S'ha escrit molt sobre els monòlegs de Capri, però mai és suficient. Un telèfon, un català gramaticalment i fonèticament genuí, castellanismes impecablement pronunciats i la seva capacitat de crear memes ("abraci'm!", "Això és cinema") serien algunes de les seves característiques distintives. De tots els seus monòlegs el que més m'agrada és el del Nàufrag, ara que sembla que tornarem a viatjar com bojos per tot l'orbe, revisar-lo, és gairebé obligat.
Capri havia pasat algunes temporades de descans a Sant Feliu de Codines. Era frequent veure'l passejar sol per 'la Quintana' amb gest adust i ho recordo bé, amb unes sabates velles i esparracades. Era un personatge complex i turmentat de qui si us abelleix, en podeu saber més aquí. Prefereixo més quedar-me amb la seva versió de monologuista com en aquest video de 'el nàufrag'. En aquests temps en que a gent viatja esperitada i amb xancletes a tot arreu, aquests monòlegés és molt il·lustratiu.
Precisament, d'alguna manera, el Miquel també parla avui de l'excés amb el tema aeri. Durant la pandèmia es va incidir en això de reduir vols, sobretot els low cost, que rebenten preus i paguen malament al personal, i també creuers, tot plegat contamina molt més que els cotxes. Però no hi ha res a fer, hem arribat a l'excés i la disbauxa, vaig llegir en una ocasió que un dels problemes de la Humanitat és que la gent no sap estar-se quieta a casa seva. Viatjar s'ha convertit en una mena d'obligació massiva i els llocs turístics estan tots atapeïts de personal fent fotos i filmacions que no es miraran gares vegades més. Veure mon està bé, però amb temps i condicions, si fos jove m'agradaria fer un any d'Erasmus, anar a estudiar alguna cosa a algun lloc diferent, conèixer gent i parlar molts idiomes, però aixó del viatge d'estiu per 'desconnectar' cada dia em sembla més surrealista, la veritat. I cada dia s'ha d'anar més lluny, pel que sembla, ja és una vulgaritat anar a Santander o a Perpinyà, he, he. L'interès per l'exotisme no reverteix en l'interès per la gent 'exòtica' que ha vingut a treballar aquí, en el que pot i el deixen.
Des de casa també es pot viatjar, i surt gratis. Aquesta obsessió per viatjar quan més lluny millor no és sostenible. De fet, els pobres no viatgen fan turisme low cost, viatjar està fet pels rics, o pels viatgers autèntics que encara en queda algún.
Quan era jove vaig agafar mania al Capri perquè el meu pare posava els seus discos molt sovint i, a sobre, el meu germà se'ls sabia de memòria, de petit, i el meu pare es feia un tip de riure amb ell. Però avui el valoro i em venen al cap moltes frases dels seus monòlegs, en moltes circumstàncies, avui tindria temes a dojo.
Com a persona era molt estrany i complicat, això sí, una cosa no treu l'altra, i sol passar amb molts personatges del mon de l'humor, per cert. Va ser una mica pretendent d'una meva tieta, de jovenet, i havia intentat fer cine seriós abans de dedicar-se al seu tema proncipal. Les elits culturals avui no volen que sigui dit però li tenien mania, el Ricard Salvat a la universitat deia que reflectia el català normalet molt bé, una mica com passava amb Cantinflas a Mèxic, o amb d'altres humoristes. La llàstima va ser perdre Sagarra, que l'hauria encarrilat millor, de tota manera queden alguns monòlegs genials i formen part del meu imaginari i son ben aplicables a l'actualitat.
Va rodar una pel·lícula, bé, unes escenes a Ripollet, d'en Baldiri de la costa jo hi vaig sortir d'extra, pero a la peli no m'hi vaig saber veure.
No se porqué me gustaba más Pau Garsaball, el "ja tenim 600" fue en su día toda una crítica a los nuevos "turistas".
Recuerdo los lunes en el Romea donde se podía entrar muy bien de precio. A la Pepita le gustaba un montón y fui también, creo recordar, al Talia, antes de la Ethel Rojo, donde él representaba otra obra que ahora no me viene a la memoria el nombre.
Salut
Veus, a mi Garsaball no m'agradava gaire, i en canvi en Capri m'agradava molt.
Me parecía un tío raro, el tal Capri.Contando cosas en catalán por la emisora(que lo hacía más ),muchas palabras en castellano, pero no me hacía gracia, tenía otro concepto del humor.
En los sesenta, ya tenía mi seiscientos, mi mujer y yo con carnet, así que toda España, de arriba abajo de derecha a izquierda. El sur de Francia, el Norte de África. Entonces, ya se decía lo mismo. ¿Por qué tanto movimiento?. Supongo el porqué, estaba, en que éramos jóvenes. Ahora hasta me cuesta coger el
AVE,que me deja casi en la puerta de casa en Córdoba,a cuatro horas y media desde Barcelona.Mi hija nos lleva en su coche hasta Sants, más fácil imposible.
