Què se'n va fer de l'euskera que es parlava a l'Alt Pirineu català? - La llengua protobasca d’Urgell, Pallars i Ribagorça va desaparèixer a causa de l’evangelització d’aquelles societats - Marc Pons - naciodigital.cat

Lleida, 30 de desembre de 1149. Fa 872 anys. Feia escassos mesos que els exèrcits dels comtes independents de Barcelona i d’Urgell havien entrat a la ciutat —després de quatre segles llargs de dominació àrab—, i el nou bisbe Guillem Pere de Ravidats, consagrava la vella mesquita com el nou temple principal de la diòcesi. A partir d’aquell moment es van multiplicar les missions evangelitzadores al territori. Però no a la ciutat, que havia estat buidada de musulmans, sinó al territori matriu de la diòcesi. Des que la mitra de Lleida és restaurada (1149), es produiria una forta reculada de la religió ancestral i de la llengua popular de les zones rurals dels comtats de Pallars i de Ribagorça; és a dir, de la cosmogonia protobasca i de la llengua protoeuskàrica.

El mapa de les primeres societats peninsulars (cap al 1000 aC) revela que el món protobasc ocupava bona part de la serralada pirinenca, des de la Cerdanya (a l’est) fins al Cantàbric (a l’oest). I les restes arqueològiques antigues i medievals, ens confirmen que les dominacions romana (segles III aC-V dC) i visigòtica (segles V-VIII) van tenir una influència molt feble en la cultura popular i ancestral del territori situat entre el curs alt del Segre i el del Cinca; és a dir, de les actuals comarques de l’Alt Urgell, del Pallars Sobirà i Jussà i l’Alta Ribagorça. Quan a principis de la centúria del 800 el casal comtal de Tolosa va iniciar l’expansió al sud dels Pirineus i va crear els comtats de Pallars i de Ribagorça, aquella societat era, majoritàriament, de llengua protobasca....

Confesso que desconeixia aixó del protobasc o euskera que és parlava anys ha al Pallars Sobirà, m'ho ha explicat en Rodericus en un comentari a ran de l'escrit anterior sobre les declaracions de Paula Badosa, Si que havia escoltat explicar a l'Espinàs que la Ñ en castella, antes era NY  com en català. Cosas más raras veredes amigo Sancho. Es veu que la Ñ no va entrar al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola fins al 1803, encara que sembla que feia mil anys que s'usava, segons expliquen aqui.