El proper 25 de setembre es compleixen 60 anys de les dramàtiques inundacions del Vallès, la pitjor catàstrofe natural de la història de la província de Barcelona. La riuada va causar més de 600 morts registrats (moltes víctimes ni tan sols estaven empadronades, cosa que va dificultar el recompte) i va deixar a la misèria més de 12.000 damnificats. Les poblacions més afectades van ser Terrassa, Rubí, Sant Quirze i Sabadell. 
Aquell dia em va despertar la mare a les 7 com sempre. Jo tenia disset anys i treballava a l'empresa P.PRAT SA, que fabricaven maquinària per 'Panaderia y Pasteleria' que es deia en aquells temps. Recordo que en llevar-me, la mare em va comentar que tota la nit havia plogut molt- Ja no plovia quan em vaig llevar, i si que devia haver plogut molt atès el erra esta excessivament net i polit davant de casa. On jo vivia - i visc - a la Carretera de Prats de Lluçanès, per més que plogui no es por inundar, estem massa amunt del nivell del Ripoll. A partir de Casa es va baixant per Can Puig Gener fins arribar al riu i allí si que va fer mal la riuada, com a les fàbriques que hi havia a baix al riu que varen quedar arrasades. Molt més mal va fer a Rubí, Terrassa o San Quirze del Vallès, en una barriada que hi havia a l'entrada, per sota de on hi ha ara l'Alcampo. Però tot això no ho sabia quan em vaig llevar. Com cada dia em vaig beure la llet al Cola Cao i amb l'entrepà embolicat amb una fulla de la Vanguardia (res de paper d'alumini) vaig anar a treballar a cal P.Prat on feia d'Administratiu. A peu, tardava una mitja hora de casa a la feina, i si recordo que a mig camí em va venir una urgència d'aquelles que apressen d'apressar (que m'estava cagant viu, vaja), i el camí se'm va fer etern. En arribar a la feina al carrer de Sentmenat, les portes de la fàbrica estaven obertes de bat a bat però no hi havia ningú. El terra estava moll. ple de petxades, i aleshores em vaig adonar que al fons del carrer (a quatre o cinc cantonades del marge que dona el Ripoll), estava curull de gent. Em va passar la cagalera de cop, alguna cosa havia passat - em vaig dir - i m'hi vaig acostar. L'espectacle era terrible, la quantitat d'aigua que baixava per un riu tan escadusser com el Ripoll feia que semblés l'Amazonas, Baixava bestiar mort, tota mena de restes enmig d'una sinistra i furiosa aigua de color marró. El Pepitu, l'encarregat em va explicar el que havia passat, no en sabia massa però era palès que era una de molt grossa, s'ha de tenir en compte que la informació abans funcionava amb uns paràmetres molt diferents als actuals. Al cap d'una estona va arribar el Mañosa que era un muntador i va explicar que a Terrassa havia mort molta gent, a Rubí també i a altres llocs.

Vàrem tornar a la feina i quan van començar a trucar clients per veure su ens havia afectat a l'Empresa, i en Fidel que tenia una radio la va posar, vàrem tenir consciència de la tragèdia. Recordo la tasca impagable de Maquín Soler Serrano a la Radio, crec que a Radio Barcelona, i com tothom es va bolcar amb les poblacions afectades, i quan dic tothom, vull dir tothom, Després va venir Franco a Sabadell i va dir que ens ajudaria a reparar les pèrdues - no ho va fer - i també va dir que tornaria per la primavera, però no va venir mai més, ni ganes. Aquests són els records que tinc d'aquell dia, i recordo també la gran nevada, la mare de totes les nevades de la nit de nadal del mateix any.
També recordo haver llegit anys més tard la història del tren que aquell dia va salvar les vides de molts egarencs.