ECCE HOMO

Pocs filòsofs m'han interessat tant com Cioran o Nietzsche. El que m'agrada de Nietzsche és com reflexiona, amb l'estil i la subtilesa que ho feia, i sense entrar en la seva cosmovisió ni la influència que podia haver rebut de Schopenhauer, té reflexions que donen de pensar als ignorants com jo, més en la línia de Cioran que de Schopenhauer, aquest text sobre la vida i la mort, n'és un bon exemple de la seva lucidesa abans d'embogir, o potser va ser al revés, va néixer boig i va recuperar la lucidesa al final de la seva vida.
El 3 de gener de 1889 Nietzsche va patir un col·lapse mental. Aquest dia va ser detingut després, pel que sembla, haver provocat algun tipus de desordre públic, pels carrers de Torí. El que va passar exactament és desconegut. La versió més estesa sobre els fets diu que Nietzsche caminava per la Piazza Carlo Alberto, quan un sobtat enrenou que va causar un cotxer al castigar el seu cavall va cridar la seva atenció. Nietzsche va córrer cap a ell i va llançar els seus braços envoltant el coll del cavall per protegir-lo, esvaint-se tot seguit contra el terra.
Demència, megalomania. Potser algun artista pot escapar-se'n?, des de la vulgaritat no es pot crear més que vulgaritat, només des de la demència es pot assolir la lucidesa dels genis.

¡AIXAFEU A LA INFAME!

El concepte de Déu, ha estat inventat com una idea antitètica de la vida; ell és el compendi, en terrible unitat, de tot el que és nociu, enverinador, calumniador, de tota guerra a mort contra la vida. El concepte de 'més enllà' de 'món veritable' ha estat inventat per desprestigiar l'únic món que existeix, per arrabassar-li a la nostra realitat terrenal tota meta, tota raó de ser, tota missió.
El concepte d'ànima, d'esperit', i, en darrer terme, també el 'd'ànima immortal' han estat inventats per menysprear el cos, per fer que emmalalteixi, 'per fer-lo 'sant', per contraposar una horrible frivolitat a tot el que mereix ser pres seriosament en la vida; el que fa a l'alimentació, l'habitatge, la dieta espiritual, el tractament dels malalts, la neteja, el clima....

En lloc de predicar la salut, s'ha predicat 'la salvació de l'ànima', és a dir, una bogeria circular que es manifesta en les convulsions de la penitència i en les histèries de la redempció. El concepte de 'pecat' ha estat inventat, juntament amb aquest corresponent instrument de tortura que és el concepte de "voluntat lliure' per fer que els instints s'extraviïn i per aconseguir que la desconfiança pel que fa a ells es converteixi en una segona naturalesa.

El concepte de desinteressat, de 'negador de si mateix' constitueix l'autèntic senyal de decadència. La seducció pel nociu, la incapacitat de saber, ja que és el que ens convé, la destrucció d'un mateix han estat convertits en el signe del valor com a tal, en el 'deure', a la 'santedat', en el que hi ha de 'diví' en l'home.

Finalment, i això és el més horrible, en el concepte de l'home bo s'ha inclòs la defensa del feble, del malalt, del mal constituït, de tot el que pateix a causa de si mateix, de tot el que ha de perir. S'ha invertit la llei de la selecció, convertint en ideal el que va en contra de l'home orgullós i ben constituït, el qual afirma la vida, del que està segur del futur i ho garanteix, i a aquest home se l'ha considerat dolent per definició. Doncs bé, a tot això s'ha prestat la fe, interpretant-ho com 'la moral'. ¡Aixafeu a la infame!

