Una societat no es defineix com a desenvolupada per la riquesa que té sinó per la pobresa que no té - Jorge Majfud.

Abans de la gran revolució civil, hi haurà un aprofundiment de la crisi d'aquest ordre obsolet. Aquesta crisi serà gairebé en tots els àmbits, des de l'ordre polític fins a l'econòmic, passant pel militar. La Superpotència és actualment molt fràgil a causa del seu recurs militar, amb el qual ha minat l'arma més estratègica de l'antiga diplomàcia, i no podrà resistir un context creixentment hostil perquè la seva economia, base del poder militar, es debilitarà en proporció inversa. Avui està en condicions de guanyar qualsevol guerra, amb aliats o sense, però els successius triomfs no podran salvar-la d'un desgast progressiu. El resultat immediat serà una gran inseguretat mundial, encara que se superarà amb la revolució civil. En aquest moment de fallida, Occident es debatrà entre un control militar més gran o en la desobediència civil, la qual serà silenciosa i anònima, sense líders ni cabdills.

La democràcia representativa representa allò reaccionari del nostre temps. Però la democràcia directa no es donarà per cap revolució brusca, liderada per individus, ja que és, per definició, un procés cultural on la majoria comença a reclamar i compartir el poder social. Quan això passi, els parlaments del món seran el que avui en dia són els reis d'Anglaterra: un ornament onerós del passat, una il·lusió de continuïtat. De la mateixa manera que no és per casualitat que la majoria dels jugadors de bàsquet siguin homes alts, ni que la majoria dels transvestits siguin homosexuals. Tampoc és casualitat que la major part d'aquells que ostenten el poder sigui gent ambiciosa, incompetent i sense escrúpols. És a dir, no és casualitat que el món estigui governat per gent que no hauria de governar. I així ens va.