No diguis mai que has arribat, perquè, en qualsevol lloc, no ets més que un viatger en trànsit - Edmon Jabes.

"Mereixem més respecte i un esforç dels que més en saben per ajudar-nos a separar el gra de la palla. No per poder despreocupar-nos del futur, senzillament per deixar-nos viure amb un punt de calma en el present. El que tenim entre les mans ja és suficientment greu. No és necessari afegir-hi pes barrejant naps i cols. A la climatologia el que és de la climatologia i a la meteorologia el el que és de la meteorologia".... 

.... Així acabava l'article anterior. Ho comento perquè entre la guerra d'Ucraïna, les restes de la Covid, la verola del mico, i ara l'onada de calor, sembla que els migrants que arribaven a les nostres costes o a les gregues i italianes en pasteres, han desaparegut, o han deixat de venir. Almenys no hi ha informació als mitjans que ens faci saber d'ells, de la seva sort o dissort. Bé, el darrer emigrant que ha arribat a casa nostra és un tal Lewandowski, però a banda que en vingui algún d'Anglaterra, ja no n'arriben. D'això va l'escrit següent, sobre migrants, emigrants o immigrants.

MIGRANTS, EMIGRANTS O IMMIGRANTS

"M'he acabat acostumant a l'expressió "migrant", que no m'acabava de sonar bé. Com que un té una edat, jo era més de immigrant/emigrant, segons es veiés des del punt de vista del país receptor o emissor, que és com de sempre s'havia dit. Però com avui en dia tot són eufemismes, ens hem d'anar acostumant a la paraula i ja posats a la circumstancia que ens fa emprar-la, que si és important. Migrant, segons el diccionari de la RAE, és qui migra, i entén per migrar el fet de traslladar-se des del lloc on s'habita a un altre de diferent, de manera que la pràctica totalitat del món ho seríem, per poc que hàgim fet alguna mudança més o menys seriosa. No obstant això, no és aquest el sentit en què fem servir la paraula, sinó el que relaciona aquest trasllat amb la cruïlla de fronteres.

Quan parlem d'immigrant ho relacionem amb el fet d'arribar a un país estranger per radicar-s'hi, instal·lar-se en un lloc diferent d'on vivia dins del propi país, a la recerca de millors mitjans de vida. Dues descripcions molt asèptiques que tenen poc a veure en la manera com s'empra el terme generalment. Quan es parla d'immigrants immediatament acudeixen a la nostra ment una sèrie d'estereotips usats fins a la sacietat. Pateres, cues de refugiats, assentaments precaris. I hi ha qui fa un pas més i els relaciona directament amb delinqüència, fent que un pòsit d'odi i discriminació vagi quallant a l'imaginari col·lectiu. Però el tema és més complex, hi ha també migrants polítics, climàtics, i, si anem a la literalitat de la definició, immigrants serien, no només els que passen penúries, sinó també aquests futbolistes amb fitxa milionària que cobren quantitats obscenes, o els esportistes, o youtubers que se'n van a Andorra o Mónaco a la recerca de millors condicions fiscals per a la butxaca i pitjors per a la nostra Hisenda Pública. Però aquests no se'ls anomena immigrants, ni se'ls associa amb res negatiu. Ningú no els discrimina perquè són simplement estrangers. Encara que, mira tu per on, alguns acabin defraudant el nostre fisc. Per cert, avui fa dos anys que un il·lustre espanyol d'Espanya va emigrar, immigrar, migrar o auto-exiliar-se a Abu Dabi..."

La pregunta que em faig és: Fins quan seguirem amb aquesta doble vara de mesurar?, que em remet a un verset que vaig escriure fa temps:

 

Que bonics els immigrants 

que vénen per carretera, 

i quina nosa que ens fan  

els que arriben en pastera.

*