El profesor de Economía Yusuke Narita va explicar a Suppuku en masa, que la única forma d'afrontar l'envelliment de la població japonesa seria que els vells se suïcidessin en massa. El suïcidi forma part de la tradició local, i ofereix propostes tan diverses com els kamikazes de la Segona Guerra Mundial o els harakiris que durant el segle XIX practicaven els samurais. Narita, de 37 anys, és professor a la prestigiosa Universitat de Yale. Per això les seves paraules van tenir gran ressonància al país del sol naixent, on l'anomenada tercera edat ha arribat a la categoria de llast. Recordem que ja en el 2013, l'aleshores Ministre de Finances Taro Aso, va dir que els vells haurien d'afanyar-se a morir per, d'aquesta manera, estalviar al país la despesa mèdica que suposen.
Ara, Yusuke Narita ha refermat les seves opinions en una entrevista a The New York Times, on amplia el seu judici sobre l'eutanàsia i explica que en certs casos hauria de ser obligatòria. Aquestes proclames fan que tingui un gran nombre de seguidors joves, dels que viuen convençuts que tots els seus mals són conseqüència de la generació anterior, que els barra el pas i en aquest cas, a més, els impedeix progressar econòmicament. La conclusió és que la culpa de tot la tenen els seus avis, que viuen més anys que abans. Forma de solucionar-ho: acabar amb ells. Primer pas: eutanàsia, voluntària o no. El que passa és que no és cert que els vells siguin un cost onerós per a l'Estat. No sé al Japó, però a Espanya de la pensió es descompta l'IRPF. A mi com a progenitor i pare em bufen 6000 mil euros l'any.
I això que no consumeixo cap medicament, ni tan sols un simple paracetamol, i ja he jubiñat a tres metges del CAP. En el resum dels fets, al Japó i a qualsevol altre país occidental, la tercera edat ha arribat a la categoria de llast, sobren per a l'estat, sobren per a la família i sobren per a la societat en general. La pandèmia ha estat un bon intent d'equilibrar la balança, tot i que no n'hi ha hagut prou.
A 'el Món Feliç' d'Aldous Huxley, la gent mai estava malalta i en ser fabricats en sèrie envellien relativament però sense cap cost per a l'Estat; en sobrar personal, en arribar als setanta anys anaven destinats a una mena d'hotels balnearis d'on anaven desapareixent de mica en mica. O sigui una mena de Benidorm, sense fest, més aviat el que hi deu sonar en les nits desenfrenades dels jubilats, es la musiqueta dels pajaritos, o la barbacoa de George Dann.
Aquest tema va ressorgint de tant en tant a molts llocs, l'Atwood també té un conte sobre això on els joves ataquen residències de gent benestant. Bé, si m'eutanasien de forma obligatòria que ho facin de forma amable i no fent-me beure lleixiu com aquell cuidador d'Olot. De tota manera als països industrialitzats és cert que l'allargament de la vida l'excés de gent gran és un problema, segons com es miri. Penso que si l'avortament s'ha normalitzat i acceptat això de matar velles també arribarà. Una horeta ben curta.
Es questió de temps que ens anorrein, de fet, amb la covid19 ja han fet una bona neteja.
Un veí de casa dels meus pares, en una època en la qual es feien moltes excursions en autocar per a gent gran i hi va haver alguns accidents, opinava que era una conspiració per matar iaios/iaies. Ves a saber.
El pare aixó dels accidents d'autocar també o deia.
Japón es un país donde existe a pena de muerte y nadie dice nada.
Donde los mayores son respetados, pero no tienen ningún tipo de cobertura sanitaria.
Donde la jubilación es pagada por cada uno de los contribuyentes.
Donde a la gente se le hace sentir culpable por todo: no haberme muerto por viejo, no haberse inmolado en la guerra, no haberse sacrificado por los demás, no haber sucumbido a la barbarie de la bomba atómica...
