Notas para l'espai "El rincón y la esquina", con Marta Sanz, en el programa "Hoy por hoy", d'Àngels Barceló a la cadena SER. 22 de junio de 2021. - Manuel Delgado Ruiz.

La noció d'imbècil té dues accepcions. Imbècil com a sinònim d'idiota indica deficiència mental. Equival a les expressions políticament incorrectes de subnormal, tarat, endarrerit o la més comuna de ximple del cul. Però imbècil s'aplica -com a etiqueta o com a pregunta- al que també anomenem estúpid o sobretot gilipolles.

L'imbècil, en aquest cas, és una persona virtuosa. Col·loca per damunt de tot a la seva actuació la sinceritat i l'espontaneïtat. Diu allò que pensa i fa allò que creu que ha de fer. Ho fa sense preocupar-se de res que no sigui la lliure expressió del que pensa i del que li ve de gust. És un ésser obert i sempre disposat a mostrar-se tal com és.

És això el que el fa constantment suscitador de situacions incòmodes, ja que no entén el llenguatge de la interacció i no té en compte l'expectativa que els altres tenen sobre ell a cada moment. Diguem que no entén els principis de la copresència cara a cara, no llegeix el codi de cada trobada i no es resigna a adaptar-se als termes en què es produeix cada circumstància. La seva conducta és per això sistemàticament impertinent. En això consisteix la impertinència, és a dir l'art de dir coses que no vénen a tomb o que grinyolen en el context en què es pronuncien. El problema no és que fiqui la pota, sinó que no se n'adona o no li importa. L'imbècil no sap estar, no negocia el seu paper no “en” sinó “com” relació amb els altres.

Dit en resum: l'imbècil és algú que diu allò que pensa, com si ens interessés una merda.