UNA IDEA ERRÒNIA DEL PROGRÉS

L’erudit italià Giacomo Leopardi va projectar amb el seu amic l’escriptor Antonio Ranieri, ara fa gairebé dos segles, imprimir un diari setmanal (Lo Spettatore Fiorentino) que pretenia ser inútil: “Reconeixem amb franquesa que el nostre diari no tindrà cap utilitat”, proclamava. En un segle dedicat a les coses útils, en una societat en què l’home s’identificava amb els diners, Leopardi defensava la supervivència del pensament, les belles arts, la literatura i altres disciplines considerades supèrflues. En una carta enviada des de Florència a Pietro Giordani li diu: “Comença a fastiguejar-me el superb menyspreu que aquí es professa per totes les coses boniques i per tota la literatura: sobretot no m’entra al cap que el cim de l’ésser humà consisteixi a saber política i estadística”.

Com llavors, hi ha un utilitarisme associat a una idea errònia de progrés que hauria de preocupar. El fet de restar valor a la filosofia a l’ESO resulta rellevant. El menysteniment social de les carreres d’ humanitats no és una bona notícia. La consideració de les tauletes en contraposició als llibres a l’escola no és modernitat, sinó un error.

Llegeixo a l’ Ara la notícia que tanca la llibreria Medios, del carrer Valldonzella, on es podien trobar tota mena de llibres relacionats amb la comunicació. Al propietari de l’establiment li expliquen els professors de Blanquerna que els manuals s’han tornat accessoris per la reducció del temps de les assignatures, per la menor exigència que fa que amb poc esforç s’aprovi i perquè els suports físics han desaparegut de les vides dels alumnes. El millor del text són dues anècdotes del llibreter: un estudiant de Comunicació que va voler comprar el llibre La lengua del Tercer Reich i va preguntar si el tal Reich era filòsof, i un altre alumne de Periodisme que es va interessar per una obra que va escriure Juli Cèsar sobre William Shakespeare.

Quanta raó que tenia Leopardi al defensar que l’obsessiva recerca del que és útil ha acabat per fer tornar inútil la vida mateixa. No millorarem el món amb més tecnologia i menys ciències socials. Fins i tot per guanyar diners és imprescindible conèixer els clàssics, encara que ho neguin Twitter o els tecnòcrates. - Màrius Carol.

Publica un comentari a l'entrada

16 Comentaris

Tot Barcelona09 de juliol, 2022
¡¡¡¡un estudiant de Comunicació que va voler comprar el llibre La lengua del Tercer Reich i va preguntar si el tal Reich era filòsof, i un altre alumne de Periodisme que es va interessar per una obra que va escriure Juli Cèsar sobre William Shakespeare.¡¡¡

Ignaci B. profe que he tenido y sigo teniendo para asignaturas sueltas de pos grado en Filosofía, también da clases en la Blanquerna. Explicaba anécdotas parecidas a las que nos dice el librero.
Recuerdo que para hacer el acceso al Bachillerato, con 9 años y medio, te pedían una raíz cuadrada, unos problemas de regla de tres directa e inversa, y un dictado que con sólo tres faltas de ortografía, acentos incluidos, suspendías. Hoy no se sabe tan siquiera a los diez y seis años para que vale la raíz cuadrada.
El nivel ha bajado en todas los aspectos, alargan más el tiempo en las escuelas y facultades y así hacen que el alumno tarde más en incorporarse al trabajo. Es otro truco del sistema.

Quitar Filosofía de los estudios es una barbaridad.
salut
ResponElimina
Respostes
Rodericus09 de juliol, 2022
Subscribo el comentario de Miquel, quitar filosofía y humanidades de la enseñanza es crear una generación de iletrados, que quizás tras acabar una carrera universitaria tendrán conocimientos de su área, pero un profundo desconocimiento del resto del mundo.

Así quiere a sus ciudadanos el nuevo poder, hábiles y útiles en lo suyo, pero ignorantes y sumisos.
ResponElimina
Respostes
Manuel Adlert Arcos09 de juliol, 2022
Vivim una època de pensament únic, de llengua del imperi, de política jacobina ....
ResponElimina
Respostes
car res09 de juliol, 2022
En el bachillerato(el mío),había latín no recuerdo si tres o cuatro años, dos años de filosofía ,en el de ciencias. Me sobró el latín(lo odiaba).La filosofía, la aguanté. Prefería y sigo prefiriendo las mates, la física y la química . Echaba de menos la tecnología. Lo curioso es que, aunque voy perdiendo la memoria y no aguanto la lectura ,lo mío, lo especifico lo tengo grabado por vida.Sigo sabiendo de memoria la tabla periódica de química,todas las propiedades de las formulas de química tanto la inorgánica como la orgánica .Igual con las mates, estoy capacitado para resolver cualquier problema,de determinantes,derivadas,integrales(simples,dobles,triples)....Pero del latín, nada, de nada.Cuando algo no te gusta, ni te interesa, el cerebro lo borra.Hay que decir,que el profe de latín,era un "cab-ron", que me hizo aprobar la revalida de cuarto, pero una vez superada esta, rechazo total. Ya sé que los filósofos griegos eran también matemáticos, pero no es mi caso. A cada uno lo suyo.
ResponElimina
Respostes