Arriba un moment en que no tinc clar si haig de publicar una noticia aquí o a Collonades, o potser als dos llocs. Júlia em renyarà dient que Monzó se'ls guanya descansats publicant noticietes, però la veritat és que el molt puta les sap trobar. Noticies que si no fos per ell, passarien desapercebudes. Com exemple la que ve a continuació, que no havia vist reflectida en cap mitjà, però ell ha estat capaç de trobar-la i trdeure-li la punta.
"Vivim dies d'un divers activisme climàtic, però els mitjans presten més atenció a les agressions gastronòmiques contra obres d'art que a d'altres. S'ha parlat sobradament de la salsa de tomàquet contra un quadre de Van Gogh, del puré de patates contra un Monet (un puré molt mal cuinat, per cert; massa líquid) i del pastís de xocolata contra l'escultura de cera de Carles III a el Museu Madame Tussauds. En canvi, s'ha parlat menys del que ha passat a Alemanya, a Wolfsburg, seu del Grup Volkswagen. Una penya d'activistes membres de l'organització Scientist Rebellion –nou en total– se'n van anar a un concessionari de Porsche i van passejar per la sala on l'empresa exhibeix els nous models perquè els clients puguin escollir. Tot seguit es van escampar pega per les mans i se les van adherir a terra, davant dels vehicles exposats. Ho van fer per exigir la descarbonització del sector automobilístic.L'encarregat del concessionari no es va atabalar. Els va observar i els va deixar tranquils, enganxats al ciment polit. Quan va acabar la jornada laboral, va apagar els llums i la calefacció, i els seus treballadors i ell se'n van anar a casa. Quan van veure que la cosa s'allargaria, els protestons li van demanar una palangana “per fer les necessitats”, però l'encarregat va fer com si sentís ploure.
Dues nits s'hi van passar, adherits a terra, perquè els del concessionari no van trucar a la policia fins a 42 hores després. Hi van anar uns quants agents que van desenganxar els activistes, entre aquests el líder del grup, Gianluca Grimalda, que ara es queixa que la immobilització li ha provocat coàguls a la mà, coàguls que són “potencialment mortals” –diu– i que podrien haver-hi deixat seqüeles de per vida. Com si no fos prou sabut que és summament recomanable que no vagi a buscar llana ningú que no vulgui sortir esquilat. - Quim Monzó - lavanguardia.cat,
La notícia ha sortit en alguns llocs d'internet, el secret rau en saber una mica d'idiomes i consultar internet, cosa que pocs fer a fons si tens poca feina. Pla ja feia una cosa així amb notícies en francès, aleshores que poca gent sabia cap idioma, i les plagiava descaradament, cosa que no li treu mèrit literari. Continuo pensant que se'ls guanya descansat. I res a veure amb Pla, literàriament parlant. Potser li tinc mania, al Monzó, però el considero absolutament sobrevalorat, va escriure uns quants contes prou bons de jovenet i després ha viscut del 'cuento', no és l'únic, ep.
ResponEliminaSi tu o jo escrivissim a La Vanguardia cobrant també trobaríem tota mena de curiositats, no li veig el mèrit. Encara més, en trobem i tot, de franc.
ResponEliminahttps://www.catalunyapress.es/articulo/internacional/2022-10-26/4048257-ambientalistas-pegan-manos-suelo-concesionario-porsche-alemania
ResponEliminahttps://soymotor.com/coches/noticias/scientist-rebellion-porsche-9100684
ResponEliminaJa t'he renyat i m'he quedat descansada, he, he
ResponEliminaEs que vaig pensar amb tu abans de publicar-ho, com et conec i se de la teva deria amb Monzó. Dit això, la historia té el seu que, l'encarregat de Porsche els va deixar ben retratats als activistes.
EliminaBien por el dueño del local. Todos estos, en su interior, suspiran por el Porche que no tienen. De eso también estoy seguro
ResponEliminaY encima 42 horas sin ir al lavabo. Creo que suspiraban más por un lavabo que por un Porsche.
ResponEliminaPrefiero esta forma de protestar, pero nunca a nada relacionado con el arte, desgraciadamente está de moda. Encerrar a los manifestantes, no dice nada bueno de la marca, no se puede hacer eso, es como si vas a una manifestación y te obsequian con chorros de agua y pintura. Hablamos de revolución y nos reímos de las protestas ,mal asunto.
ResponEliminaPues ayer se dio otro caso: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20221027/activista-pega-cuadro-joven-perla-77802051
EliminaLa paradoja es que estos chicos son de familias pudientes que en su momento los llevaban al colegio en esos mismos coches, y que en su tiempo libre son buenos clientes de Amazon, en vez de mover su culo hacia las tiendas del ramo.
ResponEliminaExactamente igual que los de la CUP, te protestarán contra un parque eólico, pero en su casa cocinan con electricidad y tienen conexión de alta velocidad a internet, en vez de iluminarse con velas, cocinar con leña y usar palomas mensajeras.
Para ser consecuentes con sus ideas, tendrían que llevar el estilo de vida de los Amish, y yo no veo ningún carro con caballos por la calle.
Y cuando sea mayor, yo quiero ser como Monzó.
Son los pijos deuchelands. Ahora le reclaman daños y perjuicios al dueño de la concesionaria, y el hombre no ha podido vender un coche en dos días, los mismos que estos han estado pegados al suelo, de esos daños y perjuicios nadie reclama nada.
EliminaO sea que puedes entrar en mi casa y pegarte en la pared que el culpable sino me despegas seré yo.
Es kafkiano.
Una semana pegados los hubiera tenido yo.
Una semana pegados y con el CD todo el dia y la noche de Sergio Dalma sonando a toda pastilla. Bailar Pegados.
EliminaNo, el Dalma no, la versión de Raphael de "Age Of Aquarius", y el "Hotel California" de los Gipsy Kings.
EliminaPitjor encara, la discografia sencera dels Manel.
EliminaAixí és Rodericus, són activistes de saló. Mer postureig de cap de setmana.
ResponEliminaAsí que estos muchachotes, se pegan al suelo, los encierran dos o tres días y es postureo, hijos de papá ,jejejejee, vaya "revolucionarios" que estamos hechos. Otra cosa, les juzgarán y según antecedentes irán a la cárcel o una fuerte multa.
ResponEliminaSucede que el guion no se desarrolló como pensaban los pijoaparte alemanes, no calcularon quedarse 42 horas encerrados, Y es jodido. Una vez fui a cobrar a un cliente en Palamós, eran las 11 de la mañana, no me quería pagar y yo le dije que no me pensaba ir de su oficina hasta que me pagara. A la una se fueron todos a comer y me dejaron encerrado dentro del despacho. Por la tarde no abrían, yo esperé, y a eso de la seis apareció el dueño y me pago en efectivo. Ya me veía pasando la noche allí.
EliminaEso sí que tiene mérito, luchar por tus "habichuelas", no hay mayor realidad.
Elimina