S'estrena a TV3 la pel·lícula "Quico Sabaté: sense destí", una coproducció de TV3 en què Roger Casamajor encarna el guerriller anarquista, considerat l'enemic públic número u del règim i que va decidir seguir la lluita armada quan ja no hi creia ningú. Avui a les 22.05PM.

"L'anarquista Francesc Sabaté Llopart (1915-1960) era conegut pels amics i els companys per l’hipocorístic Quico, que la policia convertia en àlies, amb la complicitat gramatical del determinant el, que gairebé l’assembla més a un xoriço que no pas a un guerriller. Guerriller, la paraula que potser el descriu millor, la simbiosi entre les idees i l’acció.

La principal preocupació de la policia eren els comunistes. Però, quan la preocupació es personalitzava, s’encarnava en Quico Sabaté. Amb un afegit emocional: li tenien ganes, perquè havia intentat matar el primer cap de la Brigada Social, Eduardo Quintela, que s’havia especialitzat en la repressió de l’anarquisme. Amb l’escarni d’instal·lar-se a la casa de Frederica Montseny, al Guinardó, després que la ministra de la República marxés a l’exili.

Per fonts contrastades es pot inferir que deu anys després Sabaté va planificar el segrest dels comissaris Vicente i Antonio Juan Creix, successors de Quintela. Els agafarien durant l’àpat de Nadal, aprofitant que la família estaria reunida i la distensió habitual de treves no declarades però tàcitament convingudes. L’escamot ben armat, amb subfusells Sten i Thompson, es plantaria al menjador i s’emportaria els policies. Després, havien parat un amagatall a la granja de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, en complicitat amb el masover. El preu de la vida dels agents seria l’alliberament dels presos de la Model.

Quico Sabaté, va ser abatut a trets al carrer de Santa Tecla de Sant Celoni (Vallès Oriental), el dia 05 de gener de 1.960.

Aquell dia, Sabaté, va arribar amb tren i tres ferides de bala al cos a Sant Celoni. Era l’últim tram d’un llarg viatge des de Fornells de la Selva (Gironès), després d’haver-se escapat d’un intens tiroteig amb un centenar de guàrdies civils al Mas Clarà de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), on van morir els seus quatre companys: Anton Miracle, Francesc Conesa, Roger Madrigal i Martín Ruiz.

Després de múltiples atzagaiades i maniobres, baixa a Sant Celoni i va a la barberia, un altre escenari imprescindible. Busca refugi a casa d’un antic militant de la CNT, que no l’acull. S’hi atansa un sometent armat cridat per l’enrenou. Sabaté li etziba un tret que el fereix a la cama i el policia cau a tera, però reacciona i buida al proscrit un carregador de fusell automàtic. Quan li arriba ajut, el rematen destrossant-li la cara. Francesc Sabaté Llopart, àlies el Quico, mor als 45 anys. Era el 5 de gener de 1960, vigília de Reis, onze dies després del segrest dels Creix que mai no va existir. No se sabrà mai si va ser el motiu d’aquell últim viatge iniciàtic.

El dia 05 de febrer de 2.010, el sometent Abel Rocha, que sempre ha presumit d’haverl-lo matat i que durant dècades va tenir una gestoría a Sant Celoni, va ser entrevistat per la periodista Silvia Cóppulo. Entre d’altres coses, va manifestar: “Jo vaig matar l’anarquista Quico Sabaté". - amb informació de l'Ara i Vilaweb.