S'explica que un dia Guillem d'Efak, artista mallorquí nascut a Guinea Equatorial el 1930, va demanar un cafè a un bar. El cambrer li va respondre: «Si no fos que xerrau mallorquí, diria que sou negre». La idea que se'n desprèn és que en un lloc de blancs un negre és vist com un element d'alteritat i que no s'espera que 'l'alteritat' parli la teva llengua. L'anècdota és molt més entenedora en un temps i un lloc on l'única persona negra era, precisament, Guillem d'Efak. Ell mateix explica que la primera vegada que en va veure una es va espantar moltíssim. La meva néta tenia una amigueta de petita que era xinesa, però és clar, ella no ho sabia i la seva amigueta tampoc. Un dia li van preguntar, ja saps que la teva amigueta és xinesa?. I ella va contestar: Xinesa, no, és de Sabadell.
El que eren casos aïllats, com el de Guillem d'Efak, o la meva néta, ara són multitud, Dilluns vaig portar el meu nét Biel a l'escola Torreguitart on aquest any ha començat P3. A l'entrada de la classe han posat una pissarra amb els noms de tots els infants: Classe P3. Biel, Mohamed, Jorgina, khlas, Elena, Adam, Ikram, Afnan, Youssef, Abril, Samara, Mariatu, Alisha, Ryan, Dari, Serenity, Khadija, Maili, Anaisa, Aytana.
Biel, igual que la Laura no sap que tots els seus companys no són d'aquí, és l'únic català, en el sentit de país, ja que tots han nascut aquí. Però Biel no parla català, ni castellà, ell s'expressa en anglès, que ha après veient dibuixos a la tauleta. Ja l'instruïren a l'escola a parlar català i castellà i també a diferenciar les ètnies dels seus companys de classe. Heus aquí una prova que el racista, el supremacista no neix, es fa. I una frase de Fuster per acabar: Corrupció de menors? Probablement, fins que un menor no siga degudament corromput no esdevindrà adult.
Hemos de perder el sentido de patria, porque poco a poco se diluye.
Ahora bien, ¿no crees que Putin le está dando sentido a la palabra Rusia y a la vez se lo da a la palabra Ucrania?, si, ya se, lo hace para mantenerse en el poder, pero eso no deja de afectar a millones de personas.
Ayer, el del PNV hablaba de papanatismo monárquico, quisiera yo preguntarle si los vascos y las vascas no lo son cuando hablan en contra del Borbón y a favor de los fueros (sus fueros), que como todo el mundo sabe eran/son normas jurídicas, derechos y privilegios, otorgados por el rey, el señor de la tierra o el propio concejo, es decir, las leyes propias de un lugar. O sea, ¿se rigen o no por normas reales?
Esto, guste o no, hace otra vez volver a lo que hablamos de identidad propia, pais, "nosaltres sols", somos diferentes...y no lo digo sólo por casa, sino en todo el ámbito europeo. Ya ves que hablo de Ucrania.
Una abraçada
Los del PNV son lo mas parecido a la Convergencia de Pujol pero en espabilao.
Que cabreo,el Barcelona juega como un Bayer y pierde,no sé dónde está la identidad propia
No pasa nada, aun hay tiempo para corregir. A mi lo que me tienen que explicar es eso de los penatltos que ahora no se pitan, aunque lo sean.
De una forma u otra,con var incluido,el resultado sigue dependiendo del criterio propio del señor arbitro.El penalty de ayer al Barcelona era claro para otro juez de la contienda.
El penalty era de libro. pero bueno, ya vendrán aquí. Aún hay que ensamblar más el equipo. Ayer jugamos como un equipo pequeño, jugamos bien, perdonamos y el equipo grande nos metió dos y safidebaracalaufi.
Cuando el emperador Caracalla extendió la ciudadanía a todos los habitantes del imperio, también hubo una crisis de identidad nacional, y las broncas en el foro fueron épicas. Pero lo que realmente buscaba el zorro de Caracalla es que todo aquél que habitaba dentro de las fronteras del imperio pagase impuestos al tesoro romano.
