El premi Nobel d'Economia, Daniel Kahneman sosté que, no passarà gaire fins que la intel·ligència artificial sigui millor que les persones, –en la presa de decisions– perquè aprèn més ràpid” (Bloomberg). A parer seu, en un futur que s'intueix proper “hi haurà moltes decisions preses per la intel·ligència artificial”. “Encara no ha passat –adverteix–, però crec que aquest moment està arribant”.

Doncs potser sí que ha arribat. El desembre del 2022 s'ha presentat un bot conversacional anomenat ChatGPT de la companyia OpenAI, obert al públic en general, que ha enlluernat per la seva capacitat per escriure textos d'assaig i de ficció, de crear codis de programació i d'actuar, almenys forma aparent, amb el raonament propi d'un ésser humà.

Fins ara, la intel·ligència artificial (IA) havia estat aplicat amb èxit a determinades tasques fora de l'abast humà, com ara analitzar les imatges en un televisor a una gran velocitat per reproduir la millor possible, millorar les fotos que fem amb les minúscules càmeres dels mòbils o seleccionar en una xarxa com TikTok els vídeos que enganxaran més a cada usuari. Però a partir de ChatGPT hi ha moltes activitats professionals que podrien estar en risc. La principal qüestió ha deixat de ser si la tecnologia funciona, sinó com s'adaptarà el món a la seva cridanera irrupció.

La capacitat de ChatGPT per redactar textos coherents millor que molts humans ha posat el focus en professions com el periodisme, encara que hi ha experts que creuen que no és la més amenaçada. Alberto Romero, analista tecnològic i autor de The Algorithmic Bridge, una newsletter especialitzada en IA, considera que “els periodistes estan fora de perill que els escriptors de blocs”. “Un periodista –observa– ha d'estar completament al dia i seguir una línia molt concreta de les coses. Aquests sistemes no estan fets per això. Continua sent necessària una persona”. En canvi, opina que “el que sí que pot passar és que comencin a aparèixer equips que combinin la IA amb un grup de persones més reduït”.

ChatGPT està entrenat per mantenir una línia de respecte als drets humans, però de vegades un sistema que s'ha alimentat en la gran majoria de continguts d'internet pot caure en els mateixos biaixos que abunden a la xarxa. “És veritat que les barreres hi són i, si un intenta treure-li un biaix, li costarà de primeres, però no és realment tan difícil sortejar-les”, assenyala Romero. “Com que les barreres les han afegit després de construir el sistema i aquestes dades estan en algun lloc –afegeix–, no són fortes, són com guarda-rails”.

Els problemes començaran a aparèixer abans que es comencin a establir regulacions. Al costat de la capacitat de ChatGPT a la redacció, creació de codi de programació i conversa coherent, hi ha altres sistemes, com DALL-E2, Stable Diffusion i Midjourney, que s'han endinsat en la il·lustració gràfica. Alberto Romero explica que “la IA avança molt de pressa. Hi ha molts diners al darrere i no hi ha regulacions. Els models de text i imatge han agafat material d'artistes, molts en actiu, i han comercialitzat aquests models”. Escriptors i il·lustradors poden acabar sent víctimes d'un sistema que s'ha beneficiat del seu treball sense oferir-los cap compensació.

“La IA és com l'electricitat o el foc del segle XXI. La seva característica diferencial és que és transversal a tot”, assenyala l'expert Alberto Romero.

El desafiament més gran d'aquest 2023 arribarà amb el llançament en algun moment de la primavera de GPT-4, el model d'IA que substituirà GPT3.5, que és el que utilitza ChatGPT. Romero considera que el nou “és probablement el model més esperat de la història de la IA”. S'ha especulat que pot arribar a fer servir trilions de paràmetres en el seu funcionament, encara que aquest expert apunta que, per “coses que s'han descobert sobre les lleis que governen aquesta escala de paràmetres, no té sentit”. En qualsevol cas, sí que “serà més potent i podria causar molts més estralls a nivell de treball”.

La intel·ligència artificial tindrà més presència en tot allò que fem. Moltes vegades en una capa que serà invisible per a la majoria de nosaltres. “És com l'electricitat o com el foc del segle XXI –diu Romero–. La característica diferencial daquesta tecnologia és que és completament transversal a tot. Qualsevol cosa que se t'acudeixi pot tenir una aplicació de la IA”. “Influirà en moltes àrees diferents. També a la ciència i als negocis”, conclou.

L'altra gran àrea tecnològica que representa un desafiament seriós des de fa molts anys i en aquest ho continuarà fent és la de la ciberseguretat. Les companyies que es dediquen a protegir contra els ciberatacs han presentat aquests dies una llarga llista de reptes.

La digitalització, que ha guanyat més pes amb l'adopció en diversos graus del teletreball arran de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, que ha elevat el risc de ciberatacs a infraestructures crítiques i de les empreses, eleva la necessitat de mesures de protecció.

Els atacs més habituals seran els de ransomware (extorsió a partir del bloqueig d'ordinadors o fitxers), campanyes d'enviaments de troians i malware, smishing (fishing, suplantació d'identitat, però amb missatges SMS). Tothom –administracions, empreses i usuaris individuals- serà el seu objectiu.

L'omnipresent metavers no serà cap desafiament aquest 2023. Ningú no està en vies de posar a les nostres mans –o davant dels nostres ulls– aquest any una experiència tan satisfactòria com perquè passem la nostra feina i lleure en una bombolla virtual. Fum per avui i qui sap si també per demà. - Francesc Bracero - lavanguardia.com