DILLUNS TRIST

Avui, 16 de gener és el dilluns trist (Blue Monday en anglès) que és el nom donat al tercer dilluns de gener, presentat com el dia més depriment de l'any. El concepte va ser publicat per primera vegada el 2005 com a part d'una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel, que va dir haver calculat la data usant una equació. Tal idea està considerada com pseudociencia, sent la seva fórmula ridiculitzada pels científics com un senssentit.

La data va ser publicada en un comunicat de premsa sota l'autoria de Cliff Arnall, professor al Centre for Lifelong Learning, adjunt a la Universitat de Cardiff. El columnista Ben Goldacre va informar que el comunicat de premsa havia estat lliurat ja escrit a diversos acadèmics per l'agència de relacions públiques Porter Novelli, que els va oferir diners per afegir els seus noms a aquest. Més tard The Guardian va publicar un comunicat de la Universitat de Cardiff distanciant-se de Arnall: "la Universitat de Cardiff ens ha demanat assenyalar que Cliff Arnall ... va ser un antic professor a temps parcial a la universitat, però ho va deixar al febrer."

Variacions de la història han estat reutilitzades en comunicats de premsa per altres empreses, com el 2014 quan Blue Monday va ser assumit per firmes legals i minoristes d'aigua embotellada i begudes alcohóliques. Algunes versions de la història pretenen analitzar les tendències en els missatges dels mitjans socials per calcular la data.
La data generalment s'anuncia com el tercer dilluns de gener, però també el segon, el quart o el dilluns de l'última setmana de gener. La primera vegada que es va anunciar aquesta data va ser el 24 de gener de 2005, com a part d'un comunicat de premsa de Sky Travel.

Arnall va dir que la data va ser ideada per ajudar a una empresa de viatges a "analitzar quan la gent reserva les vacances i les tendències de vacances" i va utilitzar diversos factors, entre ells les condicions climàtiques, el nivell de deute (la diferència entre el deute acumulada i la nostra capacitat de pagament), el temps passat des de Nadal, el temps des que fracassen els nostres propòsits d'any nou, els baixos nivells de motivació i el sentiment de necessitat de prendre mesures. Una equació utilitzada per Arnall en 2006 va ser:

\frac{(C * R * ZZ)}{((Tt + D) * St) + (P * Pr)}>400

on Tt= temps de viatge; DE= retards; DE= temps gastat en activitats culturals; R= temps gastat en relax; ZZ= temps gastat dormint; St= temps gastat en un període d'estrès; P= temps gastat fent la maleta; Pr= temps gastat en la preparació. Les unitats de mesura no estan definides.

Un comunicat de premsa de 2009 va usar una fórmula diferent:

\frac{[W + D-d] T^Q}{M N_a}

on w= temps atmosfèric, D= deute, d= sou mensual, DE= temps transcorregut des de Nadal, Q= temps des que vam abandonar els nostres propòsits d'any nou, M= baixos nivells de motivació, i Na= sentiment de necessitat de fer alguna cosa . De nou, les unitats de mesura no van ser definides.

En escriure sobre la fórmula en 2006, Ben Goldacre va dir que les equacions "fallen fins i tot per tenir sentit matemàtic en els seus propis termes", assenyalant que "es pot tenir un bon cap de setmana quedant-se a casa i reduint el teu temps de viatge a zero". Dean Burnett, un neurocientífic que ha treballat al departament de psicologia de la Universitat de Cardiff, ha qualificat l'obra com "una farsa", amb "mesures sense sentit".
O sia que no deixa de ser una ximpleria ximple amb poc sentit, avui serà un dia trist per a uns, alegre per altres, depriment per a molts i molt alegre per uns quants, com tots els dilluns de l'any, com cada dia. Enguany hi ha una salvetat, ahir el Barça va guanyar la supercopa d'Espanya al Real Madrid.

Bon dilluns!, o dillums... que diuen a Girona.