Aquest matí, en anar i tornar de buscar el pa a quarts d'onze, he tingut un parell d'encontres en la tercera edat. El primer ha estat a cal Forner, una senyora ha demanat per un pa de Nadal, i en dir-li que s'havia d'encarregar, en principi ha contestat: Vaja, bueno, hi haurà més Nadals. Pero aleshores es veu que se n'ha adonat - la senyora era veterana veterana -, i ha caigut en que potser no li quedàven gaires Nadals al sarró, hi ha encarregat un pa de Nadal per demà. Per si de cas.

El segón ha estat en que m`he trobat a la Trey (La Teresa), A la Trey la conec des que jo tenia 10 anys i vàrem venir a viure al pis on estem ara amb la Nuri, ella s'acabava de casar amb en Mike (Miquel). La parella va tenir 5 fills i un munt de nets. En Miquel va morir als setanta l'havien de passar per damunt del seu cadàver abans dinstal·lar l'ascensor, i de fet aixi va ser, ja havia traspassat quan el varen instal·lar.

A la Trey la pandèmia l'ha afectat, viu amb el seu fill Domènec, però desprès de la pandèmia ha baixat molt, (en té 85). Ja no va a missa els diumenges a la Parroquia de la Creu Alta, camina molt justeta, sense bastó - aixó si -, surt a comprar de vint-i-un botó, ben maquillada i amb els llavis pintats de vermell i els ulls sombrejats de color blau cel. I clar, com és clàssic en els veterans, quan t'enganxa pel carrer ja no et deixar en una bona estona. I avui m'ha enganxat, davant de ca la Anita. M'ha explicat que enguany les Festes de Nadal se li fan estranyes.  Clar - li he dit -, pasa com a casa, a la que la lloca no carrega amb el dinar de tota la familia i el que comporta, ningú vol assumir la responsabilitat i adéu al dinar familiar de tota la Familia per Nadal. Diu que es reuniran tots per la fi de l'any a Granollers, amb fills i netes, però que ja no és el mateix. Clar, li he contestat, nosaltres igual Trey, a casa 14 ja no hi cabem i la Nuri ja no està per tant de sarau, i enguany per Sant Esteve anirem tots a dinar a la Casona, i per fi d'any encara no hem parlat de res. He afegit: i cada any falta més gent Trey, mai podrem tornar a ser-hi tots. I la Trey se n'ha anat vorera avall a buscar el pa, amb les seves passes curtes, cansades mentre la seva figura ja per se petita, s'allunyava poc a poc, sense pressa.