Un total de 11.286 persones migrants, de les quals 1.272 eren dones i 377 nens, han mort al mar els últims cinc anys quan intentaven assolir les costes espanyoles, segons recull l'informe Víctimes de la Necrofrontera 2018-2022 realitzat per l'ONG Caminando Fronteres i recollit per Europa Press.
Aquesta entitat té des del 2007 una línia telefònica d'alertes on reben informacions i alertes de les persones que es troben en perill a les fronteres. Tota aquesta informació es recull a l'Observatori de Drets Humans, creat el 2014, on hi ha una base de dades de les alertes que es reben d'embarcacions que estan en perill al mar i la base de persones mortes i desaparegudes, construïda amb la informació familiars i comunitats migrants.

Passa sovint que un poema, en poques paraules, diu molt, i aquest, entenc que encaixa amb la informació dels 11000 ofegats a la Mediterrània,  - aquesta mar morta - hi té molt a veure-hi, o així m'ho sembla. No nomès a l'Irak, o sobre la nostra pasiva actitud en general sobre el Mundial de Qatar, aqui hi ha també tones de la nostra indiferencia davant aquests fets. No demanem als altres el que nosaltres tampoc fem. La nostra és la seva indiferència.


Que otros peleen a propósito de mi dolor
Que disputen como lobos hasta el último trozo de mi carne
Mi dolor es ahora propiedad del Estado
Por tanto tiempo hambriento, vive de la caridad
Muchos de ellos, llenos de felicidad, la necesitan

La tarde se oscurece con la sensación de culpa
La tormenta vuelve negro el arrecife
Y ensucia el cercenado precipicio de una vida
Como el gesto que hace un niño en contra de la noche
Los turistas esperan con ridículas sonrisas de triunfo
Y acongojados brazos
En la playa cubierta por murmuraciones.
Haber conocido al muerto,
Les confiere un aire de grandeza momentánea.


“Lo que piensa el que se ahoga”, de Malcolm Lowry
en Un trueno sobre el Popocatépetl, 2000
Traducción de Mario Spachiaro -
blog: DESCONTEXTO