La celebració de la propera Diada de l’Onze de Setembre no es lliurarà del clima de profunda divisió que existeix dins de l’independentisme català. Que lluny que estem d'aquelles grans concentracions que es van iniciar el 2011 en ple apogeu del procés i que van ser lliçons cíviques d'un gran moviment polític que defensava la causa de la independència. Ja no es tracta de saber si els organitzadors podran tornar a reunir aquest any un alt nombre d'assistents, després de dues edicions marcades per la pandèmia, sinó veure fins on arriba el nivell de crispació entre les diverses famílies independentistes. En aquest clima és molt difícil que es repeteixin les grans aglomeracions que es van viure a la dècada passada.

L'agressivitat d'alguns dels organitzadors de la concentració contra els partits polítics, i especialment contra Esquerra, està provocant desercions de molts militants d?aquesta formació, especialment els mateixos consellers, que dubten sobre si val la pena acudir aquest any o no. En la seva decisió pesa el record del 2021, quan Pere Aragonès i Oriol Junqueras van ser escridassats i acusats de “traïdors” a la causa nacional. El president encara no ha decidit si hi assistirà, davant del que la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha assegurat en una entrevista a La Vanguardia que, si no hi va, això suposaria que “no està implicat amb la independència”.

Així hi ha les coses. L'àmplia majoria social a favor del dret a decidir, que algunes enquestes xifraven al voltant del 80% de la població, s'ha anat diluint a mesura que els estrategs de la via unilateral de la secessió han anat imposant les tesis més radicals. El resultat és que aquella Diada amable d'antany on l'important era sumar i sumar ciutadans al moviment, sense que es registrés cap incident i, com es deia com a metàfora, “sense llençar ni un paper a terra”, dóna pas ara a una altra Diada més crispada on els independentistes amb una estratègia més conservadora semblen no tenir cabuda. És, sens dubte, un pas enrere que no ajuda la causa que pretenen conquerir.

El manifest de l'ANC no enganya, no volen als partits polítics a la mani.

"S’ha acabat esperar res dels partits, només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria de l’1-O i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taulers de diàleg amb l’Estat espanyol i trifulgues interns. La camiseta negra acompanya aquest missatge i simbolitza la lluita i la no-rendició, un canvi d'etapa on la lluita és la protagonista.

Cinc anys de greuges s'afegeixen als tres-cents anys d'intensa repressió política i judicial, de sentències contra l'escola en català, de l'espoli fiscal…, a més de l'espionatge amb Pegasus, vergonyosa baixa inversió de l 'Estat en infraestructures o el projecte de llei, dit de memòria històrica, que continua deixant en mans de l'Estat la comissaria dels horrors de Via Laietana.

Tornem la independència al centre de la política i deixem els partits enrere. La força de la gent és lʼúnica que aconseguirà lʼalliberament del país. Aquest Onze de Setembre, et demanem que ens acompanyeu per reclamar el que hem guanyat democràticament, sense treva."

Amb aquest missatge de l'ANC sembla evident no ja Aragonès o Junqueras, sinó que no volen que cap polític assisteixi a la manifestació de l'11S, perquè aquesta mani ja no és de tots, sinó d'uns quants resentits tranuïtats.