Si lo padres de Alisha o Khadija trabajan aquí y pagan impuestos, son catalanes y españoles por derecho propio. Y Alisha y Khadija van a crecer en un mundo que les causará contradicciones con la cultura de sus padres, tendrán que superarlas en integrarse aquí. Pero con su edad, les será fácil, al contrario que a sus padres.
Vamos a tener que diferenciar entre identidad y nacionalidad, que hasta ahora han sido sinónimos.
Ben vist. El que em vinc a referir és a la pluralitat que hi ha a les escoles, sobretot entre els menuts. Es l'alteració de l'alteritat. I no és ni bona ni dolenta, simplement és.
Qué bueno. No sé si llegan a dos o tres los nombres de tradición judeocristiana. Esa que era la única y prepotente cuando yo nací.
Ryan debe de ser de la Gran Bretaña, lo digo porqué es pelirrojo.
No creas, conozco un caso de bautizo como "Kevin Costner De Jesús". Y en la escalera hemos tenido una vecina que se llamaba "Gipsy Del Pilar".
Hay mucho padre y madre muy cachondos.
Es muy interesante lo que dices, sobre la diferencia,lo del "otro diferente".Cuando me aburro en la espera ,entro en Facebook para distraerme con las ocurrencias de los animales domésticos.Son muy simpáticos los videos de la convivencia y el juego de animales tan diferentes como un perro y un pato o los de un perro que anida y calienta a la camada de gatitos,de su compañera de juegos(la gata madre).No se creen diferentes,porque desde pequeños juegan juntos y conviven.Algo parecido ocurre con los niños y es una actitud que se debe continuar .Somos los puñeteros mayores,los que les descubrimos que su amiga es china , que su amigo es "negro",que la otra amiga tan guapa es gitana. Somos mu malos, mu malos y cuando nos hacemos más mayores, más malos.No caigas en ese error. con tus nietos.
Bueno, eso forma parte de .a corrupción de menores de la que habla Fuster. Los niños o los animales si conviven entre ellos desde pequeños no estan por diferencias de raza, color y cosas por el estilo.
Viví en Córdoba, de pequeño,en una barriada alejada del centro,de trabajadores de la renfe(mi padre no lo era).Habría sus diferencias económicas, cargos en la empresa,pero los niños éramos todos iguales en los juegos y en las gamberradas que eran muchas.Los cargos en la manada,eran según su atrevimiento o fuerza,ocurrencias,pero no nos separaba el nivel de la plata.Las conversaciones de los mayores (padres),ya eran otra cosa,pero en mi caso ni los oía.
La meva darrera destinació durant quinze anys com a professor va ser un institut de Cornellà on teníem aproximadament un setanta per cent d'alumnat immigrant. No eren nens sinó que ja tenien de dotze anys en endavant, vaig poder seguir l'evolució de diverses promocions fins que deixaven l'institut. Els marroquins eren majoria els d'origen berber que eren menyspreats pels àrabs, que eren minoria. Molts cops els primers eren molt treballadors però tenien problemes amb la llengua depenent si havien fet la primària a Espanya, a Catalunya. Hi havia llatins de ritme generalment caribeny, no és un tòpic. Es diu que els WASP forcen el ritme d'aprenentatge pel caràcter supremacista que vol imposar una visió depredadora i capitalista de la realitat. No hi havia cap problema perquè el ritme era tan pausat com és difícil d'imaginar. Els resultats eren mínims, però la convivència no era dolenta. Al principi hi havia més problemes d'integració, però quan els immigrants es van fer majoria tot es va normalitzar. Els referents culturals eren molt diferents. Quan en batxillerat parlava de La Celestina o de Juan Tenorio, era molt difícil d'assimilar per la majoria. Hi va haver moltes alumnes berbers que van deixar d'estudiar en acabar la Secundària i, tot i ser bones, van haver de casar-se i començar a tenir fills. Això em feia mal. Les diferències culturals eren paleses per costums diferents, però ho portàvem bé. Aquest institut de Secundària no tenia res a veure amb el que havia estat als anys noranta amb el cent per cent d'alumnat espanyol-català.
