El pastor Ramon Cornellana manifesta desolat que tanca una etapa de tres generacions de pastors d'ovella xisqueta a causa de l'atac d'un ós al seu ramat, la setmana passada, a la muntanya de Juverri, a Farrera (Pallars Sobirà). El plantígrad va provocar la mort de cinc dels seus animals i la desaparició d'un nombre idèntic. Aquesta és la primera agressió registrada a Farrera i reobre el debat sobre la convivència entre la ramaderia i els úrsids als Pirineus. Des de la seva reintroducció, a la dècada dels noranta, la població actual s'eleva a uns 70, dels quals 38 moren a Catalunya.

L'adéu de Cornellana al seu ofici és la victòria de la barbàrie disfressada d'ecologisme urbanita i funcionarial. La naturalesa dissenyada als bureaux dels ministeris, gabinets i altres burocracies:

 “Cada any fem la transhumància des de Puiggròs, a les Garrigues, fins a Farrera, on arribem el 18 de juny després de sis jornades de marxa. El dia 27, cap a dos quarts de sis, vaig pujar a la muntanya i no vaig trobar el ramat. Més amunt vaig veure una ovella morta; les altres, espantades, havien corregut a amagar-se al bosc. Vaig informar els forestals, que van col·locar una càmera i van poder certificar que era un ós jove”, relata Cornellana. En dues nits va matar cinc animals. “No només és una pèrdua material, per mi té un valor sentimental. A veure si això serveix per obrir els ulls dels governants. Jo em jubilaré però què faran els pastors joves?”, es pregunta Cornellana en declaracions a la vanguardia.

A l'ós el van expulsar del Pirineu la bona gent del passat per viure sense més ensurt que l'inevitable. Acabar amb els óssos era un mal necessari, com ara la invenció del matarrates o l'insecticida. Així que quan la burocràcia benintencionada va decidir la seva reintroducció per donar gust a l'animalisme no va corregir un error ni va restablir cap equilibri. El que va fer va ser trepitjar el savi llegat de les generacions passades i el benestar i la tranquil·litat de les presents. Aleshores ja se sabia el que acabaria passant. Goyerri tornaria al Pirineu, però en comptes d'ativar-se de mel s'entretindria matant caps de ramats.

L'abandonament de Cornellana del pasturatge és la millor de les respostes. Contra el que afirma sovint el món de l'autoajuda, rendir-se també pot ser un acte de dignitat. Fins aquí he arribat i, desarmat, dic prou. Res més valent que acceptar amb naturalitat que no cal ser on no t'estimen. I l'administració no vol pastors, vol óssos. Així que l'adéu de Cornellana també és una victòria del raciocini: no cal lliurar guerres que no pots vèncer. Més d'un ecologista de debó, hauria de prendre'n nota. 

Ecologia: ¿I els milers, o milions i milions d'espècies d'animals i vegetals, que s'han extingit abans de l'aparició del primer fum industrial? - Joan Fuster i Ortells.