Sí, com diuen molts que simulen acabar de descobrir-ho, el que fa el PP és molt greu. Però ara ho és per un segrest groller i manifest del poder judicial que veu tothom, i ho ha estat durant anys amb el “a por ellos” judicial que ha aplicat a la política catalana, amb l'aquiescència d'un PSOE que ara es lamenta per una divisió de poders a Espanya que és morta des de fa temps. - Toni Aira.

"Fins fa poc, no feien gaire escarafalls, perquè bàsicament afectava “als catalans”. ¿Recorden les taules petitòries que el PP va muntar per signar contra l'Estatut del 2006? Recorden que algú es va arribar a acostar al crit “on es firma contra els catalans?” El seu treball i el del Congrés el va culminar un Tribunal Constitucional que ja llavors des de Catalunya es va descriure com una tercera cambra, correctora a l'alça del que el Congrés i el Senat impulsaven.

L'Estat fa temps que diu “allò que ha unit l'home, que no ho separi ni Déu”

Ara, molta indignació, moltes mans al cap, però quan les aigües tornin a la seva llera i el PSOE aconsegueixi a nivell judicial el que li convé, els uns i els altres ja s'entretindran amb una nova polèmica amb què sembli que s'hagi d'acabar el món (però no). I la piconadora tornarà a funcionar contra Catalunya quan s'escaigui, sense tants problemes ni escarafalls generalitzats. Aleshores, els senyors magistrats progressistes (veure, del PSOE) i els conservadors (veure, del PP) tornaran a fumar-se un cigar a la Mestrança o un metafòric a les seves poltrones del TC o del Suprem, mentre segueixen fent de braç togat del poder polític espanyol més retrògrad i contra la sobirania catalana, per petita que pugui esdevenir.

Fa anys que organismes independents i internacionals assenyalen l'escassa separació de poders a Espanya com un dels principals indicadors que erosionen la seva qualitat democràtica. Però des de les instàncies estatals que haurien de fer alguna cosa, també fa temps que reversionen una mítica frase de cerimònia de casament, amb un nítid “allò que ha unit l'home, que no ho separi ni Déu”.

I aquesta no separació, aquest segrest, arriba de la mà d'una cúpula judicial on cada un dels seus membres porta penjat a l'esquena un ninot amb les sigles d'un partit. Van servir els uns i els altres per frenar l'independentisme amb repressió judicial, però ara quan tothom veu que bàsicament pel que estan és per frenar la democràcia, fan com que descobreixen la lluna. I encara ens voldran fer creure que ho han vist de sobte, igual que els nens innocents que un bon dia per culpa d'algun company boques o abusador acaben sabent que els Reis no vénen d'Orient. Però no cola.

Que el TC i la suposada independència judicial a Espanya són els pares, una falsa il·lusió, ho sabem tots, des de fa massa temps. És molt greu, sí. I cal trobar-hi resposta i solució, sens dubte. Però no només perquè ara afecti un Govern del PSOE, sinó perquè, ara i abans, corca les institucions i la qualitat democràtica de tot un Estat”.