PRESUMPTES OCCISOS

Vaig fer el Servei Militar a Palma de Mallorca l'any 68, el campament al CIR 14 i després em varen destinar a les bòvedes (ara ocupades per un llac) sota la Catedral de Palma. La destinació la tenia a la ''Subinspección Militar de Baleares'. La feina a les oficines militars era poca i avorrida, de fet, la ùnica feina que hi havia al departament era confeccionar les llistes del soldats que anaven i tornaven de permis, i augmentava quan hi havia canvi de reemplaç. Els militars que hi havia en aquella oficina eren tots 'xusquerus' i ascendíen de grau, a mesura que es morien els que tenien al davant de la llista. Cada més, entre ginebra i ginebra i alguna faria o caliquenyo, els arribaven les llistes i contemplaven així si ja havia traspassat algún dels qui tenien pel davant, fins el punt que sabien del seu estat físic i feien apostes a veure quan traspassaria tal o qual dels capdavanters. De mèrit doncs, a l'hora de l'ascens, només el de viure i esperar que anessin passant a millor vida o es retiressin els qui tenien al davant. 

En un altre sentit, es veu que a casa nostra tenim tambe llistes de presumptes occisos que se suposa han de traspassar aquest any 2023. I resulta qwue tenim a Monzó preocupat, molt preocupar, el seu nom, no surt a la llista.

"És amb profunda tristesa que llegeixo la Llista de Morts corresponent a aquest any 2023. L’acaben de publicar. Amb profunda tristesa, dic, perquè veig que, així com l’any passat jo hi era amb tots els honors, aquest any n’he estat exclòs. Sé que el comitè encarregat de fer-ne la tria ha de seguir una norma sagrada –dels 50 candidats d’un any només 25 poden repetir en la llista de l’any següent– però, tot i això, m’omple la de­cepció.

A la d’enguany hi apareixen Pere Portabella, Rodolfo Martín Villa, Marta Ferrusola, Núria Espert, Amancio Ortega, Isidre Fainé, Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat, Joan Carles I, Ernest Maragall, Josep M. Mainat, Eduardo Zaplana, fins i tot Neus Soldevila (popularment coneguda com la dolça Neus)... I molts d’altres, fins a fer-ne cinquanta.

¿Per què ells sí i, aquest any, jo no? ¿Que potser faig més bona cara ara que no pas dotze mesos enrere? Ho dubto. Potser és una mena de càstig per no haver sabut estar a l’altura del que s’esperava de mi. Que consti que durant aquest any he fet tot el possible per no decebre el comitè selector. He fumat tant o més del que fumava abans, m’he escapolit de tantes visites al metge com he pogut. Fa més de deu anys que hauria d’haver anat a cal cardiòleg, a fer la revisió que en teoria ha de ser anual, i amb l’hepatòleg el mateix si fa no fa. Per no parlar de la colonoscòpia. Me’n vaig fer una i va resultar prou plaent. Em van dir que hi tornés l’any següent. No ho vaig fer. Ni tan sols camino mitja hora al dia, tal com em recomana tothom.

O sigui que, senyors del comitè, els confesso que per part meva faig tot el que puc. Potser, sabent que tinc una immerescuda fama de rebec, han decidit que fer-me fora de la llista incitaria les meves ànsies de portar-los la contrària i estirar l’extremitat inferior per demostrar que els seus càlculs no són gaire fiables. D’aquí a dotze mesos ho sabrem".