JEDBAWNE, UNA HISTORIA UNIVERSAL

"La nuestra es una cultura en la que el Otro ha sido y sigue siendo exterminado. Nos encontramos viviendo inmediatamente después de un estadio de la historia en el que millones de hombres, mujeres y niños fueron reducidos a cenizas. Nos hallamos más allá de una crisis de la cultura: es la destrucción de todo orden racional, es el olvido de la Palabra. Es una herida que no puede cicatrizar, y si cicatriza, la cicatriz es la huella que devuelve la memoria de las atrocidades durante la guerra que ha despertado a una nación que ha escondido sistemáticamente su pasado" - George Steiner.

Un oasis de horror en medio de un desierto de aburrimiento - Roberto Bolaño.

"El 10 de juliol de 1941 a Jedwabne, Polònia, els polonesos catòlics van massacrar els seus veïns jueus. No eren nazis, però els seus crims només poden ser considerats un exemple més de feixisme. Van sotmetre les seves víctimes a tota mena de tortures i vexacions públiques , i van cremar vius els supervivents en un paller El poble de Jedwabne es troba a l'est de Varsòvia, sobre la confluència dels rius Narew i Biebrza.Des de l'any 1770, aproximadament, la meitat dels seus habitants eren jueus i l'altra, catòlics Sempre havien conviscut, durant generacions, però aquesta pau va ser trencada durant la Segona Guerra Mundial.El cens previ a aquest esdeveniment bèl·lic assenyala l'existència de 1600 hebrers, al voltant del 60% dels habitants del poble. El matí del 10 de juliol de 1941, 60 veïns catòlics de Jedwabne es van presentar amb matxets, ganivets, destrals, pals, estaques i fuets a la Plaça del Mercat, lloc on en aquells instants es congregava un centenar de jueus: van ser linxats per els seus veïns, davant de tothom. La primera víctima va ser un jove de 22 anys a qui, després d'haver-li donat una pallissa i veure'l moribund a terra, un dels seus “amics” del poble el va assassinar, incrustat-li una pedra de 14 quilograms al crani, després de dir: “T'he atiat bé, i ja no et tornaràs a aixecar”. Posteriorment, desenes van morir a puntades de peu i colpejats amb porres o pals al costat de la taverna, davant de l'església i sobre el camí a Lomza, un altre poblat de la regió. 

Actualment, a Polònia hi ha una disputa sobre les circumstàncies del pogrom. No falta qui argueixi que els responsables d'aquesta atrocitat van ser els alemanys, i fins i tot afirmi que la mera menció de la participació polonesa a la matança és una calúmnia per, senzillament, deshonrar la nació polonesa. Tot i aquesta oposició, els historiadors polonesos-jueus que han investigat aquests fets a profunditat ―com Jan Tomasz Gross i Anna Bikont― han trobat poc lloc per al dubte: els polonesos van ser completament responsables de la planejació i la posada en pràctica d'aquesta atrocitat. .El 2001, als seixanta anys del pogrom, Jan Gross ―qui actualment també té la nacionalitat nord-americana― va publicar un llibre sobre el succés: Veïns: la destrucció de la comunitat jueva a Jedwabne, Polònia; en ell, assevera la responsabilitat dels habitants polonesos locals, i desestima la dels nazis a qui sempre se'ls havia considerat com els autors.

El 26 de maig del mateix any, el Papa Joan Pau II va celebrar una missa per les víctimes del Pogrom Jedwabne. Finalment, el 10 de juliol del 2001, just seixanta anys després de la tragèdia, el llavors president de Polònia, Aleksander Kwansiewski, va demanar perdó oficial amb el discurs següent: “En aquests moments, en tant que home, ciutadà i president de la República de Polònia, demano perdó en nom d'aquells polonesos les consciències dels quals senten remordiments per aquest crim”. Tanmateix, l'esclariment complet dels fets en pro de les víctimes encara no s'ha donat.

Ho explica l'investigador sabadellenc David Serrano, expert en l'Holocaust i camps de concentració. Durant quatre anys, ha recollit dos milers de documents judicials en polonès d'entre el 1946 i el 1974, ha parlat amb uns 200 testimonis i ha trepitjat el terreny on tot va passar. La investigació, que posa noms i cognoms a víctimes i botxins de la massacre, es pot llegir en format de novel·la de no ficció, amb el títol "Jedwabne". Una historia universal (Editorial Base).