Gracies a Basté que ha connectat en directe amb SER Catalunya, he tingut el plaer d'escoltar avui una entrevista que passarà a la historia de les entrevistes que es fan i es desfan. Dos homenots:Pujol, Cuní, Cuní, Pujol. cara a cara, com de costum amb Pujol, habilment escapolint-se de l'escomessa, mentre Cuní insistía, Pujol cap molt clar als 92 anys, contestava el que l'interessava, però escolteu el podcast amb atenció, Pujol ha dit moltes coses i n'ha insinuat moltes altres, vaja, Pujol en estat pur... Escolteu el podcast, m'ho agraireu.

- Després d’un llarg silenci mediàtic, Jordi Pujol ha concedit una entrevista Josep Cuní i ha reconegut: “És clar que em dol que em diguin corrupte. A mi que em diguin això i demanaré en quin cas he actuat d’una manera corrupta. He pres decisions, és clar. El que és important és que no cobris ni una pesseta. Jo no he fet. Alguna persona pot fer alguna cosa, no tot ha anat prou bé, ja ho admeto, però per la gran majoria de la meva família posaria la mà al foc. Ni jo, ni en general els meus fills, no hem prevaricat ni res d’això”. 8 anys després de la seva confessió pública, l’expresident admet que “és una situació penosa, encara avui”

Assegura que “s’ha instal·lat en el dolor, però mantinc l’esperança” i precisament anuncia un nou llibre que es titularà “Entre el dolor i l’esperança”

Pujol remarca que “és un nacionalista des dels 14 anys. No he estat independentista. Quan venia un xicot jove amb l’estelada sempre el deia que la nostra bandera és la de les quatre barres. Hem estat defensors de la identitat de Catalunya, però sempre havíem pensat que això es podia fer dintre de l’Estat espanyol”

L’expresident de la Generalitat analitza l’actualitat i apunta: “El país està trist. Hi ha desori. No vull ser crític amb ningú. Políticament, és evident, no acabem de funcionar bé i Espanya té una actitud molt negativa, però això ho hem de superar i espero que ho superarem. És clar que em sento responsable, però no accepto que no es va fer res en aquest país, es va fer molt. El que passa és que tenim el país desendreçat.”

Pel que fa al panorama internacional, reconeix que “tot això fa molta angúnia, les dues guerres mundials es van cuinar a foc lent i després van esclatar. Espero que no passi perquè ara es faria la guerra amb bombes atòmiques. Però estic amoïnat, em fa por”

I personalment confessa que “el meu temps ha passat. No m’estranyaria que encara visqués cinc o sis anys. Ara ja no em toca. La mort no em fa por, però em fa respecte.”