A twitter, des de l'1 de gener de 2022, i al bloc també, he publicant un aforisme de Joan Fuster cada dia fins ahir 31 de desembre. 2022, amb motiu de l'any JOAN FUSTER, un any bastant descafeïnat, almenys a Catalunya, no sé com ha anat al país Valencià. Sol passar, aixó dels anys de tal o pasqual, com es fan per quedar bé, sense creure-hi massa, surten com surten.
Com explicava ell mateix, la seva primera il·lusió literaria fou escribir frases per a calendaris, però va anar molt més enllà. Fuster va ser moltes coses i totes bones: assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta, i no sé com s'hauria de dir la professió que m´çes m'agrada d'ell: potser, aforismista.
"Des dels 10 anys em vaig acostumar a llegir cada dia, dia per dia, la lliçó abreujada de moral o de dogma que, en cada full duien els blocs-calendari 'del Mensajero del corazón de Jesús'. La meua infància en quedà enlluernada, Les trivialitats i les exhortacions fervoroses d'el Mensajero, condensades i incisives, constituien una verdadera seducció. Com més hi pense, més clar veig que la meua reincident complaença en l'aforisme té aquesta causa remota i estúpida. Jo hi envejava o admirava en l'anònim redactor la garantia de ser llegit cada dia per algú, en moltes cases com la meua.
La meua primera il·lusió literaria fou aquesta: escriure 'frases' per a calendaris... De fet, els meus aforismes són això, 'pensaments' destinats a fulls volanders, domèstics, insignificants, de consum indefectible. Millor dit: no volen ser sinó això. La 'rutina' dels aforismes se m'ha fet entranyable, si més no a temporades. I no arribe a superar-la.
El 21 de Juny, es compliren cent anys del naixement de Joan Fuster. De fet l'any Fuster. com deia al començament, s'ha cel·lebrat de manera bastant discreta. Us deixo uns quants aforismes d'ell, i aqui trobareu l'entrevista que li va fer Montserrat Roig a TV2. No us la perdeu...
AFORISMES
Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Joan Fuster és la mesura de totes les coses”.
– Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
– Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
– MODÈSTIA D’AUTOR. -Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.
– Què passa?
– El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.
– Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.
– Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?
– Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.
– Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l’un i de l’altre- només tenim una defensa: la ironia.
– Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?
– Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.
– Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
– Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
– El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
– LITERATURA DIRIGIDA. – Puix que “no es pot impedir que un ocell cante”, resulta aconsellable ensenyar-li solfa.
– Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.
– Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.
– El vinagre encara és vi.
– Tot demana entrenament. Fins el dolor.
– El poble diu: “Fer com fan no és pecat”. O siga: “Com més serem, més riurem”.
– Les persones felices no tenen memòria.
– L’amor ens pemet de ser imbècils impunement.
– El perill atrau perquè altera la rutina.
– La ironia necessita còmplices.
– M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.
– M’imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n’hi ha per tant.
– Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.
– Un bon llibre sempre és una provocació.
– Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d’escriure?
– No faces de la teua ignorància un argument.
– Estima, però no tant.
– Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.
– RACISME. – Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.
– Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de “gasos nobles”, i d’un gos “sense amo” en diem un gos “abandonat”, i no un gos “lliure”.
– No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.
– Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.
La ironia necessita còmplices.
ResponEliminaEsta frase es exquisita. Pensar que los que te rodean entenderan tu forma de pensar, valga la redundancia), es de tontos. Yo siempre lo demuestro.
Salut
Tu i jo, i l'altre, les complicitats serien alló que Searrat en deia estar compromesos en les coincidencies, i aixó és bastant complex.
ResponEliminaCompletament d´acord
EliminaSalut
No le conocía y me ha encantado la entrevista, sus geniales respuestas y sus aforimos… algunos buenísimos como por ejemplo:
ResponElimina- Sólo hay una forma seria de leer, que es releer.
- Quien está dispuesto a morir por un ideal, está, en el fondo, igualmente dispuesto a matar por lo ideal. Todas las doctrinas que comienzan con unos mártires terminan con una inquisición.
- ¿Hasta qué punto tienen derecho los demás a mi sinceridad? ( este me lo debería clavar con una chincheta en la frente que a mi se me escapa todo, intento que sea suave pero aquí sieeempre digo lo que me surge y eso no puede ser : (
Un abrazo fuerte FRANCESC, jo! siento todo lo sucedido por culpa de meterme donde nadie me llaman.. lo siento muchísimo, ya le he pedido disculpas a NOXEUS en su blog...
Todo está en orden, estas entre gente de bu9ena voluntad.
Eliminalo siento muchísimo, ya le he pedido disculpas a NOXEUS en su blog...
EliminaI jo, he intentat explicar-li que no havia de demanar disculpes per a res, que el motiu del malentès no té res a veure amb ella. No sé si ho ha llegit. Estic intentant poder oblidar-me i espero que sigui possible. Sento molt el que ha passat, però també em dol que no se'm cregui quan intento explicar que només era una pregunta.
Ho ha entès, tot és al seu lloc, tot està bé. Hi ha problemes reals que ens han d'importar més, com el d'Elena Huelva; i n'hi ha moltes d'Elenas.
EliminaSalut.
Gracies.
Elimina