Se n’ha parlat molt les darreres setmanes, sobretot per les seves implicacions, ètiques i morals. El ChatGPT, és un model generatiu i predictiu de text, que és capaç d’interpretar paraules i produir de forma autònoma resums o redaccions a partir de les seves dimensionades bases de dades. Una intel·ligència artificial online amb una experiència d’usuari molt senzilla i uns resultats extraordinaris. Així ho descriu el professor de l’Escola Pia i autor del blog Applejux, Christian Negre, que apunta que ara la novetat és que “s’ha obert al públic i s’ha convertit en una autèntica revolució”.

“Encendries foc fregant dues fustes? Oi que no?”, diu referenciant que els estudiants troben en el programa una fórmula resolutiva i ràpida per fer un acompanyament a les tasques diàries de l’escola.

Aquest programa ha generat controvèrsia a la cuneta educativa i ha obert el debat entre docents i pedagogs: ChatGPT és una oportunitat o una amenaça a les aules? Negre reconeix que “la situació està polaritzada: en algunes escoles es busca la manera d’introduir-ho i en d’altres es tendeix a la prohibició”. El docent, que troba comprensibles les dues tendències, sosté que “és molt difícil posar tanques al camp i és entenedor que hi hagi escoles que en restringeixin l’excés temporalment perquè pot ser disruptiva, sobretot a l’educació superior on moltes de les avaluacions es fan a partir de treballs escrits”.

Hi ha docents, però, que conviden a veure l’eina amb una mirada amable. Bé és cert que fa temps fer servir la calculadora estava prohibida, i que avui en dia és indispensable a l’estoig; un símil que el professor comparteix per recordar que “la comunitat educativa no pot donar-li l’esquena, sinó que ha d’entrar en debat”. Un punt de partida, diu, per “aquells professors que demanen el mateix treball de documentació any rere any”, que hauran de readaptar-se si volen evitar “gols per l’esquadra”.

Cal esmentar que el programari genera uns resultats gairebé perfectes, però de tasques molt banals. És a dir, “si tu li demanes que et faci un treball de 150 línies de la Segona Guerra Mundial, el resultat serà tan precís que serà impossible de detectar que ha estat fet amb aquesta intel·ligència artificial”, apunta Negre. Segons relata, la irrupció d’aquestes tecnologies són un toc d’atenció per declinar les tasques reproductives i apostar per aquelles més creatives. A tall d’exemple, el docent proposa “demanar als alumnes projectes que es vinculin amb les persones, o amb pinzellades personals o locals”, per arribar allà on les màquines no poden arribar.

Hem preguntat alumnes de diferents edats de Sabadell i la tònica general és que la majoria d’estudiants coneixen aquest sistema, però no han arribat a utilitzar-lo. Preguntats per si l’eina s’hauria de fer lloc a les aules, les opinions són dividides. El Dídac, per exemple, confia “que la intel·ligència artificial té un lloc assegurat en l’educació del futur”, i creu que podria “ser beneficiosa”. La Blanca, en canvi, pensa que “és només una eina per fer resums ràpids, però mai per fer treballs a nivell escolar”. De fet, l’estudiant entén que zones senceres, com és el cas de Nova York, hagin restringit l’accés a aquest portal web.

El que més crida l'atenció d'aquesta recerca del diari de Sabadell sobre l'ùs del Chat GPT, és que ni Sergi González que signa l'article, ni els alumnes ni els professors, han caigut en que el que fa aquest ChatGPT es el que fem els que tenim una edat a l'hora de parlar, escriure u opinar sobre un tema determinat: recabar informació de diferents llocs i resumir-ho en un escrit, així de senzill. Però per aixó cal perdre el temps informant-se, bucejar per la xarxa a la recerca de diferents punts de vista, de diferents opinions, i treure'n conclusions, i aixó és el que els costa als més joves i en canvi portem incorporat els veterans, s'en diu ofici, l'ofici de viure i de veure, l'ofici de badar. de tafanejar. Y per damunt de tot dos conceptes oblidats, la cultura de l'esforç i el respecte al mestre, al senyor Mestre.