L'ESCÀNDOL DE L'ESTRAPERLO

El dia 7 de gener de l’any 1936, fa 87 anys, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República espanyola, decretava la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions anticipades. Aquell decret posava fi a l’executiu format pel Partido Republicano Radical —de Lerroux—; la Confederación Española de Derechas Autónomas —de Gil Robles— i el Partido Agrario Español —de Martínez de Velasco—, que governava l’Estat espanyol des dels comicis generals de novembre de 1933. Aquesta coalició de partits de dretes i involucionistes s’havia presentat als comicis i havia guanyat les eleccions amb la promesa que liquidaria l’autogovern català, en aquell moment l’únic estat autònom de la República espanyola.

El 6 d’octubre de 1934, el president Companys havia proclamat l’Estat Català dins la República federal espanyola, que volia ser una forma de trobar complicitats en altres territoris històrics per a una nova arquitectura política de la República. La resposta del tripartit involucionista havia estat una guerra urbana a Barcelona; que s’havia saldat amb 74 morts, 252 ferits, més de 3.000 arrestats; i la detenció, empresonament, judici i condemna del govern de Catalunya. Després d’aquells fets, el govern central havia intervingut i buidat de competències la Generalitat; havia clausurat el Parlament; i havia cessat tots els alcaldes i regidors dels partits que havien donat suport a la proclama del president Companys.

Però el setembre de 1935 s’havia filtrat un cas de corrupció, que seria conegut com a Estraperlo i que afectava diversos membres del govern central en la instal·lació de ruletes fraudulentes en diversos casinos de territori espanyol. Aquest escàndol dinamitaria la coalició involucionista: el PRR de Lerroux —especialment afectat per l’escàndol—, seria abandonat per la CEDA de Gil Robles, que pretenia forçar unes eleccions anticipades per concentrar tot el vot de la coalició. Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts, però les eleccions generals de febrer de 1936, a Catalunya, les guanyaria el Front d’Esquerres, liderat pel president Companys des de la presó; i a Espanya, les guanyaria el Frente Popular (una coalició de partits d’esquerres).

L'estraperlo era freqüent despres de la guerra, a les entrades de les ciutats grans hi havia els burots. El burot era un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles, normalment queviures, a l'entrada de pobles i ciutats, fins al 1960. Per extensió, també s'anomenava burot a l'oficina a l'entrada d'una població on els susdits funcionaris cobraven aquest impost. Normalment aquestes oficines es trobaven al costat dels camins principals o a les entrades dels pobles o ciutats. Hi havia molta màniga ampla per part d'aquests funcionaris; m'explicava el pare que quan arribava un camió carregat d'oli per Olis Gambus on ell treballava, el funcionari es quedaba dins la garita com si no anès amb ell, i ja després s'ho cobrava anant a buscar oli gratis, i el mateix passaba amb la Guardia Civil de l'Academia de la Plaça del Taulí. Una academia que fa anys està tancada i abandionada, mengtre discuteixen la titularitat de l'edifici que al seu dia L'Ajuntament va domnar a la Guardia Civil.  Actulment Oleguer Pressas hi té una escola de futbol per a nens sense anim de competició.

Jo vaig nèixer al 1945, però a casa de menjar no hi va faltar mai res, potser perquè el meu avi treballava al Sagalés i sempre baixava pa o algun pollastre o conill de Moia o Castellterçol. O El Basta, que també baixava aliments de Sant Llorenç Savall, i com altres confluia a olis Gambus a buscar oli. No vaig veure mai la cartilla de racionament. Temps era temps, on hi havia prou miseria i també corrupció. Ja es diu que És pitjor la posguerra que la guerra, almenys pels vençuts.