D'oferir cases a un euro a pobles italians recòndits a pagar un milió de iens per fill a les famílies que es mudin fora de Tòquio. És la nova mesura del govern del Japó per intentar revertir el declivi demogràfic que han patit algunes zones del país les últimes dècades, similar a la que va prendre Itàlia fa tres anys per frenar la despoblació.
El govern japonès donarà un milió de iens per fill o filla (7.112,729492 euros) a cada família que es mudi de la populosa Tòquio a algun dels municipis ubicats a les províncies del país. La mesura va ser donada a conèixer per diversos mitjans locals com el diari Tòquio Shimbun i l'agència de notícies Kyodo, que van assenyalar que el govern atorgarà a partir del mes d'abril un augment de prop de 700.000 iens al subsidi que actualment es dóna a les famílies que es muden fora de Tòquio.
Segons anoten els mitjans japonesos, la principal intenció del govern és revitalitzar les províncies fora de la capital on la població està envellint ràpidament.
De fet, el Japó té la taxa més alta de persones per càpita majors de 65 anys al món. No obstant això, la mesura té com a segon objectiu reduir la densitat de població de l'Àrea Metropolitana de Tòquio, on resideix prop d'un quart de la població total del Japó: més de 37 milions de persones, la qual cosa la converteix en ciutat més poblada del planeta.
El Japó incentiva naixements i la Xina els frena, mentre que Europa confia en els immigrants que tant detesta i tant necessita com a mà d'obra barata i perquè tinguin cura de la gent gran. Aquest és un altre tipus de canvi, no climàtic, però canvi. Valdria la pena revisar la pel·lícula "Fills dels Homes" d'Alfonso Quaron, cada cop sembla menys distòpica i més propera a la realitat que ens espera. Hi ha una altra pel·lícula força dolenta de l'inefable Nicolas Cage, (el millor/pitjor) actor de tots els temps: "Desapareguts sense rastre", al final de la pel·lícula, ell diu: això no ha fet més que començar. I en aixó estem. De fet, la sensació és que en poc temps estan passant moltes coses, i mñes que en pasarán pel que es pot intuïr; estem a punt d'entrar de veritat al segle XXI. Un segle que el pare de Louis Pawels, home de bona fe, pensava que seria el segle de les humanitats.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
Per dolent que sigui no serà pitjor que el segle XX,
ResponEliminaUy, espera't que acabem, de començar el segle, i el porvenir és cada vegada menys distòpic i més fosc.
ResponEliminaDe todas formas media España está vacía, FRANCESC. Aquí faltan dos cosas y sobra una, una buena red de carreteras y ferrocarril (o sea comunicación o logística) y una buena red de fibra óptica y menos trabas burocráticas para abrir empresas.
ResponEliminaNo me cabe duda de que con estas tres cosas España se poblaría interiormente. Es un pais tranquilo, con buen clima y muchas horas de sol.
La xarxa radial del trens, es un dels problemes, El teletreball pot ajudar també, pero no ens ho acabem de creure.
EliminaLa despoblació de zones interiors és un problema de molts països ja que s'intensifica la concentració a grans ciutats que acullen i acolliran la major part de la humanitat cap a mitjans de segle. Les zones interiors es moren, la població que queda no té serveis –no són rendibles–, envelleix i els pocs joves que queden no tenen perspectives. Les capitals de província moltes vegades són poblacions cada cop amb menys vida que es concentra a molt poques ciutats d'Espanya. No sé com es pot revertir això, com fer atractiva la tornada a l'Espanya interior. El govern espanyol va plantejar una sèrie de mesures i unes inversions de deu mil milions d'euros per aturar la despoblació però em semblen molt teòriques i poc eficaces per persuadir joves -o no tan joves- per anar a viure a una zona interior. Deixo l'enllaç aquí per a qui vulgui saber quines són les mesures implementades.
ResponEliminaTambé Correus va endegar una campanya en aquest sentit, pero si no hi ha bones comunicacions i wifi, no crec s'aconsegueixi res. Jo havia pensat que es podria repoblar pobles abandonats amb inmigrants i aturats, a cost zero i amb ajudes per sortir endavant, clar que aixó comportaria viure dels recursos propis de la terra i del bestiar, però seria una de les solucions, y de funcionar, podria aportar algun que altre negoci, no necessàriament turístic,
EliminaA partir del encierro que sufrimos en plena pandemia y gracias al tele trabajo, en este país y en muchos otro incluso bastante más que aquí, la cosa ha empezado a cambiar. Si no cambia más en este país, en parte es por lo que comenta MIGUEL, malas comunicaciones y deficiente cobertura de internet y en parte por el estúpido presencialismo que exigen muchas empresas, por ejemplo las de telecomunicaciones, sin ningún sentido porque el trabajo es en su mayoría telemático, más que nada lo hacen para concentrar al personal al rededor de los núcleos de poder empresarial.
ResponEliminaDebe ser terrible vivir en una ciudad como Tokio. Yo tuve la posibilidad de vivir en una ciudad mediana/grande y preferí vivir en una pequeña, por la calidad de vida que proporciona, pero cada uno tiene sus prioridades y a veces, ni siquiera tienes opción.
Abrazo fuerte y buen día!
Al hilo de los que dices, MARÍA. Hoy hemos ido al banco (Deuche Bank) sin concertar cita.. En menos de cinco minutos nos han atendido (había una persona antes). No llevábamos el DNI, ha dado igual porque dijo que nos conocía y lo han aceptado de memoria. Se ha cambiado unas condiciones bancarias en tres minutos, TRES.
EliminaEn diez minutos ya estaba todo solventado. Imposible en la misma entidad bancaria de una gran ciudad.
Para que nos dieran el padrón municipal tardamos medio minuto, sólo con el DNI. Para hacernos el DNI nuevo fue cosa de una semana....En fin no hay color y no se como no nos hemos venido antes. Es otra historia a la de Barcelona, y eso que sólo está a 7 Kilómetros.
Sin wifi no hay paraiso. Lo que sucede, es que las empresas y la administración no acaban de creer en el teletrabajo y parece que los empleados tampoco. En mi caso vivo en una ciudad de más de 200.000, habitantes, pero que tiene muy fragmentados los barrios, el mio es la república independiente de la Creu Alta, y és más pueblo que ciudad.
ResponEliminaUn abrazo.