Fa algunes dècades, els habitants de pobles i ciutats estaven acostumats a rebre missatges d’interès general a través de vehicles que circulaven amb proclames necessàries per al dia a dia. Aquest dimecres, l’Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) ha recuperat el servei de pregoner amb una furgoneta reciclada de la flota municipal. Batejada amb el nom de ‘La Pregonera’, els serveis que prestarà seran la comunicació de missatges d’interès per a la ciutadania, especialment per la difusió d’informació pública en cas de situacions d’emergència i per la sonorització d’actes municipals que es facin al carrer. El projecte deriva de l’esclat de la pandèmia, quan es va fer ús de megafonia mòbil per informar els veïns, i que ara permetrà traslladar activitats com el programa de Carnaval, primera ocupació del renovat vehicle. DIARIDESABADELL.

I fa més décades hi havia l'agutzil, a cada poble n'hi havia un. Vindria a ser com una precuela de La Pregonera, el twitter de la postguerra.

EN SIDRO, L'AGUTZIL DEL MEU POBLE. 

 
foto d'un agutzil de ves a saber d'on és

I és que els temps cambien que és una barbaritat. Al poble on vaig nèixer, abans de la democràcia hi havia lo senyor Alcalde i un parell de senyores a l'Ajuntament per remenar la paperassa, i en Sidro, que era agutzil, municipal, pregoner, encenedor i apagador de llums al carrer, urbano de trànsit els diumenges i enterramorts quan pertocava.
Ara l'ajuntament té tretze regidors, més l'Alcalde, personal, administratiu, municipals, cotxes patrulla bojos (la roda de recanvi del 4x4 tapa la "L" de Policía local i es llegeix "Policia Loca - si no ho han corretgit -) i motos tambè, i són mes o menys els mateixos habitants a la vila, (tres mil i escaig) de la qual per cert han fet nou l'Ajuntament amb un gust més que dubtós.
L'Ajuntament, tècnicament és de disseny, tot i que la percepció personal i de bastants vilatans és que qui el va dissenyar, 1) no era vilatà, 2) tenia alguna dèria personal amb el poble, 3) anava molt fumat, amb el greuge de la connivència de l’alcalde Sr. Pineda, que es qui aprovà l’engendra amb els diners dels vilatans, cosa que els alcaldes sovint obliden.
Semblava s'havia d'haver fet retrocedir la façana perquè la plaça guanyes en amplada, i a més a més la part del darrere que ara es un mig aparcament per a vuit o deu vehicles, en un poble on no cal agafar-lo per desplaçar-se, podia haver-s'hi encabit l’edifici i es guanyaven vuit o deu metres de fons que ben bons eren. A banda, i atès que la resta d’edificis de l’entorn son d’estètica antiga, intentar mantenir la mateixa semblava el més raonable per tal no cantes tant el submarí groc en que ha quedat l’engendra actual. Han caigut en el mateix error que va passar a l’excinema Imperial a Sabadell, on van mantenir una espècie de mala imitació de la façana principal del cinema més antic d'Espanya i al darrere hi ha amb uns quants metres mes d’alçada una edifici de vidres fumats que canta mes que els porros que es va fotre el fumeta que va parir la idea.
-
No! Disseny, disseny i disseny = cagada, cagada, cagada, Si en aquest país hi hagués justícia més d’un Ferran Adrià de l’arquitectura hauria d’anar a la presó per criminal del totxo.
En resum, que ja hem perdia, l’ajuntament és un nyap, amb un balconet ideal pel tripartit, puig hi caben poc més de tres persones, (vegis l'imatge dels tres reis de l'Orient a l'esmentat balcó saludant a la mainada).
Sort que l’equip de futbol no guanyarà mai la Champions, puig ja em direu des d’on ho celebrarien.
S'ha de dir però que a la façana de l'Ajuntament hi ha un original rellotge de sol.


Posem que parlo de Sant Feliu de Codines.(2010).  Com a dada curiosa, La foto de Can Rodó (La casa familiar de Laureano López Rodó) esta feta des de la casa on vaig nèixer fa una temporadeta.


*