Heus aquí quina ha estat la vostra glòria fins avui, oh venecians!
”Quina vergonya! Quina vergonya! I llenceu-vos els uns sobre els altres, com sacs plens de sorra per formar el bastió, a la frontera mentre preparem una gran i forta Venècia industrial, comercial i militar a l'Adriàtic, un gran llac italià!” - Ramón Álvarez - lavanguardia.com
Fue en el Museo de La Caixa, en Montjuïc donde pude ver obras de Marinetti. Siempre con el tren a "tutta máquina" y el vapor de sus chimeneas azuzando el aire. Y confieso que sus oleos me gustan.
ResponElimina¿El manifiesto?, pues creo que no es más que una buena propaganda, y que sus autores supieron hacerlo.
Salut
El manifest no deixa de ser una boutade. Els olis de Marinetti no, a mi m'agraden.
EliminaEls moviments feixistes, hitlerians, falangistes, etc intentan donar una aparença innovadora ... ser reaccionari sempre ha tingut mala premsa .... però sels veu el llautó
ResponEliminaNo sé si Marinetti i els seus eren conscients de la llavor que estaven sembrant.
Elimina