TXEQUES

Antigament, després de la guerra i durant uns quants anys, el pa tenia el preu taxat i és venia a pes. (El pa és aquella cosa comestible que abans la gent anava a comprar cada dia al forner). Doncs bé, el pa en vendre's a pes, el que li mancava a la bàscula, el forner ho compensava amb un crostó, un tros de coca o un bastonet fins arribar al pes exacte, i d'aixó se’n deia "La Torna". Ara com que el pa ja no es ven a pes llevat dels especials i es va a comprar a qualsevol lloc menys al forner, aixó ja s'ha perdut fa temps, i el pés ja no és obligatori, tot i que si hi ha un mínim, que a vegades fins i tot es respecta. La Torna, és també una obra teatral de Joglars, que agafant l'exemple de la torna del pa fa un paralelisme en l'execució del ciutadà Polonès Georg Michael Welzel, executat juntament amb Salvador Puig Antich sense a penes proves i per tapar una mica l'execució de l'anarquista català. Les Txeques són també la torna de l'escrit anterior sobre la prefectura de la Via Laietana. Poc se n'ha parlat i cal fer-ho per tancar com cal la transició de la dictadura a la pseudo democracia actual.

"Durant la Revolució russa va ser la txeca el primer i el més fort instrument de terror per delmar una població que es considerava enemiga de les noves idees, del nou poder establert. A Espanya, com a prova clara que els russos hauran de ser presents en tot el que passarà, en tot el que es realitzarà, va sorgir des del primer moment l'instrument de terror de la txeca russa. Així, doncs, es pot assegurar que l'inici de les txeques està intrínsecament lligat a la Guerra Civil. O, més ben dit, a l'inici de la repressió frontpopulista. Tots els partits polítics que van formar part del Front Popular van tenir txeca a Madrid, Barcelona o el País Valencià. A aquests partits s'hi van unir els nacionalismes, català i basc. Si bé és cert que Jaume Aiguader va signar el pacte de Sant Sebastià, el 1930, per Estat Català, i Manuel Carrasco i Formiguera per Acció Catalana, després es va unir ERC, en prendre el poder el 1931 de Catalunya. El mateix va passar amb el PNB, que no va signar el pacte en si, però va formar part del frontpopulisme.

Pel que fa al nacionalisme basc, les milícies basques van tenir la seva txeca a Madrid, al carrer San Jerónimo 32. Era el que s'esperava. És a dir, qualsevol partit que s'apreciés n'havia de posseir una a Madrid, i els nacionalistes bascos la van tenir. A Barcelona no la van poder crear. No obstant això, al Passeig de Gràcia 60 es va instal·lar el govern basc a l'exili presidit per José Antonio Aguirre des d'octubre de 1937 a gener de 1939.

El nacionalisme català va tenir dues txeques a Barcelona, ja que aquest era el centre d'actuació. Tant ERC com Estat Català la van tenir. Però no només això, a Barcelona van actuar 12 patrulles de control. La relació de membres per cadascuna era la següent: 25-30 membres de la CNT; 15-20 d'ERC; 10-15 de la UGT; i 3-5 del POUM. Amb la qual cosa, ERC va ser una de les causants principals de la repressió que es va viure a la rereguarda catalana, ja que ells hi van participar. A més, van tenir la txeca.

On? ERC va tenir la seva pròpia txeca al carrer Carolines, 18, de Barcelona. Era un col·legi de Sant Vicent Paül. Un edifici incautat i on van tenir la seva oficina la patrulla de control de la secció setena, que actuava als barris de Gràcia i Sant Gervasi. No es pot donar una xifra exacta de les persones que van passar per aquesta txeca. Ara bé, tenint en compte el nombre de víctimes que hi va haver a Barcelona –es van arribar a afusellar cinquanta persones al dia–, ens en podem fer una idea. Com hem dit, Estat Català va ser un dels signants del Pacte de Sant Sebastià. Aquest partit fundat per Francesc Macià el 1922 va tenir la seva txeca a la Rambla de Catalunya, 26, a la coneguda com a Casa Emilio Juncadella, desapareguda; al seu lloc es va construir el Teatre Calderón, avui hotel.

Era el centre de detenció d?aquest partit i caserna general de Daniel Cardona. Aquest personatge va causar fascinació a Quim Torra. Cardona era un racista a tot el terme de la paraula. Va arribar a escriure que «es pot considerar l'espanyol com un element de la raça blanca en franca evolució cap al component racial africano-semític (àrab). El coeficient d'intel·ligència d?un espanyol i un català segons les estadístiques publicades pel Ministeri d?Educació i Ciència espanyol dóna un clar avantatge als catalans. La progressiva degradació racial espanyola pot contagiar els catalans a causa de la forta immigració, els fruits es poden veure si observem la diferència caracterològica entre l'home del camp, no contaminat per la saga espanyola, i el de les ciutats».

Com en el cas anterior, és complicat conèixer amb detall les persones que van passar per aquesta txeca. Els dirigents i afiliats a l'Estat Català ia ERC no es van salvar de les txeques. Aquestes eren un instrument repressor contra tots aquells que no pensaven com el poder establert. Aquell que es movia o dubtava va ser conduït a una txeca. A la rereguarda catalana van morir dos membres de l'Estat Català i 90 d'ERC. Però aquests no van ser els únics. Dels partits que conformaven el Front Popular trobem Acció Catalana i Republicana amb 3 morts; PSOE, amb 1 mort; PSUC, amb 4 morts; Joventuts Llibertàries, amb 11; UGT, amb 13; i la CNT-FAI, amb 35 morts. Amb això, en aquell període ningú es va salvar de passar per una txeca.

