Aquests últims dies a Barcelona només s’ha parlat de la ciutat, que és el tema preferit dels barcelonins. Expliquen a la vanguardia que la raó és que el Financial Times ha publicat un article titulat “Com Barcelona ha perdut el rumb”. Curiosament, el subtítol sembla contradictori: “La política ha fomentat un profund malestar a la ciutat, que és una de les més visitades d’Europa”. Xavier Trias insisteix a les seves pàgines en aquest concepte. Segons el seu parer, hi ha dues Barcelones: una és la que visiten els turistes que queden encantats i se’n van, i l’altra és la ciutat dels residents que resulta un desastre. La conclusió del treball periodístic és que hi havia una Barcelona que generava il·lusió, però que ja no en fa.

La resposta més rotunda a l’article l’ha donat un altre ciutadà nascut a la Gran Bretanya: John Carlin. El va entrevistar Toni Clapés a RAC1 i va desacreditar el discurs: “Soc un superfan de Barcelona, el seu propagandista més decidit. He viscut en una desena de ciutats en la meva vida i he estat en més de seixanta països. I puc afirmar que en pocs llocs es viu tan bé com en aquesta capital de la Mediterrània, un mar que és el bressol de la nostra­ civilització. Ja està bé de qüestionar-la. M’irrita. Llegeixo que està bruta, que és insegura. Comparat amb què? Aneu a Nova York, Londres o a París i ja m’ho explicareu”. Barcelona ha aconseguit posicionar-se com el primer hub global d'EMEA que més inversió estrangera ha aconseguit atreure, incrementant la inversió fins a un 269% durant el període 2018-2021 en relació amb l'anterior 2014-2017. Aquests resultats tripliquen les xifres de Amsterdam, Londres o París.

Com totes les grans ciutats, Barcelona ha notat la crisi del 2008 i la covid del 2020. I al mig hi va haver el sotrac independentista que va fer que moltes empreses –8.200, segons Financial Times – traslladessin la seu social fora de Catalunya. I tot i així ha resistit. Quins privilegis té Barcelona? El clima, el mar, l’urbanisme, l’arquitectura, la gastronomia, els bars de copes i fins i tot la seva dimensió modesta que la fa propera a les persones. És una ciutat feta a escala humana, als antípodes del model de Madrid.

La ciutat podria ser millor, tenir menys càrrega ideològica, no liderar la pressió fiscal i disposar d’un projecte més definit de futur. Però per corregir això hi ha les elec­cions. Parlar malament de és un error, però sobretot un disbarat. I Trias ho sap, o hauria de saber-ho, i faria bé de no deixar-se influenciar per la toxicitat malaltissa de junts.