«Un 29 de març de 1640 es va produir el miracle més gran conegut des d'aquells que apareixen narrats a la Sagrada Escriptura, i que ha passat a la Història com "El miracle de Calanda"»
Avui és 29 de març, data en què es va produir el 1640 el miracle més gran conegut des d'aquells que apareixen narrats a la Sagrada Escriptura, i que ha passat a la Història com «El miracle de Calanda» per haver esdevingut en aquesta localitat aragonesa.
També es coneix com «El miracle del Coix de Calanda», en estar protagonitzat per Miguel Juan Pellicer, un jove coix de 21 anys que, mentre dormia, li va ser reimplantada la cama dreta que li havia estat amputada uns quants mesos abans «quatre dits per sota» del genoll» a l?Hospital de Gràcia de la capital aragonesa, després d'haver estat atropellat per la roda d'un carro que li va passar per sobre.
Totes les dades són inqüestionables per estar totalment acreditades documentalment en el procés canònic obert per l'arquebisbe de Saragossa a instàncies del mateix Ajuntament. I fins i tot mitjançant una acta notarial aixecada al lloc dels fets poques hores després de produir-se, a més de ser de coneixement públic i notori les circumstàncies del seu accident i intervenció quirúrgica posterior, així com la seva invalidesa que el va convertir en captaire a la porta de la Basílica del Pilar de Saragossa, que cada dia era visitada per milers de fidels que van donar fe del que havia passat.
Davant la inqüestionable evidència dels fets, va ser el clam popular el que va promoure l'expedient que va reconèixer la certesa del miracle obtingut per la intercessió de la Mare de Déu del Pilar. És d'interès saber que Voltaire, el gran filòsof de la Il·lustració, racionalista, cientificista i negador de la religió –que considerava esclava del fanatisme i la superstició– escriuria sobre els miracles un segle després: «El dia que vegi un coix amb la seva crossa i la cama enterrada i després el vegi caminant amb aquesta mateixa cama, creuré. Com no passarà mai, mai creuré en els miracles». Sens dubte Voltaire no va saber en vida que exactament aquest mateix miracle ja s'havia produït.
L'impacte causat a les Corts europees en tenir coneixement del succés va ser extraordinari, per la qual cosa va ser censurat en estar en ple apogeu les guerres de religió, amb els Terços espanyols batent-se als camps de batalla per l'honor d'Aquella que havia aconseguit aquest succés , considerant que seria un signe que el Cel prenia partit per les Armes espanyoles. El Rei Felip IV va fer trucar a Madrid l'abans coix Miguel Juan Pellicer, i davant els ambaixadors europeus li va fer un petó a la cama per la cicatriu en un gest de sobirà reconeixement. - Un article de Don Jorge Fernández Díaz i ole els teus webs, a la Razón.