Al Diccionari del diable, Ambrose Bierce defineix la cita com «una manera de repetir erròniament les paraules d'un altre». El zel de Bierce, pel sentit original d'una cita potser sembli excessiu, però en alguns casos la ironia, sembla confirmar-se en forma de frases mai pronunciades que han passat a la història, ja sigui per formulacions inexactes, per significats afegits o senzillament i planerament perquè mai no van existir. Passa amb personatges de tota mena, encara que avui voldria aturar-me en algunes de les més conegudes atribuïdes a filòsofs, escriptors o personatges de ficció.

Hi ha personatges que són identificats amb frases que paradogicament mai van dir. Una de les cites apòcrifes més repetida és «Elemental, estimat Watson», unes paraules que mai van arribar a sortir de la boca de Sherlock Holmes i que Arthur Conan Doyle mai va arribar a escriure tals. Sí que trobem, en canvi, expressions similars com «interessant, però elemental» o simplement «elemental» en algunes històries com El sabueso dels Baskerville o El geperut. I el mateix passa amb James Bond i la seva cèlebre frase «El meu nom és Bond, James Bond». Va ser el cinema el que va popularitzar aquesta presentació, que mai no va ser escrita per Ian Fleming.

A la filosofia també són habituals aquest tipus de falses atribucions, sovint portats per la sonoritat d'una frase i la profunditat del sentit. La màxima Coneix-te a tu mateix és habitualment atribuïda a Sòcrates, però en realitat és una cita de l'oracle de Delfos. El que passa és que Sòcrates l'esmenta en un dels diàlegs de Plató. Però encara és més greu en el cas de Voltaire i la seva cita «No estic d'acord amb tu, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho». No hi ha ni rastre d'aquesta frase a les obres de Voltaire. La primera referència que trobem és de Beatrice Hall, que atribueix al filòsof aquestes paraules a la seva biografia The Friends of Voltaire.

D'altra banda, la frase més coneguda i repetida d'El príncep de Maquiavel, “La fi justifica els mitjans”, en realitat no apareix en aquesta obra en cap moment. No és estrany que se li atribueixin frases apòcrifes a Maquiavel tenint en compte l'abisme que hi ha entre el que habitualment es considera sobre el que diu El príncep i el sentit original amb què va ser escrit. La formulació per primera vegada a les Heroides d'Ovidi en la seva formulació Exitus acta probat. Tanmateix, una frase molt semblant la trobem a la seva Història de Florència.

Ara bé, el rècord de cites falsament atribuïdes ‒que jo sàpiga‒ se l'emporta El Quixot. No és estrany escoltar la frase «Coses veredes, Sancho, que faran fablar les pedres» per referir-se a una cosa que ens causa sorpresa o perplexitat. La cita està atribuïda a don Quixot, segurament perquè es dirigeix al personatge de Sancho i perquè té un llenguatge arcaitzant, però la veritat és que don Quixot mai arriba a pronunciar semblant frase ni cap semblant. El veritable origen d'aquesta expressió cal buscar-lo al Cantar de Mío Cid, quan Rodrigo Díaz de Vivar diu a Alfons VI «Molts mals han vingut pels reis que s'absenten…», i el rei contesta «Coses tenedes, Cid, que faran fablar les pedres». Com es pot veure, al principi l'expressió era «tenedes» en lloc de «veredes».

També passa amb la frase "Ladran, Sancho, luego cabalgamos", que és una invitació a fer orelles sordes a les males paraules dels nostres enemics ia seguir endavant sense aturar el pas. Una vegada més s'atribueix al Quixot, per motius gairebé idèntics a l'anterior. Segons l'escriptor Arturo Ortega Morán expressions semblants, amb gossos que borren caminants com a metàfora de les crítiques, apareixen des de molt abans del Quixot, encara que l'origen més probable de l'expressió sembla el poema Labrador de Goethe. La causa que va fer que Sancho entrés a la cita és un absolut misteri, però el que sí que se sap és que Orson Wells va contribuir a estendre l'error en col·locar la frase en boca del Quixot en la seva versió cinematogràfica.

Finalment, altres cites, encara que són més fidels a la forma original, n'han alterat notablement el significat. La frase “Con la Iglésia hemos topado”, que originàriament era “Con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho”, cal situar-la en el seu context dins del llibre: a la nit la immortal parella està buscant a cegues el palau de Dulcinea quan es troben l'església del Toboso. A banda de la significació literal, era al text original el sentit anticlerical que avui dia se li dóna a aquesta expressió? Alguns dels més grans experts cervantins –Francisco Rodríguez Marín, Martín de Riquer o Francisco Rico– neguen aquesta segona interpretació i afirmen que només significa el que diu literalment.

I en el món de la literatura, la frase atribuida a  Montserrat Roig: "Digues que m'estimes encara que sigui mentida", com recordaba ahir Júlia Costa ve de la pel·lícula Johnny Guitar.: "Digues que m'estimes encara que sigui mentida", li demanava Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li contestaba que l'estimaba, encara que fos mentida. De fet Johnny exactament li diu, almenys en el doblatge al castellà, "Mientéme, dime que me has esperado estos cinco años". Pero no sé per quins setze ous s'ha acabat donant a la frase el sentit exacte del títol de la novel·la de Montserrat Roig.