Dies enrere, el company Antonio Cerrillo, un dels millors periodistes de temàtica ecològica, va publicar a l'avantguarda un reportatge sobre la dimensió psicològica de l'amenaçant i turbulent present climàtic: l'ecoansietat. - Antoni Puigverd.
Molta gent viu l'acceleració del canvi climàtic amb una barreja d'angoixa, desconcert i sentiment de culpa. Per por de contribuir a l'escalfament del planeta, no gosen utilitzar l'aire condicionat, per exemple. Fan tot el possible per consumir de manera poc contaminant i viuen amb angoixa les notícies sobre la sequera, els incendis o els rècords d'alta temperatura. Una pregunta d'un dels testimonis de l'ansietat climàtica va servir de títol al reportatge: “Em podré dutxar amb aigua calenta aquest hivern?”.
La pregunta té una dimensió moral. Amb la guerra d'Ucraïna, l'energia protagonitza les dues inquietuds principals del present: la dimensió ecològica i la dimensió econòmica. En aquest context, reduir la despesa energètica no és una exigència personal? No em sembla estressant fer-se aquesta mena de preguntes. Al contrari: prendre consciència de la dimensió col·lectiva dels nostres actes individuals és imprescindible en una democràcia.
Certament, les institucions que regeixen la nostra vida col·lectiva actuen de manera erràtica i contradictòria (inevitablement contradictòria, de vegades: malgrat abanderar la transició energètica, la UE permetrà, degut a l'escassetat de gas, cremar carbó a tota màquina). Però, precisament en aquest context de confusió institucional, la responsabilitat dels individus és més convenient. Ara és quan té realment sentit la cèlebre exhortació de John F. Kennedy: “No preguntis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país”.
Sí, ho sabem: els nostres dirigents són interessats, partidistes, ambigus i, sovint, incompetents. Sí, ho sabem: ja que poden pagar-ho, no pocs amics, veïns i coneguts malbaraten aigua i energia a cabassos. D'acord. I què? Els errors dels de dalt o dels veïns no eclipsen la pròpia responsabilitat. Estalviar aigua i energia és una exigència personal. Una exigència que no depèn del que decideixin els de dalt, sinó del que reflecteix el mirall quan estem sols.
.png "English"){kind=small}
15 Comentaris
En las puntas del clima es cuando nos acordamos del cambio climático, incluso nos sirve para quitarnos responsabilidades: es el cambio climático, decimos y ya está. Llegara el otoño y nos olvidaremos. En invierno, si resulta extremo en temperatura, volveremos al tema.
ResponEliminaComo haya otros problemas, se olvidará la Tele del asunto, sólo que el tema del gas va a dar para tiempo y tiene que ver con el cambio climático.
EliminaY es el cambio climático, por mucho que intentemos frivolizar con el tema. Y lo pasaremos mal y los nietos más.
EliminaEs que em sembla que per més mesures que ara s'adoptin, ja hem fet tard fa molt de temps.
EliminaNo hace mucho, en la 2 dieron un reportaje de unas islas del pacífico que están a dos metros sobre el nivel del mar, en una de ellas, siento no saber su nombre, ya han trasladado a sus habitantes hacia otra isla porque los cambios bruscos de marea ya las inundan. Me viene a la memoria lo que decía una nativa conforme el cementerio y sus antepasados, que ya no los podría visitar más. No es una broma y ya está aquí. Lo que pasa es que no nos afecta de pleno, pero lo hará, eso no nos quepa duda.
ResponEliminaSalut
Crec que era a Sumatra, pero aixó de l'augment del nivell del Mar no ho tinc gens clar, potser per la teoria del glaçó de gel en un got de whisquy, o perquè hi ha solucions relativament fàcils per evitar que el problema s'agreugi. A banda que els augment són mols suaus i més a la Mediterrània. A més, antes, la MEDITERRÀNIA no era cap mar, sinó una Vall. Vol dir que el canvi climàtic va i ve alié a les malvestats que nosaltres puguem perpetrar.
ResponEliminaEl polo norte es hielo, la parte sumergida ocuparía menos volumen, la que sobresale, añadiría litros aal océano. El polo sur es tierra y encima hielo, si se convierte en agua añadiría. El total de ambos polos, en de hielo completo no se sabe. Llegado ese caso es que es dudosa nuestra existencia, porque sería un signo de la enorme contaminación y calentamiento al que se habría llegado
ResponEliminaLa palabra clave de este invierno será, topamiento y sus consecuencias. Siempre tiene que haber algo nuevo
ResponEliminaVale, habra que cosumir mas cubitos y mear menos.
ResponEliminaaquí os dejo un enlace con una página muy interesante , "fllodmap", donde se puede simular la hipotética subida del nivel del mar y que zonas quedan sumergidas según la cantidad de metros que introduzcamos en una casilla a la izquierda del mapa. Está en inglés, pero se entiede bastante bién.
ResponEliminahttps://www.floodmap.net/
Os propongo un experimento un poco inquietante, añadidle un par de metros al nivel actual, y ved como queda el perfil de la costa de Barcelona.
jajajaja por lo que veo, RODERICUS , no se podrá viajar en avión...a los pilotos los trasformaremos en gondoleros ¡¡¡ jajajaja
ResponEliminaLo que contamina Europa es insignificativo, comparado a China y ha dicho que se desconecta del tratado, entonces qué pintamos en este asunto, si al final todo dependerá de los chinitos
ResponEliminaY son muchos a la hora de contaminar. He visto unos cuantos videos que dan miedo.
ResponEliminaYa hace tiempo que la mayor parte de la contaminación por CO 2 procede de Asia. China nos llama la por la espectacular contaminación de Pekín, pero India le va a la zaga.
ResponEliminaCualquier escrúpulo de contaminación que tengamos en Europa, los asiáticos se lo pasan por el forro, y no tiene sentido que aquí sigamos las regulaciones, y los chinos e indues pasen de todo.
La excusa que dan es que hasta ahora habíamos contaminado nosotros, y ahora que ellos están creciendo tienen derecho a contaminar.
ResponElimina