VIATGERS EN TRÀNSIT



A aquestes alçades del bloc, es difícil escriure sobre alguna cosa per primera vegada, potser perquè en general tot s'enquista per més temps que passi i els problemes i les qüestions es van repetint. Aquest escrit és del 2011 i tracta del racisme, alló que ningú reconeix que ho és, però molts - masses - ho són i ho practiquen sovint, alguns amb escreix.


No és la prefunta sinó la resposta la que incendia l'edifici, deia Edmon Jabes, i és així. Quan es pregunta a la gent si és racista, la gran majoria contesten impúdicament que no ho són, a sabendes que menteixen, però ho diuen. I és que - reconeguem-ho - en major o menor mesura, tots som racistes. Tot el que ens és desconegut produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por, i és per això que som racistes, es tracta tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l'altre. L'altre, cal no oblidar-ho, som nosaltres pel desconegut.

I d'aixó es tracta. Aquí succeeix que un negre, un moro o un sudaca, (així els defineix la majoria de la gent) fa gracia, queda exòtic, però cent són ja un problema i si són mil ja ni en parlem, i oblidem que aquestes persones fan d'escombriaires, jardiners, cuitadors de gent gran, etc, en resum totes les feines que els rostres pàl·lids rebutjgen dedicats al totxo o a ser funcionaris convençuts que gaudeixen de la societat del benestar i consideren que aquestes feines menors i sovint feixugues les han de fer els nouvinguts, a meitat de preu, o en negre, clar. De fet, tots ho som d'immigrants, i no hauriem d'oblidar que en una societat amb la natalitat la baixa com la nostra els necessitem. Per tant, ni bonisme, ni racisme, tot és molt més senzill: es tracta de comprendre i respectar a l'altre, a qui s'ha de demanar el mateix esforç de comprensió a la inversa. Les regles del joc estan establertes, cal només complir-les i han de ser iguals per a tothom, pels d'aquí i pels nouvinguts.

No diguis mai que has arribat, perquè, en qualsevol lloc, no ets més que un viatger en trànsit. Edmon Jabes 

13 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Completamente de acuerdo.
    Salut

    Reply Delete 14 de juliol, 2022
  2. Rodericus

    También de acuerdo. Cuando son pocos, son una pincelada de color y exotismo. Cuando son muchos, son una invasión en toda la regla.

    Reply Delete 14 de juliol, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Doncs estem, envaïts de magrebins (190.000). italians 70.000.

      aquí tens la llista:https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=272

      Reply Delete 14 de juliol, 2022
  3. car res

    En Lleida, en Begur, en Lisboa...Te encuentras, así de golpe grupos de personas de color,hombres.Te impacta porque no lo esperas.Si es a horas ya nocturnas,peor. No sabes qué hacer, si girar y volver o seguir. Como voy con la mujer ,se pone nerviosa, no lo puede evitar.Es distinto si los vieras con mujeres,niños...Familias.¿Es racismo?.No lo sé

    Reply Delete 14 de juliol, 2022
  4. Francesc Puigcarbó

    Pues vete a Salt o Manlleu, veras más moros que en la morería. Hay algunas escuelas que la gran mayoria de las madres son marroquíes.
    Me asustan más grupos de rostros pálidos tatuados no necesariamente moteros pero de este entorno estético.

    Reply Delete 14 de juliol, 2022
  5. Tot Barcelona

    Y ve a Vic, a Tona , a Taradell, todo lleno de mataderos de cerdo y lleno de mano de obra foránea...¿porqué se piensa que ya hace tiempo allí ganó el de Plataforma per Cataluña.
    En Vc , en una plaza , mi señora y yo éramos los únicos autóctonos.
    Ojo que la cosa me hizo pensar.

    Reply Delete 14 de juliol, 2022
Més recent Anterior