TOT ESPERANT GODOT

Porto una munió d'anys esperant Godot, malgrat saber amb certesa que mai no vindrà. Què hi faig aquí doncs? -us preguntareu- Doncs mireu, deixar passar la vida mentre contemplo el paisatge. Aquest és el primer dels aforismes de el marmessor de la ignorància del 2001. La primera vegada que vaig llegir el llibret de tot esperant Godot (a Palma mentre feia la mili), no vaig entendre res de res, després en veure l'obra representada per un grup amateur, encara vaig entendre menys, però en no gosar acceptar-ho, la meva reflexió a un company més o menys ignorant com jo fou: "no t'ho puc explicar el que ens vol dir Becket, no ho entendries, és massa profund per a tu" i em vaig quedar tan ample. De fet aixó ens solia pasar més o menys a la majoria quan anavem a veure les pel·lícules d'art i assaig, ningú entenia res, però per no semblar incultes ens inventavem explicacions inversemblants. Ara, em temo ho entenc gairebé tot, i, sincerament no sé què és millor. 

Explica Monzó que la Universitat de Groningen, als Països Baixos, acaba de vetar ara l’estrena d’aquesta obra, potser la més representativa de l’estètica beckettiana. Ho ha fet perquè, segons les seves normes actuals, dalt de l’escenari hi ha d’haver paritat de sexes. No pot ser que tots cinc actors siguin homes. Com que tallar-ne un per la meitat provocaria certes complicacions hemorràgiques, hi haurien hagut de posar dos homes i tres dones, o tres homes i dues dones. Qualsevol solució abans que aquest inadmissible all male cast .

Els assajos van començar al novembre, i l’estrena estava prevista el mes que ve. Però finalment no s’estrenarà. El director de l’obra, l’irlandès Oisín­ Moyne, explica a The Irish Times que el càsting és el que és perquè, abans de morir el 1989, Beckett va estipular que els personatges de Tot esperant Godot només poden ser interpretats per homes. Va estipular això i un altre detall més general: en cap de les seves obres no s’hi poden fer servir efectes especials, això que ara als caps de fava els agrada tant. Cap problema. Als directors creatius no els cal més que esperar. Les obres de Beckett passaran a domini públic el 2059. A partir d’aleshores podran manipular-lo com els vingui de gust. Podran fer que Estragó sigui una dona, Vladimir un suricata i l’arbre al costat del qual esperen, un moniato no binari cultivat de manera sostenible. A més, cinc dones mai esperarien Godot, l'anirien a buscar o pasarien d'ell. Ah! el 2059 a qui no haurem d'esperar es a Puigdemont, crec que arribarà bastant abans, posem al 2023.