Aquest matí, en anar i tornar de buscar el pa a quarts d'onze, he tingut un parell d'encontres en la tercera edat. El primer ha estat a cal Forner, una senyora ha demanat per un pa de Nadal, i en dir-li que s'havia d'encarregar, en principi ha contestat: Vaja, bueno, hi haurà més Nadals. Pero aleshores es veu que se n'ha adonat - la senyora era veterana veterana -, i ha caigut en que potser no li quedàven gaires Nadals al sarró, hi ha encarregat un pa de Nadal per demà. Per si de cas.
El segón ha estat en que m`he trobat a la Trey (La Teresa), A la Trey la conec des que jo tenia 10 anys i vàrem venir a viure al pis on estem ara amb la Nuri, ella s'acabava de casar amb en Mike (Miquel). La parella va tenir 5 fills i un munt de nets. En Miquel va morir als setanta l'havien de passar per damunt del seu cadàver abans dinstal·lar l'ascensor, i de fet aixi va ser, ja havia traspassat quan el varen instal·lar.
A la Trey la pandèmia l'ha afectat, viu amb el seu fill Domènec, però desprès de la pandèmia ha baixat molt, (en té 85). Ja no va a missa els diumenges a la Parroquia de la Creu Alta, camina molt justeta, sense bastó - aixó si -, surt a comprar de vint-i-un botó, ben maquillada i amb els llavis pintats de vermell i els ulls sombrejats de color blau cel. I clar, com és clàssic en els veterans, quan t'enganxa pel carrer ja no et deixar en una bona estona. I avui m'ha enganxat, davant de ca la Anita. M'ha explicat que enguany les Festes de Nadal se li fan estranyes. Clar - li he dit -, pasa com a casa, a la que la lloca no carrega amb el dinar de tota la familia i el que comporta, ningú vol assumir la responsabilitat i adéu al dinar familiar de tota la Familia per Nadal. Diu que es reuniran tots per la fi de l'any a Granollers, amb fills i netes, però que ja no és el mateix. Clar, li he contestat, nosaltres igual Trey, a casa 14 ja no hi cabem i la Nuri ja no està per tant de sarau, i enguany per Sant Esteve anirem tots a dinar a la Casona, i per fi d'any encara no hem parlat de res. He afegit: i cada any falta més gent Trey, mai podrem tornar a ser-hi tots. I la Trey se n'ha anat vorera avall a buscar el pa, amb les seves passes curtes, cansades mentre la seva figura ja per se petita, s'allunyava poc a poc, sense pressa.
Cada año, por una cosa u otra somos uno menos.
ResponEliminaCierto que el 25 seremos con los nietos.
Será diferente, nunca lo hemos celebrado con ellos.
Mayte y yo lo aprovecharemos.
La Maria, la neta gran, venia cada any últimament a dinar a casa per Nadal, però aquest any treballa i estarem una mica més sols, són els signes dels temps.
ResponEliminaEste año se han muerto dos familiares de Mayte, quieras o no eso hace mella. Por circunstancias que no vienen al caso los nietos y sus padres el 25 vienen a comer a casa, son nuestras primeras navidades en El Prat, pero ya falta muchísima gente , mucha. Eso si, los nietos empiezan a ser mayores y tener constancia de ello.
ResponEliminaveremos y a pasarlo lo más digno que se pueda.
Qui Nadal passa, Nadal empeny. A mida que et fas gran has d'anar renunciant a una serie de coses, y les cel·lebracions en general en són unes d'elles.
ResponEliminaUmmmm,menos los nietos de Sitges,los demás los tengo cerca, en Esplugues.Vendran todos,pero de forma escalonada,que ya son grandes.Estaremos juntos,el 25 por el medio día y en reyes,en ambos hacemos barbacoa y en el de reyes,no faltará niguno,porque reparto los sobres,con dinerito(en esto soy catalan).Dan trabajo,pero mientras que mi mujer aguante,ni pio,es cosa de ella.Este año no me puedo quejar,he invertido 40 euros en la loteria y me ha devuelto 400,asi que los sobres,llevaran añadido,sin crear precedentes.
ResponEliminaYo invertí 0 euros y me han tocado 0 euros. Los sobres por supuesto, como cada año, aunque ahora ya no haya verso encima de la silla.
ResponEliminaA mi el primer día de Adviento(costumbre alemana),me entregaron una caja de cartón, con unos liaditos en papel-seda.Cada día hasta el 24,tengo que abrir uno,llevan pequeños dibujos en cartulina y acuarelas preciosos.
ResponEliminaEn SBD en la fachada trasera del ayuntamiento han Puesto algo parecido. ¿Es como lo de las chocolatinas en comartimentos?, yo me las zampaba todas al primer dia.
ResponEliminaLa meva família som ma filla (soltera) i son pare (divorciat) . La resta, són molt lluny o geogràficament o sentimentalment.
ResponElimina¿Avantatge? Un dinar de Nadal, alegre i sense cap mena de discussió.
Ahir érem tres a casa, la dona, la neta gran, la Maria i jo. En canvi avui dinarem tots junts (14) pero a un restaurant.
EliminaHoy, hablando con un conocido, aquí en el pueblo. Viudo él, me dice: —Este año, no han querido venir mis hijos (y un nieto) (2). Dicen que querían celebrarlo en Andorra. El año que viene, si estoy vivo, me voy con una fiambrera y una bota de vino, a celebrarlo con mi mujer en el cementerio.
ResponEliminaLa puta realidad de la vida
És trist, pero és així, ningú vol als vells, no som més que una nosa.
Elimina