ECCE HOMO - FEDERICO NIETZSCHE

12 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Mi querido Francesc, este es un tema muy profundo, mucho, como para debatirlo en tres líneas.
    Debo decir, eso si, que los filósofos existenciales oponen al ideal nacionalista de la objetividad una concepción militante de la inteligencia, en eso Nietzsche y el cristiano (pues a ellos te refieres en general en el artículo), están de acuerdo.
    No deberíamos olvidarnos de que el drama, la fragilidad del ser humano, de la contingencia (accidente de ser y estar aquí) arrastra consigo la precariedad perpetua de la /mi existencia.
    El concepto de Dios es en este caso se nos presenta para contrarrestar el sentimiento de angustia, de vacío existencial. Pero este sentimiento es el precio del poder de opción.
    Ni el cristiano ni el atheo tienen el monopolio del drama.
    Pascal con Nietzsche, Homais con Tartufo, cada uno tiene sus héroes trágicos y sus bufones de comedia.

    Un abrazo. Cuidat molt¡

    Reply Delete 15 de març, 2023
  2. Francesc Puigcarbó

    Déu és l'excusa per justificar la nostra fragilitat. Però jo, com a l'acudit de l'Eugeni, i per si de cas, no compto massa amb Déu. Hi ha algú més?

    Salut,

    Reply Delete 15 de març, 2023
  3. Ricard

    El concepto de Dios, se extiende más allá del entorno religioso cristiano y se contrapone con la negación que manifiesta el entorno ateo (sin h intercalada). Ambos lo utilizan; unos como materia prima de su negocio y los otros como el motivo central de su razón de ser. No habría ateísmo si no hubiera "diosismo" En cualquier caso, dios, es solo un componente de un paquete que algunos llamamos "Consolatorum" Una especie de clavo ardiente al que se agarran los que quieren, para tratar de evitar la inevitable caida al pozo de la desaparición.

    Reply Delete 15 de març, 2023
    1. Tot Barcelona

      Utilizo la "h" , siempre la he visto utilizada , al menos en las clases donde he ido porque la conjunción de la palabra A-Theos, en griego, que es "A" ,no y "Theos" ,Dios, hacen en su unión la palabra Atheos el no-Dios, que ese es el significado, y se escribe así.
      Puedes leerlo como desees, la "h" es muda.
      Salut

      Reply Delete 15 de març, 2023
    2. Francesc Puigcarbó

      Millor parlar d'agnòstics, clar que els agnòstics no neguen l'existència de déu, el que és una aberració, déu em vinc a referir. Això és el ni entenc ni comprenc Miquel. Que una persona amb un mínim de sentit comú i intel·ligència pugui creure en Déu. Ho puc entendre en els primitius, però no en els essers pensants actuals.

      Salut.

      Reply Delete 15 de març, 2023
    3. Tot Barcelona

      Cada persona es un mundo. Hay ocho mil millones en el planeta. No doy vueltas al asunto. Se puede creer o no creer; se puede no creer y actuar sin esperar premios en el más allá, se puede ser muy creyente y ser un mafioso en la tierra.
      A mi, mi apreciado Francesc, no me importa lo que pienses, me importas tu.
      Una abraçada

      Reply Delete 15 de març, 2023
    4. Francesc Puigcarbó

      Gràcies, és la importància de ser franc.

      Reply Delete 15 de març, 2023
  4. Francesc Puigcarbó

    En el més gran acte de vanitat de l'ésser humà, va decidir inventar-se un Déu a la seva imatge i semblança, i així li ha sortit. Els animals no necessiten inventar-se cap Déu, són més pragmàtics.

    Reply Delete 15 de març, 2023
  5. Ricard

    No és que siguin més pragmàtics. Com que no tenen consciència de la seva finitud no els hi cal

    Reply Delete 15 de març, 2023
    1. Francesc Puigcarbó

      Això no ho sabem, potser si tenen consciència de la seva finitud. Recorda que la finitud és un vaixell varat, De fet, nosaltres la tenim d'una manera relativa.

      Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:
      veuré llavors un altre firmament.
      La finitud és un vaixell varat,
      l’hortalissa que menjo no té cucs,
      el silenci m’impregna de clarors.
      La mort és purament un canvi més.

      Joan Vinyoli.

      Reply Delete 15 de març, 2023
Més recent Anterior