.png "English"){kind=small}
El jutge que investigava el presumpte desviament de fons al Consell Esportiu ha arxivat la causa contra l'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, en no apreciar indicis de delicte. La dirigent del PSC estava acusada de no fer res quan un regidor li va denunciar les presumptes irregularitats que va detectar en aquest organisme de foment de l'esport de la ciutat. Amb aquesta decisió, Marín té via lliure per presentar-se a les eleccions municipals sense cap acusació que malgrat l'esquena i que l'ha desgastat durant tot el seu mandat.
Aquesta vegada la notícia no és portada però gairebé, però reforça la Senyora Marín, que es va negar a dimitir al·legant allò que s'ha comprovat per part del Jutge: la seva innocència. Però el mal ja està fet i l'ombra de la seva innocència sobrevolar-la per sobre d'ella durant molt de temps. Marín, com Colau, especialista a esquivar causes contra ella, són víctimes de la pena del telenotícies i de mesquines venjances personals, sovint de foc amic.
No és així el cas de Laura Borràs, el periodisme insisteix a anticipar el desenllaç de la dimissió i devaluar el dret a la presumpció d'innocència, ho explica Sergi Pàmies. A Preguntes freqüents (TV3) Borràs va torejar la impaciència incisiva d'uns quants periodistes gràcies a un recurs inusual: l'eloqüència. No sabies si Borràs era hàbil, pèrfidament victimista o convincent perquè la densitat tècnica del tema dificultava la comprensió dels arguments, massa jurídics i enrevessats. Així que als espectadors poc informats o ignorants només ens quedava el recurs de valorar la versemblança dialèctica i la fermesa pedagògica de l'entrevistat i els entrevistadors. I la presidenta Borràs va superar la prova, potser perquè, intimidats per les litúrgies de plató i la mania de dispersar punts de vista, els seus interlocutors semblaven estar més pendents de l'efecte que provocaria la seva intervenció a les xarxes socials que de ser útils a la causa de , per dir-ho a l'emfàtica manera de Carles Porta, posar llum a la foscor.
Per sort Núria Marín no va dir que la Brunete mediàtica anava contra ella ni va enrotllar-se com una persiana. Borràs fa més literatura que una altra cosa però sembla que li funciona.
ResponEliminaDemanen per a ella tres a sis anys de presó per prevaricació i falsedat, no crec que se'n pugui escapolir per més oratoria i victimisme que activi.
ResponEliminaNo se trata de que los particulares ,tengamos que juzgar, ya lo tienen difícil los profesionales(los jueces).El asunto, es que si se ha llegado a un acuerdo, en una Cámara de representantes ,sea del tipo que sea ,de que si hay imputación, se deben apartar, pues eso que se aparten. No sé el caso de esta señora,pero hasta el Covid iba a una piscina de Hospitalet(del ayuntamiento),que era un desastre su organización,con cosas muy extrañas(no viene al caso).Vés ahora yo estoy juzgando, es que los humanos somos así.
ResponEliminaCreo que se debe escribir: los humanos semos asín. De hecho Borràs no tiene que dimitir hasta que la citen para el juicio oral.
ResponElimina¿Habrá algún día en que nos digan por el telediario de que no han encontrado a ningún político metiendo mano en el saco?
ResponEliminaAhhh ¿qui lo sá?
No ho crec, no és noticia. Pero si s'haurien de publicar en portada els desmentits o les sentencies absolutories igual que es publica l'acusació a tota pàgina.
ResponEliminaMira, en eso estoy de acuerdo. Al menos restablecer la honorabilidad
EliminaEs que cuando dan la noticia de la presunta culpabilidad de algun político. es en portada, a toda página, y luego el desmentido sale en un pequeño rincón del mismo medio.
Elimina