"Des d'aquest matí, Elena us balla i us mira des de la seva estrella. Gràcies per tot". Un breu i emotiu missatge des del compte d'Instagram ha anunciat aquest dimarts el fatal desenllaç: Elena Huelva ha mort als 20 anys, acompanyada pel seu cercle familiar i també pels missatges d'afecte i agraïment dels seguidors a les xarxes socials, que es van unir a la seva batalla per visibilitzar el sarcoma d'Ewing, sempre amb el lema "Les meves ganes guanyen".

Vaig saber d'Elena Huelva a través de la meva dona que la seguia en instagram, el seu missatge era vitalista, serè, però sabem que hi ha uns tipus de càncer contra els que per més que lluiti ells guanyen, i el sarcoma d'Ewing, que sol afectar gent jove n'és un, ho va patir la meva neboda Raquel que va lluitar contra ell des dels 20 als 24 anys.

El que m'admira no ja d'Elena, sinó d'altres que pateixen alguna malaltia incurable, com seria entre ells el cas de Pau Donés -ell càncer de colon-, és aquesta força de voluntat, la lluita optimista fins a l'últim instant, una força i una lluita que no sé si jo seria capaç de mantenir; crec que m'enfonsaria en la més profunda de les depressions, sense ànims per lluitar; però, potser no, mentre hi ha vida hi ha esperança -diuen- i la reacció positiva d'Elena, segur que ha ajudat altres persones que tenen la seva mateixa malaltia o semblants, i els ha donat aquesta força que no li ha permès continuar vivint, però que ha viscut mentre lluitava, amb una enteresa i un ànim encomiables.

A Bloom una serie australiana, naixen flors on hi ha enterrades les víctimes d'una inundació, són unes flors especials, rejuveneixen a l'instant a les persones que mengen l'especie de raïm que aquestes produeixen. Si és donés el cas aquí, segur que allí on està enterrada Elena, en sortirien a cada instant.  Descansi en pau al setè cel de Sisa.