Si parlem en termes generals, a Barcelona es van comptabilitzar 47 txeques. La majoria van estar a les mans de la CNT-FAI i el SIM. També van tenir txeques el PCE, el PSOE, el PSUC, les Joventuts Llibertàries, el POUM, el Sindicat de Transport i la UGT. Van quedar a la memòria popular la de Sant Elías, la de Vallmajor o Preventori D o la txeca del carrer Saragossa. Com l'home de les txeques, Alfonso Laurencic. A la resta d'Espanya, a Madrid se'n van establir 345; a Barcelona, 47; ia la Comunitat Valenciana, 55. Pel que fa a les víctimes, a Madrid es van comptabilitzar 10.000 persones assassinades; a la Comunitat València, 6.118, ia Catalunya, 8.353, encara que amb tota probabilitat van arribar a les 12.000.

Aquests no van ser els únics centres on hi va haver txeques. Encara que no es van anomenar així, en aquells llocs d'Espanya que hi havia ports marítims van existir el que es van conèixer com a vaixells presó. A Barcelona van estar l'Uruguai, l'Argentina, la Vila de Madrid; a Tarragona, el Cap Cullera i Riu Segre; a Castelló, el Sebastià Martínez, Celta, Illa de Menorca; a València, el Mar Cantàbric, Aritz-Mendi, Cap de Palos i Legazpi; a Alacant, el Jaume II, Sil i Villamanrique; a Bilbao, l'Altuna Mendi i Cabo Quilates; a Santander, l'Alfonso Pérez; ia les Illes Balears, l'Atlante, Aragó i Jacinto Verdaguer. La repressió no acabo aquí. A Catalunya els membres del SIM, per no gestionar tants presoners a la ciutat, van decidir crear camps de treball.

En total n'hi va haver sis i van servir com a instrument de la repressió del SIM. Es van aixecar camps de treball a Poble Espanyol, Hospitalet de l'Infant, Omells de Na Gaia, Concabella, Ogern i Falset. Un intern d'un d'aquells centres comentava que havia de col·locar un mocador mugrient damunt del got perquè hi haguessin dipositats els cucs i la mugre que hi havia dins l'aigua. Les txeques, camps de treball i vaixells-presó, van servir per degradar la personalitat de les persones que hi van passar. Alguns van tenir la sort de sortir amb vida. La majoria van patir múltiples tortures o, simplement, les van afusellar. Eren part d'una maquinària d'extermini per aconseguir construir una Espanya que la majoria no va voler mai. Si ens haguéssim de quedar amb una conclusió serien les paraules de Mateu Mensió, que va estar al camp de treball d'Omell de Na Gaia. Aquest va resumir la seva experiència dient que «cada dia lluitàvem per sobreviure, ja que érem uns desgraciats tractats pitjor que les bèsties». Com a bèsties van ser tractats. Fins i tot, alguns van servir d'aliment per als porcs. La vida no significava res per a ells. El seu únic objectiu era establir un estat anarco comunista a Espanya.

Les txeques van albergar diferents mètodes de tortura. En què van consistir? Els chequistes van torturar amb amputació, estellat, batall, banderilla, carbonera, cel·la del rellotge, cel·les al·lucinants, cel·les de càstig, collaret elèctric confessionari, dentista, dipòsit, disciplines, llançar als porcs, el talús, el pou, empetao, gomazo, incomunicació, l'argolla, la banyera, la dutxa, la infermeria, la pallissa, la periquera, la cadira, neveres, trencalòs, ratera, cadira elèctrica, simulacre afusellament, submarí sec o tizón. La metodologia criminal dels anarcosindicalistes i del Sim es poden resumir en cinc aspectes sociològics. Quins? Control, per sotmetre violentament la persona que vol dominar; intercanvi, per infringir mal a aquells que no pensaven com ells; aprenentatge, convertint-se en persones violentes i botxins; pressió, ja que davant la incapacitat d'assolir metes van fer servir mitjans il·legítims per aconseguir-los; i psicoanalítica, ja que tots els membres de la repressió frontpopulista patien trastorns de conducta. En el fons, es van comportar tan agressivament contra la població civil de la reraguarda per la llei de Dollard. Aquesta diu que tota agressió prové duna frustració i tota frustració produeix una agressió. Per això no van existir judicis, només tortures i la decisió personal d'uns frontpopulistes i milicians sobre si els mataven o no.

Chekas, les presons republicanes - César Alcalá. 

A PROPÒSIT DE LES TXEQUES

Pedro G. Romero és autor d'una obra que pretén la revisió de les avantguardes a través de la posada en escena de la seva cultura material, és a dir, del xoc amb les contradiccions del temps on van tenir lloc. Per això, acudeix a les idees, vocabulari i formes visuals del fitxer. En aquesta obra, l'artista reconstrueix la txeca psicotècnica construïda el 1937 per Alfonso Laurencic al convent de Sanjuanistas del carrer Saragossa de Barcelona. Les txeques era un tipus de presó utilitzat pels milicians republicans durant la Guerra Civil. La particularitat és que incloïen elements formals extrets dels moviments surrealistes i de l'abstracció geomètrica per ser utilitzats com a mitjans de tortura dels detinguts. Pedro G. Romero té en compte per construir la carcassa teòrica d'aquesta obra, un text de Slavoj Žižek, procedent del seu llibre The Parallax View (Visió de Paral·laxi); Romero traça un paral·lel entre l'aplicació de l'art modern per al disseny de la cel·la de tortura, i el text Notes on Sculpture (Notes sobre l'escultura) publicat per Robert Morris el 1966, la intenció del qual va ser eliminar totes les relacions internes innecessàries de l'escultura i traslladar el centre datenció a lespai i als espectadors.