Podeu imaginar-vos l’estat d’excitació de dilluns passat, a la redacció de La Vanguardia, quan els companys de la secció d’Internacional comentaven que un alt comandament militar nord-americà no descartava que, els objectes volants abatuts a Amèrica del Nord podien pertànyer a extraterrestres. Era un disbarat. Però és cert que primer ningú no va creure que la pandèmia que ens arribava de la Xina acabaria tenint unes conseqüències humanes i econòmiques tan terribles, i tampoc ningú no donava crèdit que en ple segle XXI Rússia pogués envair Ucraïna, i avui no només ho ha fet, sinó que estem amenaçats per una tercera guerra mundial. Què més ens pot passar? És possible que ara ens envaeixin els marcians?

Glen VanHerck, cap del Comando de Defensa Aeroespacial de Nord-amèrica (Norad), no va tenir dilluns el seu millor dia. Quan algun despert periodista li va preguntar en conferència de premsa oficial si els objectes abatuts per caces del seu exèrcit podien portar extraterrestres, la seva resposta va ser un clickbait de llibre: “Deixaré que la comunitat d’intel·ligència ho esbrini. No descarto res”. Altres caps militars sí que ho van descartar, però la frase de VanHerck ja corria al cap d’uns minuts per totes les edicions digitals, ràdios i televisions del món. Arriben els marcians!

Al final, ahir els globus es van punxar (realment i eufemísticament) i les autoritats militars nord-americanes van negar que els quatre objectes abatuts fossin de procedència extraterrestre i, fins i tot, que vinguessin de la Xina.

Avui dormirem molt més tranquils i ens preocuparem dels problemes reals, dels de debò. I aquí emergeix amb força el que ronda pel cap de Vladímir Putin. Els serveis secrets de Noruega asseguren que Rússia passeja aquests dies amb vaixells carregats amb míssils pel mar Bàltic, una cosa que no passava des de la guerra freda. La reacció de l’OTAN, al seu torn, és accelerar l’ajuda a Ucraïna, i Espanya va decidir ahir enviar un destacament de míssils a Estònia per protegir la defensa antiaèria d’aquesta zona d’Europa.

Està clar que, més que no pas preocupar-se pel que pugui venir d’altres planetes, toca estar molt pendent del que succeeix a la Terra. Tot és molt fràgil.