Es un refugio excelente para el estado, derivar sus obligaciones haca el ciudadano y hacerle a él culpable de su existencia y partícipe de la pobreza de su alrededor.
Una trampa que se la creen porque así es su cultura.
I a més, el Govern encara els renya perquè viuen massa anys.
Donde no hay cobertura de pensiones y uno trabaja hasta que se muere, da igual si tiene noventa años...
Doncs no ho sembla, car constantment els estan retraient que viuen massa anys. Els vells fan (fem) nosa a tot arreu, no nomès al Japó.
Ayyy, hermano, los viejos hacemos estorbo hasta en casa propia.
Hace quince años nos llenaron la cabeza con aquello de: porque tu lo vales, de tal manera que el Banco de Madrid ponía a un sesentón entrado en carnes como propaganda para pedir un crédito. Al lado un MG verde botella descapotable, de esos biplaza. En el bocadillo había una inscripción: "si lo quieres, entra", decía.
Hoy eso es imposible, somos rémoras, improductivos y garantes de gastos.
Les ha ayudado la pandemia, al menos ciento veinticinco mil menos a gestionar en un par de años.
No tardarán en hacer un monumento al virus.
Todo es cuestión de esperar, ya sabes que otras de más putas se han casado.
Salut
Les farmacéutiques ja li han fet el monument al virus. Un obelisc.
esas y los comisionistas ¡
El problema no son los viejos; el problema son los viejos viejos.
I que entens per un vell vell?,.cadascú envelleix com pot, no com vol. HI ha vells vells 40 anys , i grans grans, de 80.
Evidentment que cadascú envelleix com pot i no com vol. Però això no vol dir que la idea sigui equivocada. Els vells vells, continuen sent el problema, encara que la seva forma d'envellir no en depengui només. Els vells poden ser una font de treball productiu. Només cal dedicar-los atenció en comptes de deixar-los morts de fàstic. Això seria molt llarg, però simplement es tracta de generar una economia al voltant de la geriatria i no pas un vampirisme corrupte i aprofitat. No és normal, el que costen les residències, ni els productes d'higiene per a gent gran, etc. etc. Com dic seria molt llarg.
Maaadre de Dios!!! este mismo pensamiento es el que tenían los nazis, deshacerse de los débiles, los deficientes mentales, todo lo que no comparta el parámetro ideal de la raza aria...
¿ de verdad esto tiene predicamento en Japón? Si resulta que es una cultura que siempre ha valorado como un lujo el paso del tiempo ¿ dónde metieron toda la filosofía del "wabi savi" la belleza de lo imperfecto, lo deteriorado, el valor del paso del tiempo por las cosas que lo dota todo de un valor exquisito...
Al final, si nos dejamos llevar por estos pensamientos meramenete mercantilista y tan materialistas, terminaremos ahogando a los niños según nacen ¿ existe una inversión menos rentable y más a fondo perdido? y sin embargo...¿existe algo más maravilloso? Yo tengo a mi madre conmigo, ya os lo he comentado y cada día me parece un regalo, es como que la redescubro siendo ahora yo su madre y ella mi hija jajaja a veces es muy duro, pero ¿existe algo valioso que no suponga un esfuerzo? ...
Me cae muy antipático este Narita, cuando tenga 80 años, seguro que no opina como ahora ; )
Muchos besos y ya os podeís cuidar mucho toooodos, no me poséis faltar nadie aquí ; )
Arriba quise decir " WABI SABI" ... q no termino de llevarme bien con el traductor o con mis dedos, ya no sé ; )
Narita vive en los Estados Unidos, y ya ves los japoneses como han cambiado, la culpa debe ser del capitalismo salvaje en el que viven. Loz Espartanos se deshacian de los niños defectuosos echándolos por un barranco, pero respetaban a los viejos. En el fondo, el problema es que actualmente llegan demasiados a viejos.
Un abrazo.