Què suposa un quart d'hora davant d'un infinit d'espai–temps urbà on podríem vagar tota una vida? Com a homos-urbanites que som, aquesta és la reflexió que hauria de rondar els nostres caps: com fer la nostra vida més còmoda, amb més garanties i, sobretot, més sostenible. Tot i això, l'urbanisme es debat en termes orwellians antagònics: llibertat vs control o sostenibilitat vs esclavitud.

La revolucionària proposta de la ciutat de 15 minuts desenvolupada a París ara és fruit d'especulacions i acusacions extremistes: canals ultradretans, negacionistes del canvi climàtic o anarquistes en contra dels grans poders afirmen que aquesta proposta és el nou intent de les elits per “controlar i estabular la població”. “Però res més lluny de la realitat”, explica a ElPlural.com Carlos Moreno, el creador d'aquest model de convivència.

“Es tracta d'oferir més serveis i més qualitat de vida a prop, que una educació i una salut de qualitat estiguin a prop de casa teva. Simplement una ciutat descentralitzada, més ben distribuïda i equilibrada” explica aquest colombià Carlos Moreno, professor de la Sorbona de París i assessor de l'alcaldessa Anne Hidalgo, que va revolucionar la capital gal·la amb aquesta nova revisió de la ciutat.

Moreno ens atén després d'una gira per diverses ciutats espanyoles on presenta el seu llibre La revolució de la proximitat i on ha trobat pulsions molt diverses. Acaba de compartir a Sevilla el projecte del regidor sevillà, Antonio Muñoz, per aplicar el model a deu barris.

Però, d'altra banda, topa amb Ajuntaments com el de Madrid i la tornada enrere en les vianants d'espais cèntrics de la capital espanyola. “La ideologització és molt perjudicial; necessitem que la política se n'allunyi i escolti l'evidència científica”, lamenta Moreno.

La seva feina li ha valgut reconeixements internacionals, a Espanya ha estat obsequiat, però, amb “amenaces de mort en xarxes socials, em diuen que em buscaran els defensors de la interlocutòria amb un matxet. Aquest obscurantisme em deixa estupefacte en ple 2023”.

La confrontació per convicció arriba al?urbanisme a Espanya i ara és un altre camp de batalla cultural. Reaccionaris a la ciutat de 15 minuts esgrimeixen que és un intent d'“estabular la població”, afirmen als platós de TV ultradretans. “Ens volen controlar com els xinesos”, adverteixen en xarxes socials.

Però la revisió de les urbs és una resposta al canvi climàtic. Crida l'atenció que els que es posicionen en contra dels 15 minuts posen també en dubte el canvi climàtic i amenacin de mort qui no pensi com ells. 9 segles després, Averroes ha d'estar recordant entre els seus col·legues de paradís filosofal que “la ignorància porta a la por, la por porta a l'odi i l'odi porta a la violència”.

El problema és que aquest posicionament tan radical espanta els polítics que no treuen beneficis a curt termini d'una confrontació amb actors tan bel·ligerants, “al final retrocedim com a societat”, apunta Moreno. Més encara en països com Espanya, que el 2020 va declarar l'emergència climàtica. No obstant això, pel que veiem a les xarxes, tot semblés qüestió de perspectiva i confrontació. La sequera actual, no obstant, s'entesta a ressecar aquests debats cabalosos.

El 1972, l'enginyer Jack Nilles ja va estudiar les possibilitats del teletreball. No existia l'univers digital que avui ens és quotidià, ni tampoc una pandèmia que ens confinés, però ja en aquell temps va concloure que el teletreball oferia més productivitat i més temps de vida útil.

El problema va ser que els ocupadors temien perdre el control sobre els seus empleats sinó els tenien estabulats a les seves oficines. Avui, a més a més de comptar amb l'experiència del teletreball per la pandèmia, comptem amb els estudis a favor de les setmanes de 4 jornades… però la reacció dels patrons continua sent similar a la dels 70.

El teletreball és la gran esperança de canvi. “La pandèmia ha accelerat els canvis. Per això parlo de tot i el teletreball és la gran palanca de canvi”, explica Moreno. Ofereix més flexibilitat, més productivitat, menys contaminació i, per al treballador, més temps útil per gaudir de la família”, sentencia Moreno.

Imagina el mapa de les ciutats. Normalment, hi ha barris residencials i altres zones d'edificis alts d'oficines on cal viatjar per treballar. Eradicar aquestes distàncies avui és possible, assegura el nou paradigma urbà. "Les nostres ciutats estan dissenyades per al petroli, el plàstic i l'asfalt, amb la distància com a unitat de mesura", tot això està a punt de canviar, assegura optimista. - elplural.com - La revolución de la proximidad: de la ciudad mundo a la ciudad de los 15 minutos.