La manera de com ens informem avui dia, ha canviat molt en relació amb no fa gaire temps. Abans, posem fa 30 anys, una persona escoltava les notícies a les nou del matí, mentre esmorzava i llegia el diari en paper; tots dos, notícies i diari, informaven del que havia passat el dia abans, i aquesta persona, fins a les 12 no tenia altres notícies a la ràdio o televisió. A la tarda hi va haver un temps en què sortien alguns diaris, però eren de consum limitat, i fins a les nou del vespre no hi havia a ràdio o televisió més informació. A més. es tractava d'una informació menys globalitzada i més interior, tret de grans esdeveniments o catàstrofes.
En l'actualitat, tenim notícies 24 hores seguides a tots els mitjans, notícies a les quals de fet la gent no fa gaire cas, es fia molt més de la informació que els arriba a través de Twitter o Facebook, perquè considera (són així d'innocents) que en aquests mitjans la gent informa sense interès personal ni pressió de cap mitjà que els financii.
Amb aquest enrenou mediàtic, s'ha de reconèixer cuanta raó tenia Huxley que entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que cada vegada sabrien més sobre menys coses. Al cap i a la fi, com aquí ningú contrasta cap notícia, la mentida es pot trobar en qualsevol mitjà d'informació. Potser només se salven algunes ràdios perifèriques, contradint a Buggless quan avisaven que el vídeo mataria a l'estrella de la ràdio, i resulta que va ser al revés, la ràdio ha crescut i el vídeo ja ha passat a l'oblit. El video i els videoclubs. Menstrestant, els ciutadans només sabem que no sabem res.
LA POLARITZACIÓ NEURONAL - Un article de Joselu que té a veure amb aquest.
"Lo peligroso es que esa tendencia se excita y se activa en el cerebro dualista del ser humano y es útil para la manipulación política extrema y que deja sociedades rotas y escindidas. Y, claro, no podemos olvidar el papel crucial que juegan las redes sociales verdaderos altavoces de ideas extremas que buscan la aniquilación del contrario que a su vez busca nuestro exterminio. Así los usuarios de redes sociales escuchan solamente un tipo de discursos y se ocultan totalmente las razones del otro que es descalificado y ridiculizado por un lenguaje de odio manifiesto. Y no hay medias tintas en las palabras que acaban siempre girando, obviando cualquier debate o intercambio de ideas, entre nazis, calificativo que utilizan todos para concluir cualquier tipo de conversación"
això de què no sabem res ja ho sabia Sòcrates, creure que sabem alguna cosa o l'hem sabut és vanitat de vanitats i tan sols vanitat
ResponEliminade tota manera estem molt millor informats -si volem i no tenim mandra en espigolar- que els nostres avantpassats
ResponEliminala veritat ningú no sap què és, em temo
ResponEliminaHi ha coses que no canvien, i una veritat certa i comprobada,és que només Júlia Costa és capaç de deixar tres comentarios seguits a un escrit, No calia saber-ho, però aixó només ho pot fer una mestra, el que antes s'en deia la senyoreta, perquè el mestre era l'home.
EliminaNo recordo on ho vaig llegir, però deia que la veritat era un mirall trencat en mil bocins dels que cada un de nosaltres en tenia un tros.
EliminaEnyoro el temps en què esmorzava cada dia llegint El País quan era per a mi un mitjà d'informació proper a la meva visió política i social. Fa temps que ho vaig deixar de comprar i ara ja no crec en res.
ResponEliminaMalgrat que a l'hora d'esmorzar ja m'he llegit uns quants digitals, m'agrada esmorzar i llegir el diari, en aquest cas el periódico que és el que li agrada a la Nuri, i, com feia el pare, després d'esmorzar fer els mots encreuats, que després torno a fer a twitter, amb els del Sr. Ventura a l'Ara. Dit aixó, el País ja no és ni l'ombra del que era, in és que el vídeo n va matar a l'0estrella de la radio, pero va deixar molt malferits als diaris.
EliminaEn términos generales, para enterarse de lo que pasa en el mundo, tampoco hay que leer muchos periodicos.ni ver informativos.
ResponEliminaA las siete de la mañana. mientras desayunas ya te enteras, pongas lo que pongas de las cosas importantes.Pongo TV3,paso TV1,oigo un poco RACC,dicen lo mismo.Otra cosa es que luego escuches y te recrees los desarrollos de esas informaciones,que ya son partidistas.La Cope con su monserga mañanera de patriotismo,la SER,Onda Cero....Si es que parecen todos misioneros de la noticia.Como sólo tengo interés por lo económico,me envicio con los gráficos de cada día.
A eso se le llama ser práctico. Ves, yo la COPE me la salto desde hace tiempo, desde que no está Fedeguico.
Elimina