DE LA INFORMACIÓ FALSA

Quin pànic li tenen tots els Governs, del color que siguin, a Internet. I és que, cap d'ells, obssessionats en controlar-ho tot, vol assumir que els ciutadans visquin en autèntica llibertat. Val a dir, que són molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global, no poden controlar-lo - de moment - però ja trobaran tard o d'hora la manera de fer-ho. Aquest aforisme tret de "el marmessor la ignorància" és de l'any 2000. I a fé que varen tardar poc a trobar la manera de controlar i controlar-nos. 

A mitjans d'octubre la premsa ens va sorprendre amb una notícia bomba: Turquia castigarà amb penes de presó la difusió d'informació falsa. El Govern de Recep Tayyip Erdogan, compost de diputats islamistes i ultradretans, acabava d'aprovar una reforma legislativa destinada a perseguir i eradicar la flagrant desinformació que consta circula per internet i les xarxes socials, que és precisament on s'organitzen i es fan notar la oposició i organitzacions a favor de drets civils i la llibertat de premsa, que no van trigar a oposar-se a semblant “llei censura”.

Que internet i les xarxes socials siguin un brou de cultiu de tota mena de falsedats i manipulacions, ho sap tothom. Ara bé, qui decideix què és una informació falsa? És falsa només la que et desagrada? És necessàriament veritable únicament la que a tu et va? Doncs pel que sembla van els trets, i pobre d'aquell que es fiqui amb el Govern turc, ja que corre el risc molt real d'acabar entre reixes, i les presons turques són com són. Erdogan ja controla la majoria de la premsa turca, però en vista de les eleccions legislatives que se celebraran l'any que ve, li convé tallar d'arrel qualsevol moviment popular en contra seu, sobretot si es té en compte que les últimes enquestes no li són favorables. De manera que, a partir d'ara, qualsevol crítica corre el risc de ser considerada fake news i els seus autors castigats amb cadenes de fins a tres anys per difondre bulls que atempten contra “la seguretat interior i exterior del país”.

Ara bé, Turquia no és, ni de bon tros, un cas aïllat. Als mandataris occidentals, siguin o no demòcrates convençuts, els resulta cada cop més atractiu fer el possible per controlar els mitjans i les xarxes socials. De fet, es diria que és l'única cosa que els importa. Això i les enquestes, que també intenten per tots els mitjans “cuinar” a favor seu. A l'oposició, ni aigua. Tota crítica és titllada ipso facto de fake news.

Es diria que s'ha esfumat sense deixar rastre el pedigrí democràtic del qual fins fa ben poc es vanagloriava els països anglosaxons. Curiosament o no, tots ells compten amb un mateix magnat de les comunicacions capaç de crear o destrossar governs al seu gust. Es tracta de Rupert Murdoch, que als 91 anys continua donant guerra. Sense la seva apreciable ajuda, és poc probable que hagués triomfat el referèndum del Brexit o la presidència de Trump. En tots dos casos, i en molts altres, es van difondre notícies falses per un tub.

El que passa és que la veritat ens resulta cada cop més molesta. Tant és així que el combatem amb bulls i mentides. A nivell personal, potser és acceptable, sempre que no incorri en l'insult o atent contra llibertats alienes, però quan es converteix en pràctica comuna entre els nostres governants, hauríem d'oposar-nos com sigui a semblant abús de poder.

Un dels casos més reveladors del procés català va ser el d'un mosso que el van multar per deixar anar un indepe que “la república no existeix, idiota”. És clar que s'hauria pogut estalviar això d'idiota, però la veritat l'acompanyava en afirmar la inexistència d'una república catalana, per més que afirmaven el contrari el Govern i els mitjans i les xarxes afins.

Erdogan no fa sinó el que ja fa temps es fa a tot arreu, això sí, amb més o menys dissimulació, amb més o menys mal raïm que a Turquia. Al principi, el que es busca, mitjançant lleis, amenaces i destitucions laborals, és la implantació de l'autocensura, que és incolora i ni pica ni fa olor. És a dir, pràctiques només acceptables en temps de guerra, que pel que sembla és on ens trobem. Si és així, és lícit perseguir i castigar els que s'entesten a explicar veritats, que estan en situació de cerca i captura, en comptes de difondre les mentides oficials. - John William Wilkinson. - lavanguardia,cat