DHAL I ELS LECTORS SENSIBLES

Ja no es pot dir ni gras! De tant protegir els nens els tornarem idiotes! Ens tenalla la censura woke!. El nen escuracassoles de Charlie i la fàbrica de xocolata ja no és gras. No és que Augustus Gloop, que així s'anomena el personatge fictici, hagi millorat els seus hàbits alimentaris o incrementat el seu nivell d'activitat física per treure's de sobre les michelins sobrants. El nen, nascut de la imaginació de Roald Dhal, n'ha tingut prou d'esperar l'arribada de temps millors perquè es reescriguin els textos de l'aclamat escriptor per ajustar-los a les exigències morals de la societat del present. 

L'assumpte de les revisions a l'obra de Roald Dahl ho té tot per romandre durant anys com a exemple suprem de com la cultura es deteriora quan s'intenta cauteritzar-la amb la moral del moment. Autors com Salman Rushdie ja han assenyalat els canvis als llibres de l'autor, que va avançar The Daily Telegraph, com el que són, una estupidesa innecessària. I això que la majoria són mínims. “El seu pare era granger” es convertirà en “els seus pares eren grangers” i “la mare és tan estúpida com tu” passarà a ser “la mare i el pare són tan estúpids com tu”. Al mateix diari s'ha parlat d'una “elit neuròtica” que “massacra la llibertat”, i potser tenen raó, però estan assenyalant l'elit neuròtica equivocada. 

Ningú va exigir a Netflix, actual propietària dels drets dels 16 llibres juvenils de Roald Dahl, que edités aquests textos o que contractés els famosos “lectors sensibles” que tothom assenyala com a autors dels canvis. Segons han publicat els diaris britànics, el procés de revisió dels llibres ja va començar el 2020. Aquest mateix any es va estrenar una nova versió cinematogràfica de 'Las brujas', dirigida per Robert Zemeckis. Les crítiques van ser mediocres. El film va generar una polèmica, no gaire sorollosa. Diversos activistes van titllar la pel·lícula de capacitista (discriminatòria de les persones amb discapacitat) perquè les bruixes només tenen tres dits. Alguns atletes paralímpics van iniciar una campanya al respecte amb el hashtag #NotAWitch. 

No és desgavellat pensar que la Roald Dahl Story Company ja estaria llavors en converses amb Netflix (un contracte així no se signa en 10 dies) i volgués “refrescar la Propietat Intel·lectual”, com han assenyalat diversos observadors, abans de tancar aquest acord multimilionari, i que aquest treball de reescriure els llibres de Dahl hagi continuat després encoratjat per la pròpia Netflix.

Amb la nova llengua, de censurar, ara s'en diu 'refrescar la propietat intel·lectual'. Ja es veuen els efectes de l'actuació dels lectors sensibles. Es comença censurant i reescribint llibres i s'acaba prohibint-los o cremant-los. Temps al temps.