La “Generació de Cristall” és coneguda també com a Generació Z. Va ser Monserrat Nebrera qui va encunyar el terme als fills pertanyents a la generació “X”. Quan parlem de generacions, cal conèixer les característiques generacionals. Això permet comprendre la persona, entenent la seva cultura i el seu moment històric de desenvolupament, tal com plantejava L. Vygotsky amb la teoria del Desenvolupament Històric Cultural. En aquest sentit, al llarg de la història, la persona té patrons conductuals id‟afrontament similars, segons els temps en què van viure. D'aquesta manera, s'estudia la persona des de la perspectiva històrico-cultural.

Tal és així que persones que van pertànyer a la generació dels temps de postguerra, tenen com a característiques ser amants de la seva feina i, sobretot, col·loquen la seva família com a pilar de la seva vida. D'aquesta manera, amb el transcurs de les dècades, les persones adquireixen característiques similars de comportament i maneres de percebre el món ia si mateixos.

Actualment, la joventut també compta amb patrons similars de conducta que, en moltes ocasions, els pares no comprenen el perquè d'aquests comportaments, situació que porta a desencadenar una difícil convivència familiar. A aquesta joventut se'l coneix com es va esmentar línies a dalt, com la “Generació de Cristall”.

Com passa sovint no tots els joves estan d'acord en aquesta definició: “No m'agrada que es refereixin a nosaltres com a 'generació de vidre', és una cosa despectiva que menysprea els nostres sentiments i ens infantilitza, ho usen per dir-nos, de forma indirecta , que els nostres valors valen menys, simplement, perquè som joves”, es queixa Yaiza Sánchez, de 22 anys. La seva tensionada (i precària) situació laboral defineix bé l'anomenada generació zeta, els nascuts entre 1995 i 2010: “Treballo 10 hores al dia, faig jornada completa de telefonista i algunes hores en un mitjà de comunicació, el temps de lleure ho trec a les 2 de la matinada i tot i així em diuen que 'això no és res, que hauria d'haver vist què era treballar a l'obra'".

I després un error de concepte flagrant, a aquests joves se'ls sol anomenar nadius digitals, cosa que no és certa, ningú neix digital, es fa digital, de manera que hi ha gent de 80 anys plenament digital i gent de 20 totalment analògica. O sigui que la Generació de Cristall no és altra cosa que una etiqueta més d'una societat entestada a etiquetar tots els moviments, en la línia del pensament únic que –de moment– i afortunadament encara no ha arribat a quallar en aquesta societat.