Crec que molta gent no és conscient del pes jove de la multiculturalitat actual i com evolucionarà aquest jovent i aquesta infantesa en el futur, que encara es defensi comprar productes catalans o espanyols, en un mon tan globalitzat, és un símptoma de la ignorància que es rumbeja sobre la realitat i el poc debat seriós que es fa, sovint per no 'incomodar', de tota manera el mon és d'ells, l'altre dia, a la manifestació, el nombre de gent gran, vells, vaja, era impressionant, per Barcelona. D'aquí quatre dies el panorama humà haurà canviat i tan sols desitjaria que es mantingués la convivència. L'escola, la primària, la secundària és un altre mon, ha fet molta bona feina en aquestes darreres dècades que sovint no es valora com cal. Per altra banda de marroquines, com d'hispanamericans o del que sigui, catalans inclosos, n'hi ha de tota mena, com de famílies, es generalitza massa i es repeteixen molts tòpics, crec que amb més de quarant anys a escoles de barri, les darreres dues dècades, ja, amb la multiculturalitat o com en vulguem dir, ben vigent, puc tenir una opinió força aproximada, tot i que ja fa deu anys que m'he jubilat i tot evoluciona. No pensem en què avui tots els infants estan escolaritzats, quan vaig començar a treballar no era així i com que s'havia d'escolaritzar amb urgència, gràcies a la reforma Villar Palasí, que estava prou bé per l'època, tot i que va quedar a mitges, hi havia aules amb quaranta, cinquanta, seixanta i més alumnes. I, malament o bé, el català arriba a tothom, tampoc no era així fins a l'època de la immersió. Cal tenir una mica de perspectiva.
Els que costa més d'escolaritzar es als nens gitanos, encara que també hi ha de tot.
També he de dir que quan una escola augmentava el nombre d'immigrants la gent, i això ha passat sempre, tot i que avui potser les coses han canviat una mica, els canviava d'escola. Per altra banda el barri també discrimina i és un factor molt important.
El barri és clau, Torreguitart on hi ha l'escola on va en Biel, és al costat de la plaça d'Espanya, que més aviat sembla la plaça de Jemaa el Fnaa.
També m'estranya el poc interès de mestres i professors, però també de gent que es creu culta, per aprendre, ni que sigui una mica, llengües dels immigrants, fa alguns anys a l'Escola d'Idiomes van ofertar places d'àrab per a professionals de l'ensenyament i no van omplir, no sé com està la cosa avui. Tampoc no hi ha gaire interès per entrendre la cultura, o com en vulguem dir, dels que venen, ni tan sols geografia dels seus països. Hi ha molta gandulitis.
Ara, per exemple, hi ha hagut unes inundacions horroroses al Pakistà, ni teles ni diaris s'han moltestat en demanar opinions i testimonis a la molta gent d'aquí que és d'aquests països i que ja sap el nostre idioma, al menys, castellà. Menystenim allò que ignorem, això no canvia.
Aprendre àrab és important i xinès també, però a nosaltres ja ens ha agafat tard.
Aro això del Guillem d'Efak, qui, per cert, té una biografia molt interessant, ja no passa, en general, perquè la gent normaleta i encuriosida sap que es pot ensopega amb negres, xinesos i de tot que parlin català, també hi ha gent que porta segles per aquí i no parla gaire català ni té interès en escriure'l de forma fluïda, això també. Tot i que a mi m'empipa que em prediquin que haig de parlar sempre en català amb qui sigui, cadascú que parli com vulgui, però hi ha prejudicis subliminals per molts costats.
De fet, quan una persona que ja veus que no és d'aqui et parla en català, als que tenim una edat, encara ens sorprén, i en molts casos és que han nascut aquí, com una noia d'uns 18/19 anys negre dependenta dpun fiorner que parla en un català de Girona que esborrona. Potser ens sorpren, perquè hi ha molts fills d'emigrants espanyols, nascuts aquí i que no parlen mai en català.
Guillem d'Efak, a qui vaig arribar a conèixer, era l'ùnic negre a l'illa, és alló de que un negre fa gracia i mil són un problema.
També hi ha una població d'adoptats multiculturals amb molts recursos perquè sovint son de famílies de classe mitjana, aquests seran una altra incògnita... una 'elit', he, he
Dona, aixó es com els moros que venen en pastera i els que venen en Iot a Marbella.
per això estava tan ben trobat allò del Tarradellas que no parlava de catalans sinó de 'ciutadans de Catalunya'
O alló de Pujol de que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya.