En l’actualitat es calcula que consultem 350 vegades al dia els nostres mòbils per llegir missatges, tuits, notícies, jugar o veure vídeos, l’IA pot disparar la necessitat d’acudir a ells per resoldre qüestions més diverses. Una bogeria. Consti que estàvem avisats, recordeu aquest article sobre 'l'ull del demà' de 1947.

D’aquesta manera, la informació que rebem ja no és pluja fina, sinó un tsunami que es desborda i ens desborda. Tres ex periodistes de Político (Jim VandeHei, Mike Allen i Roy Schwartz) van decidir fa set anys crear un servei de notícies que havia de ser un híbrid entre The Economist y Twitter, els textos del qual no superessin les 300 paraules, que els ha fet milionaris després de vendre'l per 500 milions d’euros.

Llegeixo a la vanguardia que els seus creadors han publicat un llibre en anglès Smart Brevity (Brevetat intel·ligent), on extremen el seu mètode, al qual denominen Axios, sota una consigna: “Tot el que val la pena comunicar es pot dir en sis paraules”. Tot el que es mereix comunicar es pot dir en sis paraules, segons el mètode Axios. Es tracta d’alleujar al lector i reduir a l’essència les informacions. Com? Escrivint el que esperes que l’usuari recordi en menys d’una dotzena de paraules. Tant si és una declaració com una dada. I s’han d’eliminar paraules estèrils o adjectius sobrants. És la cultura passada per la liquadora.

No deixa de ser una paradoxa que en un món cada vegada més complex, avanci l’estratègia de reduir els missatges a la mínima expressió. La Humanitat haurà passat en 2.300 anys de la Biblioteca d’Alexandria a l'imperi dels clickbaits de poques paraules. Són els nous signes dels temps, i ara només ens quedarà esperar el final de la vida intel·ligent menjant crispetes, com les de l'advocat Gonzalo Boyé.