Jordi Vila a la dreta al costat de Biosca


He recuperat aquest escrit d'octubre del 2010, on confirmava que en aquesta mítica davantera DE LES CINC COPES, hi faltava Vila, sense que i sobrés Manchón. La culpa..., d'en Serrat. Ho dic perquè possiblement no s'ha destacat prou, i convé tenir memòria certa del passat, en aquest cas futbolístic. Ho dic, avui que encara cueja l'homenatge a Piqué en la seva retirada, tot i que encara podria jugar al camp d'Osasuna l'ùltim partit abans d'aturar-se la competició de la lliga pel mundial de la vergonya de Qatar.

"Feia temps que buscava aquesta història sense trobar-la. Sabia per el meu pare que no era Moreno, sino Vila el davanter mallorquí que normalment formava la mítica davantera del Barça de les cinc copes. M'ho havia explicat moltes vegades. A la Vanguardia d'ahir diumenge ho expliquen fil per randa i tal qual ho he traduït,  i us asseguro que m'he tret un pes del damunt en poder fer-vos arribar aquesta història.

"Si en lloc de Moreno posa a Vila, tot això que ens hauríem estalviat". En la llar dels Vila, a Ciutadella, senten el pes d'una injustícia històrica. Saben que la raó els empara, però que és pràcticament impossible lluitar contra una tradició tan sòlidament consolidada per Joan Manuel Serrat a Temps era temps, quan canta la davantera de la seva infància i alinea a Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Serrat va esborrar a Vila de la història.

"È morto!", Va cridar Kubala

Després de jugar molt esporàdicament en la temporada 1950-51, Jordi Vila es va fer amb la titularitat indiscutible al Barça de Daucik l'any següent, arran d'una actuació entonada a Santander. El 25 de novembre de 1951 el blaugrana van derrotar el Racing (0-3) amb gols de Vila, Manchón i Kubala, tots en els últims deu minuts d'un partit que semblava condemnat al 0-0. Vila va obrir el forrellat, formant part d'una davantera en la qual, amb els anteriors, es van alinear Bàssora i Aldecoa. El gol de Vila va fer fortuna, sobretot per la seva curiosa celebració: es va tirar a terra i va romandre immòbil, donant la impressió d'haver patit un desmai per l'emoció del moment. "Em vaig tirar, mirant al cel, amb els braços oberts i les cames obertes", va explicar Vila anys més tard. "Llavors va venir Kubala cridant en italià i gesticulant:"È morto, è morto!".
És cert que en cap moment d'aquesta obra mestra del noi del Poble Sec es diu que es tracta de la línia atacant del Barça de les Cinc Copes. Tan cert com que l'error ha calat i se segueix mantenint en un injust oblit a Jordi Vila, com es va encarregar de recordar el propi fill del futbolista, Jordi Vila Armangué, en una carta dirigida a aquest diari que va aparèixer dilluns passat. "¿S'imaginen que al 2059, 50. Aniversari del Barça de les 6 copes del Pep, algú cités a Vila i s'oblidés d'Eto'o o Henry?", Escriu Vila júnior.
El recent homenatge als jugadors d'aquell extraordinari equip de la temporada 1951-52, coincident amb la mort del seu extrem esquerre, Manchón, ha revitalitzat l'error històric, del qual en la família Vila no volen culpabilitzar a Serrat. "Serrat cita l'equip de la seva infància, no té per què coincidir amb la realitat, ho entenc", diu el fill de Vila. "No estem molestos amb ell, encara que és cert que el meu pare ho va portar malament durant molt de temps. És molt frustrant saber que vas formar part d'aquest equip mitificat i veure que no apareixes en el record. Possiblement és el més important que li ha succeït en la seva vida, no? ".
Diumenge passat, el Vila exfutbolista va assistir al Camp Nou a l'homenatge al seu equip. El va acompanyar el seu nét. Vila té ara 81 anys, i la memòria li juga males passades. A la llotja del Camp Nou va tornar a coincidir amb Serrat i, de forma inevitable, el cas va sorgir de nou. Anys enrere, Vila i Serrat es van creuar a Menorca. "Serrat li va dir que va incloure a Moreno perquè li anava millor per a la mètrica", explica el fill de Vila. "Però el meu pare va arribar a pensar que podia haver influït el fet de la procedència aragonesa de Moreno, que coincideix amb el de la mare de Serrat... Jo no ho crec, la veritat", explica amb franquesa.
La veritat és que la història és la que és. I el Barça de la temporada 1951-52, el de les Cinc Copes (va guanyar tots els títols en joc), tot just comptava amb Tomás Hernández Burillo, àlies Moreno, un interior esquerra que, certament, va formar ala amb Manchón, però això va succeir un any més tard. I que la davantera més utilitzada l'any dels cinc títols va ser la formada per Basora, César, Vila, Kubala i Manchón. Per guanyar aquestes Cinc Copes el Barça va jugar 39 partits oficials. Tot just un més dels que ara disputa només a la Lliga. Eren altres temps. I a les ordres de l'eslovac Fernando Daucik l'element imprescindible va ser el defensa central Gustau Biosca, l'únic que va disputar els 39 partits complets. Ramallets (37 partits) i Basora (36) tot just van fallar, mentre que Vila (25 partits i 19 gols) es va afermar a finals de 1951 ia partir d'aquest moment ho va jugar gairebé tot.
I la davantera de Serrat? Aquí tampoc menteixen les xifres. La coincidència de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón en l'alineació només va ser efectiva en la temporada 1952-1953, la següent. Amb molt bons resultats, ja que el Barça va repetir el doblet Lliga-Copa. Què va passar amb Vila? El 24 de juliol de 1952 va ser operat del menisc, una lesió molt delicada en l'època, pels doctors Josep Moragas i Josep Mestre. Va perdre la titularitat i finalment, el 1954, va passar al València. Més tard va jugar al Betis i al Còrdova, i el 1962, amb 33 anys, va penjar les botes i es va establir a Sevilla com a representant de materials per a fusteria metàl·lica. Els seus records en blau i grana van començar a patir el 1980, quan Serrat va donar a conèixer la seva nova cançó i va encadenar els seus records".-
No em crec lo de la rima d'en Serrat: Basora, César, Kubala, Vila i Manchón rima exactament igual que Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, o gairebé. Deu ser una llegenda urbana, o que el nano es va equivocar al fer la llista de davanters. Jo els havia vist jugar a aquesta colla i sóc un pel més jove que Serrat, tot i que haig de reonèixer que els qui recordo més són Ramallets i Kubala.
Jordi Vila Soler (Sampedor, 19 de mayo de 1929 -Mahón, Menorca, 20 de enero de 2011) fue un jugador de fútbol español. - wiquipèdia.