Sosté Ana Bernal-Triviño en el seu article a el periódico, que els joves que van llançar insults masclistes al col·legi major de Madrid són de la generació de 'La Manada' de Pamplona. Quan estaven en plena adolescència es van criar veient com s'aplaudia el "Prenda", com se li creava un club de fans a Facebook, van aprendre que calia culpar la víctima, van llegir els missatges de WhatsApp on aquests agressors feien mofa de les seves gestes masclistes, van saber que aquest company i aliança entre homes els validava davant d'altres, es van delectar amb la permivisitat d'alguns líders d'opinió, van aprendre del porno que era divertit violar, van escoltar influencers dir que la víctima era una "puta" o que "algunes són molt puritanes" i van escoltar polítics parlar de la "dictadura de la ideologia de gènere". Entre aquells aplaudiments a 'La Manada' de Pamplona i els aplaudiments de fa no tant els detinguts per la denúncia per violació a Burjassot, hi ha uns quants anys en què el negacionisme ha crescut, s'ha aprofundit en la cultura de la violació, i ha pujat un 58% el nombre de menors que cometen agressions sexuals. Són homes criats en el masclisme, aquell que menysprea i devalua les dones com el que és habitual i ordinari. Ja estan criats. I ara ningú no vol reconèixer el que han creat. Això sí, criats per adults. Ara a veure qui els diu que això està malament quan han vist com els altres els aplaudien abans. 

¿Ens sorprèn, de veritat, que després de tots aquests anys en què el masclisme ha permeat la política, que no ha reconegut fins i tot les víctimes, que ha estat usat per partits, negat per una justícia que ha fallat amb sentències masclistes més de una vegada, o per mitjans que han alimentat polèmiques on han ridiculitzat el feminisme… alguna cosa així es produeixi? Sorprèn que les mateixes alumnes normalitzin els insults quan han crescut veient tot això? La gent s'espanta. Hi ha qui diu que aquests nois són monstres. No. Són el teu fill, el teu germà, el teu veí, el teu company i seran els jutges, polítics i empresaris del demà. Són homes criats en el masclisme, aquell que menysprea i devalua les dones com el que és habitual i ordinari. Ja estan criats. I ara ningú no vol reconèixer el que han creat. Això sí, criats per adults. Ara a veure qui els diu que això està malament quan han vist com els altres els aplaudien abans.

Però omet comentar Ana Bernal, que la majoria de polítics que critiquen aquests insults dels alumnes del col·legi Major de Madrid, ho fan d'ofici, no perquè creguin que estan malament, aquí no ens hauríem d'enganyar, perquè en el fons, el que ha destapat aquest assumpte és que s'ha retransmès en directe a través de tik tok, i no han tingut més remei que condemnar-lo, però –insisteixo– d'ofici i amb la boca petita. En realitat el que pensen és que són coses d'universitaris, una tradició com la de les novatades, i que és una vegada a l'any. Ja se sap, els xavals són així. Fixeu-vos que fins ara ningú no havia criticat els càntics hitlerians d'aquests xavals i no em direu que no ho sabien.

Mentrestant, ningú es preocupa d'analitzar les lletres de la majoria de cançons de reggaeton, com denuncia Miquel al seu bloc. I és aquí, juntament amb les raons adduïdes abans, on hi ha el brou de cutiu d'aquest masclisme groller, aquest és el problema entre els joves, no els càntics d'uns Cayetanos una vegada a l'any. 

Un dels xavals del Col·legi Major (100% Cayetano) li va dir a una periodista: No t'assabentes de res, i tenia raó. El masclisme es pot maquillar però està enquistat, va a l'ADN del mascle. Larvat durant anys i anys és com el racisme: tots som racistes, es tracta de no exercir, de respectar l'altre, això s'anomena comportament civilitzat. Però el "dona havia de ser", encara surt avui dia de l'ànima de molts homes. Molts homes que et diran que ells no són masclistes, però ho són, només que els han fet creure que no ho són. I tot pel fotut comportament políticament correcte d'una societat hipòcrita, malalta i decadent.