Josep Cuní es va acomiadar la setmana passada del programa matinal a Ser Catalunya amb una interessant entrevista a Jordi Pujol. L'expresident, allunyat des de fa anys de les ones radiofòniques, va accedir a participar creient que es tractava de l'adéu definitiu del veterà periodista, cosa que afortunadament no és així. Sembla que Pujol es va prestar creient que es tractava d'un comiat a l'uníson amb un dels periodistes que més vegades l'havia entrevistat a la seva llarga etapa de president. Perquè per a ell, amb 92 anys i conscient de patir ja alguns lapsus de memòria, segurament sí que va ser la seva última entrevista.
Jordi Pujol sempre ha pensat en la posteritat i per això la confessió de fa vuit anys li va fer mal a l'ànima. Perquè, fent aquest pas, ell mateix va embrutar l'epileg que havia de ser el seu llegat. La preocupació de Pujol, més enllà de les circumstàncies delictives que l'envolten a ell i la seva família, és saber com el tractaran els llibres d'història i intentar transmetre un missatge que el salvi dels inferns i que l'instal·li en un prestatge memorable dels anals de la història. Tot i les seves escasses aparicions als mitjans, intenta que la regeneració futura es consolidi de manera que emergeixi un retrat final a mig camí del personatge redemptor de la pàtria i el ciutadà honest “que viu instal·lat en el dolor”. Aquestes són les dues peces fonamentals de les confessions de Pujol en el programa d'en Josep Cuní. Redueix el pes de la culpa a una afirmació vaga: "La veritat és que no tot ha anat bé", i es debat entre l'esperança en el perfil que el futur dibuixarà i la mandra de l'esforç que cal fer per els darrers traços de l'esmena ética. Ho té difícil. Hi ha massa roba bruta per rentar, massa delictes per blanquejar, la seva posteritat restarà enterbolida per sempre, malgrat els seus esforços, la seva quasi obsessió per evitar-ho. No es por matar tot el que és gras, deia en Rafeques, que ens estaba dient que no ens convé ser massa severs, que en determinades circumstàncies cal concedir un cert marge de maniobra, fer els ulls grossos o ser flexible. Aquesta és l'esperança de Pujol, que la historia sigui condescendent amb ell i el seu llegat. Vana esperança..., en el seu epíleg l'espera un capítol dels il·lustres execrables...
Es Pujol es todo un personaje en si mismo. Sin él hubiera sido imposible, de toda imposibilidad que los Pactos de la Moncloa con Triginer y Miguel Roca (30% de inflación y ni un real para pagar a los jubilados) se hubieran podido llevar a término. Eso salvó la democracia naciente en España.
ResponEliminaSupongo que se vio bisagra de todo y se arrambló al sol que más le convenía. En Cataluña fue el amo durante 23 años y no había nada que él no conociera.
Además cuidaba el voto rural. Toda La Selva, toda Osona, todo el arco mediterráneo era suyo, sin paliativos ni nadie que le hiciera sombra.
Pero fue peor el pujolismo que Pujol. Porque muchos vivían de él. No hay más que recordar que cientos de alcaldes franquistas, cientos, de pequeñas localidades, se pasaron en el mismo pueblo a Convergencia cuando esta nació y en representación del partido a la alcaldía que habían regentado. Y siguieron de alcaldes, esta vez con otra denominación. Yo recuerdo unos cuantos del interior de Tarragona.
Yo tenía una buena relación con Carles, y este con el alcalde convergente de L´Estartit, y juntos fuimos los tres a una pequeña recepción que nos concedió como socios del Espanyol, entrevista que le pedí y que me concedió. Y aquello duró dos horas largas. pero lo veías de pueblo, y cercano.
Creo que todo lo que le rodeó pudo con él. Que ha muerto de éxito, como se dice, aunque su final haya sido trágico. S
Quedan sus primeros diez años para y por Cataluña, los mejores. Aquello de: "la feina ben feta no té fronteres ", fue un eslogan espectacular que elevó a Cataluña sobre el resto.
Lo demás ya lo sabemos. País de pícaros y truhanes.
Salut
L'unic mèrit que té, es que a Madrid el necessitàven perquè frenés l'independentisme, i cert que va fer feina amb el peix al cove, però a la que es va fer veure que es tornava independentista, va sortir tota la porqueria que tenien guardada contra ell, deixa inclosa.
EliminaL'èxit convergent es va alimentar dels mals plantejaments socialistes i els líders equivocats que van anar cremant. De tota manera, contemplant el panorama, i no tan sols l'hispànic, 'en todas partes cuecen habas y, en algunas, calderadas'. De tota manera, encara no hem arribat al judici, que jo sàpiga. L'entrevista em va encantar, per cert, dos pesos pesats amb una ironia remarcable, no em va semblar que Pujol perdés memòria, la veritat.
ResponEliminaJo tampoc, es ell qui diu que la perd, pero escoltant l'entrevista crec que la perd quan li convé, segueix sent un vell murri, però no és innocent.
Elimina