Bueno, el AVE te deja en Córdova o en Sants, depende de si roban o no el cableado. Sucede que con los años a parte de que ya hemos viajado y visto mundo, nos volvemos más cómodos, y en casa se está muy bien..
En todo el recorrido, hay cámaras enfocando las vías, no entiendo que pueda ocurrir estos sabotajes. Otra cosa es que el acceso al cableado, sea tan fácil, cuando es tan esencial
Pues sucede a menudo, el último robo un chaval de 19 años robó 600 metros de fibra óptica. Y no veas el cristo que se organizó.
Bueno, hará unos diez años que "descubrí" el sentido que tienen del viajar muchos ahora. Me explico :
Una conocida de mi santa esposa ( santa por lo de soportarme a mi y a Pelayo ) le comentó que en Samana Santa viajaría a Venecia.
A su retorno, mi esposa le preguntó por el viaje, y ella respondió : "muy bien, y dimos una envidia. . . . "
El asunto es que la buena señora había "retransmitido" su viaje por las redes sociales, levantando comentarios.
El interés por Venecia y lo que esta ciudad ofrece en arte, nulo. Todo había sido "postureo", "selfies" en toda la ciudad, y comentarios en las redes.
A partir de ese momento, empecé a analizar las razones por las cuales viajaban la gente de mi entorno, y me decepcionaron bastante las razones reales.
Otro ejemplo claro, luna de miel en Cancún de unos parientes. Hotel de lujo cinco estrellas, con playa privada y tres o cuatro piscinas. Pulsera de "todo pagado" y atracón de "mojitos", tequila y "caipirinhas".
¿ Alguna excursión para visitar las ruinas mayas de las cercanias ?. No, quince días para tumbarse al sol como una lagartija, sin salir del complejo hotelero, tirando de buffet libre y amenizados por algún otro mariachi.
El dia en que dejen de operar las líneas aéreas de bajo coste, y los pasajes se paguen por su justo precio, acabaremos con tanta chabacanería turística.
Lo de Venecia es insoportable. Allí hoy día residen solamente 40.000 personas de las casi 180.000 que puede albergar la ciudad.
El aeropuerto de Marco Polo es una vorágine. Sin embargo, cosa curiosa, está el de Treviso :
https://www.google.es/maps/place/Aeropuerto+de+Treviso/@45.5711063,12.2044359,40193m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x477936440b74ae0f:0xfe706517913596f2!8m2!3d45.6498881!4d12.1944795
que está a menos de una hora de camino y opera con no más de quince vuelos diarios, si quince, y es fenomenal.
Un abrazo
Digo esto, RODERICUS, porque mi hermana vive allí, y cuando he ido a verla siempre lo he hecho en este aeropuerto.
A Venecia a partir 'aquest estiu hauràs de demanar cita previa per anar-hi i a partir de l'any vinent, a més hauràs de pagar.
https://www.ara.cat/internacional/cita-previa-visitar-venecia-partir-d-aquest-estiu_1_4378671.html
Si vas dentro de lo que es el recinto de la laguna si. Ya han intentado cerrarla mil veces pero hasta ahora les ha sido imposible. Yo no lo recomiendo a nadie porque ahora en verano y con estas mareas tan extrañas se ven flotando "furullos" por doquier. Además casi siempre hay "acua alta" y no es plan de ir con los zapatos mojados y una humedad peredne. Venecia está condenada.
esto se hunde, deien a la serie de la BBC
Es que jo recordo que al 1970, volar a Nova york costaba 700/800 dolars, i ara amb 200 euritos t'hi plantes. Aquest és el problema.
Acabo de escuchar por la radio una entrevista con una delegada sindical de Ryan Air.
Las condiciones laborales que impone la compañía a sus trabajadores son aberrantes e indignas, y la empresa se niega siquiera a sentarse a escuchar a los representantes de los trabajadores.
Han convocado un calendario de huelgas hasta Diciembre.
¿ Mi pregunta es, aceptarían los usuarios de Ryan para ellos unas condiciones laborales como las que tienen estos trabajadores ?.
Als usuaris els importen un rave les condicions dels treballadors de Ryan Air, el que volen es volar per 20€, el lloc és el de menys.
Si, pero en lo que no reflexionan estos idiotas, es que dentro de poco, su trabajo o el de sus hijos va a ser en estas condiciones.
Somos como la orquesta del Titánic, todo el mundo muy contento mientras el barco se va a la mierda.
Noi, no aprenem de la història, ni governants ni governats, mentre, el capital va a la seva, com sempre....